Resultats de la cerca

Es mostren 16 resultats

stealth

Stealth B-2 Spirit

Transports
Tecnologia d’aplicació militar que permet reduir considerablement la superfície efectiva al radar que presenta una aeronau, és a dir, aquella superfície que fa possible la detecció d’un objecte a una distància determinada.
Per tal d’assolir-ne una reducció important, cal emprar materials absorbents de les ones radàriques i configurar les aeronaus amb una geometria estudiada allunyar les ones del radar, reflectides per aquelles, fora de la seva direcció d’incidència Els Estats Units són el país on aquesta tecnologia presenta l’estat de desenvolupament més avançat La companyia Lockheed ha desenvolupat el caça bombarder F-117 A , que s’utilitzà per primer cop al Panamà i posteriorment actuà contra l’Iraq a la guerra del Golf Pèrsic Darrerament ha entrat en servei als Estats Units el bombarder Northrop B…
Gran enciclopèdia catalana

vela

A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys

© fototeca.cat

Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…
Gran enciclopèdia catalana

dron

Dron X-47B enlairant-se d’un portaavions nord-americà

Northrop Grumman Corp.

Transports
Militar
Aeronau no tripulada i reutilitzable, capaç de funcionar amb un grau més o menys elevat d’autonomia, que obeeix les indicacions remotes d’un pilot o bé la programació introduïda.  
N’hi ha de diversos tipus, mides i configuracions Els drons dotats d’una petita càmera poden fer la funció d’observació en temps real i també captar imatges aèries en missions civils i militars de curt abast Gràcies a la miniaturització dels sensors remots, els drons han passat a ser alternatives reals com a plataformes de teledetecció en projectes de poc recobriment territorial en què es necessiti una elevada resolució espacial i facilitat per a sobrevolar, sense cap gran infraestructura, àrees agrícoles, zones afectades per desastres naturals o on sigui perillós fer-hi arribar persones, etc…
Gran enciclopèdia catalana

cua

Cua d’una avió B-29 FiFi

Andrew Kalat (CC BY-ND 2.0)

Transports
Conjunt d’estabilitzadors, deriva i empenatges a l’extrem posterior d’un avió.
Gran enciclopèdia catalana

metacentre

Segons la posició del metacentre (M) respecte al centre de gravetat (G), l’equilibri és a) estable o b) inestable

© Fototeca.cat

Transports
Tecnologia
Punt en què la vertical que passa pel centre de pressió d’un cos que sura en desequilibri talla l’eix que contenia el centre de gravetat i el centre de pressió quan aquest cos estava en equilibri.
Si el metacentre arriba a ocupar una posició més baixa que el centre de gravetat, el cos flotant sotsobra
Gran enciclopèdia catalana

ala voladora

Transports
Tipus d’avió sense buc, assajat, sense èxit, pels EUA, el 1941.
Des del desembre del 1993 és operatiu en la Força Aèria dels EUA el bombarder estratègic de tecnologia stealth Northrop B -2 ‘Spirit’, el qual presenta una superfície visible pel radar equivalent a uns 0,10 m 2
Gran enciclopèdia catalana

aleró

a Turbulència en incidència pronunciada; b millora de la penetració causada per un bec afegit al caire d’atac; c escolament en vol horitzontal; d augment de la sustentació causada per un aleró posterior; e aleró simple; f aleró obert; g aleró Fowler; h aleró doblement obert

