Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
base naval
Transports
Port o ancoratge, defensat militarment, on poden romandre els vaixells de guerra per a ésser reparats o fornits de provisions, per a fer descansar les tripulacions, etc.
A les bases navals principals hi sol haver drassanes Normalment, la base naval secundària constitueix l'arsenal
llanxa antisubmarina
Transports
Llanxa ràpida destinada a combatre submarins.
És més petita i més veloç que la llança torpedinera, i va armada, només, amb càrreges de profunditat i metralladores, aquestes per a defensar-se dels avions Hom l’empra també per a detectar submarins enemics prop de les bases navals pròpies
vaixell minador
Transports
Vaixell de superfície especialment equipat, en forma permanent o temporal, per a transportar i fondejar mines.
A aquest propòsit hom destina destructors, creuers, mercants, llanxes ràpides, etc, els quals, mitjançant procediments automàtics, poden fondejar mines defensives davant les bases navals pròpies les mines ofensives són generalment llançades a la deriva o fondejades, enfront de les costes enemigues, des d’avions o de submarins
bota
Botes de roure per a l’envelliment de vi
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Transports
Recipient destinat a contenir líquids (generalment begudes alcohòliques).
Fet de fusta, més llarg que ample, de secció transversal circular o oval i més gran al ventre que a les testes, que és format per dogues encorbades a la superfície lateral i per dogues de fons a les bases, unides per 6 o 8 cèrcols de fusta o més generalment d’acer Per a l’envelliment de begudes alcohòliques hom empra exclusivament botes de roure de dogues primes, i per al transport botes més resistents, també de roure o, especialment, de castanyer, més econòmiques D’una manera general, i segons la capacitat i les característiques, les botes són anomenades barril botall, barral, barraló,…
velomotor
Transports
Bicicleta proveïda d’un motor auxiliar.
En els models inicials, el motor arribava a ésser de diversos cavalls i podia ésser acoblat pel mateix usuari popularment s’estengué el nom de mosquit , que era un motor de poca cilindrada Cal distingir-lo del ciclomotor que originàriament duu el motor incorporat de fàbrica En el pas de transició entre tots dos conceptes hi hagué el popular Velosolex dit també ‘bicicleta de monja’, que sortia de fàbrica amb el motor incorporat però amb totes les característiques dels velomotors gas fix, una sola marxa sense mecanisme d’embragatge, estructura de bicicleta, etc Posteriorment aparegué, com a…
cuirassat
Esquema del cuirassat “Queen Elizabeth”: A, armament principal, B, barbetes, C, armament secundari; D, canons antiaeris; 1, roda de proa; 2 asta per hissar la bandera de proa; 3, torreta A; 4, torreta B; 5, telèmetre; 6, direcció de tir; 7, telèmetre principal; 8, fanalera; 9, pont de navegació; 10, observatori; 11, arbre de proa; 12, observatori; 13, torre observatori; 14, accés a la cofa; 15, cofa; 16, observatori de la cofa; 17, torre; 18, radiogoniòmetre; 19, verga per hissar les banderes de senyals; 20, cambra de navegació; 21, aleró; 22, projector de senyals; 23, pont de senyals; 24, sirena; 25, xemeneia; 26, projectors; 27, barques de nau; 28, grua per hissar l’hidroavió; 29, llanxes de desembarcament; 30, ploma per hissar i arriar les barques de nau; 31, amantina; 32, arbre de popa; 33, cofa; 34, masteler de sobreperroquet per hissar l’ensenya; 35, masteler de perroquet; 36, masteler; 37, pal per hissar la bandera de guerra en navegar; 38, torreta X; 39, catapulta per llençar l’hidroavió; 40, torreta Y; 41, asta per hissar la bandera de guerra en ésser a port; 42, roda de popa; 43 tallers; 44 bot salvavides; 45, tangó; 46, paravene; 47, paramar; 48, paramar; 49, àncora
© Fototeca.cat
Transports
Tipus de vaixell de guerra de gran tonatge en el qual l’armament i la protecció preponderen sobre la velocitat i l’autonomia.
Des de l’inici de la navegació mecànica ha estat el més gros, el més pesant, el més armat i el més defensat de tots, i ha substituït el navili d’antany en la funció de vaixell de línia L’ús de l’hèlix permeté d’installar les màquines i calderes per sota de la línia de flotació, on la protecció era completa, però la posterior invenció de projectils explosius féu vulnerable la part submergible de les naus i calgué revestir-les d’una cuirassa blindatge L’aparició dels primers vaixells cuirassats enfront d’una artilleria encara poc potent actualitzà la tàctica d’envestida, en desús des del temps…
marina
Transports
Conjunt de vaixells pertanyents a un país.
Tot i que aquest terme resta molt imprecís, hom no pot parlar pròpiament de marina si no hi ha una certa ordenació lleis, ports, organització, bases, etc i un nombre mínim de vaixells amb una capacitat mínima En termes generals, hom pot distingir dues classes de marina la marina de guerra i la marina mercant, però actualment existeixen altres especialitats marineres, com la marina de pesca, l’esportiva i la científica La marina ha anat tradicionalment lligada amb el comerç, sobre el qual ha influït decisivament i del qual ha rebut els impulsos principals De fet, ja a l’edat antiga alguns…
ferrocarril metropolità
Transports
Ferrocarril destinat al transport ràpid de viatgers per l’interior d’una ciutat.
La seva aplicació es limita essencialment a grans ciutats o conurbacions de més d’un milió d’habitants, on l’alta capacitat de transport justifica les despeses de la installació El seu recorregut és generalment subterrani, o elevat en viaducte, per tal de no interferir en el trànsit urbà Les estacions són situades a poca distància les unes de les altres uns 600 m i hom estableix una xarxa de línies enllaçades per estacions de correspondència Les estacions subterrànies solen disposar d’ascensors i d’escales mecàniques Les andanes són al mateix nivell dels vehicles, per tal de facilitar l’…
perilla
Transports
Petita peça lenticular, de fusta o metàl·lica, amb les arestes arrodonides i proveïda a cada extrem d’un dels seus diàmetres d’una petita politja, que, fixada per una de les seves bases a l’extrem superior d’una asta o d’un pal, permet d’hissar o arriar banderes, gallardets, etc, en facilitar el canvi de direcció de la drissa, mitjançant les politges.
ala
Esquema d’una ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…