Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
telefèric

Telefèric sobre el port de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Instal·lació per al transport de persones o de materials amb vehicles suspesos d’un o més cables aeris, emprada especialment en els terrenys accidentats quan la construcció d’una carretera o d’un ferrocarril no és possible pel seu cost elevat o per la seva dificultat.
Els telefèrics solen consistir en un o més cables portadors , fixats a les torres de suport, que són d’acer o de formigó armat, pels quals roden els rodets dels quals pengen, subjectats per balancins, els vehicles, que poden ésser cabines, seients, vagonetes, etc, arrossegats per un o més cables tractors En els telefèrics lleugers, sovint el cable portador és alhora tractor L’estació motora és installada generalment a la part més elevada del recorregut Els telefèrics, que permeten de salvar desnivells de fins al 100%, poden ésser tancats o oberts, segons que el…
catenària

Elements d’una catenària en suspensió
© Fototeca.cat
Transports
Estesa de cables que constitueix la línia aèria de contacte dels ferrocarrils elèctrics i tramvies, disposada de manera que el cable de contacte resti en tots els seus punts a la mateixa altura sobre la via.
Consta essencialment d’un cable portant , penjat als pals o pòrtics de subjecció, que aguanta el cable de contacte per mitjà d’unes pèndoles El cable de contacte és subjectat als pals mitjançant uns tensors transversals aïllants que eviten les oscillacions En la catenària composta el cable de contacte penja d’un cable portant auxiliar que li és parallel i que, al seu torn, penja del cable portant principal Aquesta disposició millora la flexibilitat del fil al pas del pantògraf, i permet velocitats superiors a 120 km/h La catenària amb suspensió en Y millora la flexibilitat i modifica el…
llibertat de les mars
Transports
Dret
Dret marítim
Principi de dret internacional, universalment reconegut, que estableix que en temps de pau la mar, en tota la seva extensió (excepte les aigües interiors i la mar territorial), no pot ésser objecte d’apropiació per part de particulars ni de sobirania per part de cap estat, i és lliure per a totes les naus, sense distincions ni prerrogatives.
La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958 La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de collocació de cables cable submarí i canonades submarins, i de sobrevolar-les Una nau en alta mar només és sotmesa al…
enclavament
Transports
Conjunt de dispositius destinats a comandar agulles i senyals en una estació o en una línia de ferrocarril i alhora a evitar falses maniobres.
Els primers enclavaments eren de funcionament mecànic, per mitjà de cables, palanques, barres, etc Modernament hom comanda totes les maniobres elèctricament i obté ensems totes les informacions necessàries sobre ocupació de vies, posició real d’agulles i senyals, etc
aeromodel
Transports
Model reduït d’avió mogut per petits motors d’explosió, motors-coet, força de gomes elàstiques, etc., o bé sense motor, usat en la pràctica de l’esport de l’aeromodelisme.
El comandament de l’aeromodel és fet des de terra mitjançant dos cables, l’un fix a l’extrem de l’ala i l’altre que mou el timó de profunditat també pot ésser comandat per radiocontrol, bé que alguns aeromodels no tenen dispositiu de comandament
càbria
Transports
Aparell capaç d’aixecar grans pesos, usat en la construcció de ports, per a carregar o descarregar elements molt pesants i, antigament, per a arborar els vaixells.
Consisteix en dues bigues, inclinades cap endavant respecte al punt de suport, unides en llur extrem superior, des d’on penja la politja El conjunt és mantingut ferm per mitjà de cables tensors o bé per una tercera biga que convergeix amb les altres dues, i pot ésser fix en un moll o flotant, muntat damunt plataformes
governall

Governalls d’una avioneta
© fototeca.cat
Transports
Nom genèric de les superfícies de control d’una aeronau (alerons, timons, elevons, etc), l’accionament de les quals, realitzat mitjançant els comandaments de vol
, permet al pilot de maniobrar l’aparell i, més exactament, de realitzar les rotacions al voltant dels tres eixos bàsics de l’aeronau.
Els governalls d’un avió són bàsicament tres el timó de cua o de direcció, accionat mitjançant els pedals de direcció o palonnier , que determina la guinyada el timó de profunditat o d’elevació , accionat mitjançant la palanca de control, que determina el capcineig i, finalment, els alerons , accionats també mitjançant la palanca de control, que determinen el balanç Els comandaments de vol són connectats als governalls mitjançant un sistema de cables i bieles timoneria i a vegades servocomandats hidràulicament o elèctricament
tracció
Transports
Acció de fer avançar un o més vehicles per qualsevol procediment mecànic.
La tracció d’un vehicle exigeix, ensems, que l’adherència de les rodes motrius sigui suficientment elevada i que siguin vençudes les resistències a l’avanç i al rodolament El primer procediment de tracció que existí fou la tracció animal , anomenada també tracció de sang , en la qual un o més animals arrossegaven un vehicle Hom anomena tracció mecànica l’obtinguda mitjançant qualsevol tipus de motor, i la classifica, segons aquest, en tracció elèctrica, tracció pneumàtica i tracció per motor tèrmic de la qual és un cas particular la tracció per vapor Hom anomena tracció funicular la que té…
cabler
Transports
Vaixell especialment construït per a la instal·lació i el manteniment de cables submarins.