© fototeca.cat

Transports
En els avions, superfície mòbil i articulada, situada a l’extrem del caire de sortida de l’ala.
Serveix per a governar el moviment de balanceig de l’aeronau Per tal d’aconseguir això, l' aleró de l’ala que puja ha d’abaixar-se, alhora que ha d’alçar-se el de la que baixa Els diversos tipus d’alerons es distingeixen per llur moviment respecte a l’ala  
Gran enciclopèdia catalana

cuirassat

Esquema del cuirassat “Queen Elizabeth”: A, armament principal, B, barbetes, C, armament secundari; D, canons antiaeris; 1, roda de proa; 2 asta per hissar la bandera de proa; 3, torreta A; 4, torreta B; 5, telèmetre; 6, direcció de tir; 7, telèmetre principal; 8, fanalera; 9, pont de navegació; 10, observatori; 11, arbre de proa; 12, observatori; 13, torre observatori; 14, accés a la cofa; 15, cofa; 16, observatori de la cofa; 17, torre; 18, radiogoniòmetre; 19, verga per hissar les banderes de senyals; 20, cambra de navegació; 21, aleró; 22, projector de senyals; 23, pont de senyals; 24, sirena; 25, xemeneia; 26, projectors; 27, barques de nau; 28, grua per hissar l’hidroavió; 29, llanxes de desembarcament; 30, ploma per hissar i arriar les barques de nau; 31, amantina; 32, arbre de popa; 33, cofa; 34, masteler de sobreperroquet per hissar l’ensenya; 35, masteler de perroquet; 36, masteler; 37, pal per hissar la bandera de guerra en navegar; 38, torreta X; 39, catapulta per llençar l’hidroavió; 40, torreta Y; 41, asta per hissar la bandera de guerra en ésser a port; 42, roda de popa; 43 tallers; 44 bot salvavides; 45, tangó; 46, paravene; 47, paramar; 48, paramar; 49, àncora

© Fototeca.cat

Transports
Tipus de vaixell de guerra de gran tonatge en el qual l’armament i la protecció preponderen sobre la velocitat i l’autonomia.
Des de l’inici de la navegació mecànica ha estat el més gros, el més pesant, el més armat i el més defensat de tots, i ha substituït el navili d’antany en la funció de vaixell de línia L’ús de l’hèlix permeté d’installar les màquines i calderes per sota de la línia de flotació, on la protecció era completa, però la posterior invenció de projectils explosius féu vulnerable la part submergible de les naus i calgué revestir-les d’una cuirassa blindatge L’aparició dels primers vaixells cuirassats enfront d’una artilleria encara poc potent actualitzà la tàctica d’envestida, en desús des del temps…
Gran enciclopèdia catalana

regla de l’àrea

Transports
Conjunt de condicions a complir per tal que la combinació d’un buc i d’una ala, en règim supersònic, tingui resistència aerodinàmica mínima.
Aquesta regla, establerta per Richard T Whitcomb el 1953, indica que l’àrea de les diferents seccions del conjunt buc-ala, perpendicularment a l’eix de simetria, ha de variar al llarg del dit eix de manera suau i contínua Hom explica aquesta regla tenint en compte que el flux aerodinàmic a l’entorn d’un conjunt buc-ala és semblant a l’existent a l’entorn d’un cos de revolució amb la mateixa distribució longitudinal d’àrees La resistencia aerodinàmica d’un tal cos de revolució serà mínima si d’una secció a l’altra varia molt poc Així, doncs, un buc projectat seguint aquesta regla tindrà una…
Gran enciclopèdia catalana

velocitat variable

Transports
Sistema de regulació de la velocitat dels vehicles a les carreteres catalanes que varia segons incidències com ara la intensitat del trànsit o la contaminació.
 Entre el gener i el març del 2011 el govern català derogà l’anomenada zona 80 km/h als accessos a Barcelona i implantà un mapa de velocitats amb límits a 100 i 120 km/h en diversos trams A més, el sistema de velocitat variable, ja existent a la C-32 autopista dels túnels del Garraf, entre Castelldefels i el nus del Llobregat i C-31 entre Castelldefels i la plaça de Cerdà, a Barcelona, s’estengué a la AP-7/AP-2/B-23 entre Martorell i la Diagonal, que entrà en funcionament al final del gener de 2012 El sistema de control dinàmic de la velocitat permet modificar el límit de…
Gran enciclopèdia catalana