Resultats de la cerca

Amb aquest tipus d’ala hom aconsegueix característiques aerodinàmiques molt semblants a les de l’ala de fletxa, amb la disminució sensible, però, de les variacions de posició de la resultant de les forces aerodinàmiques amb relació a l’ala de fletxa Això fa que l’ala de delta tingui millors característiques d’estabilitat en règim transsònic Quant a la resistència, l’ala de delta té, en tots els nombres de Mach, característiques pitjors que l’ala de fletxa Tampoc el coeficient de sustentació de l’ala de delta no és millor que el de l’ala de fletxa, a igual nombre de Mach i angle d’atac Aquesta…

L’ala de fletxa retarda l’aparició dels fenòmens de compressibilitat, ja que, per a aquesta aparició, té importància el valor de la component de la velocitat perpendicular al caire d’atac de l’ala O sigui la velocitat efectiva de l’ala, que té relació amb els fenòmens de compressibilitat, és molt més petita que la seva velocitat real El comportament d’una ala de fletxa en règim supersònic queda influït per les ones de xoc còniques que es formen en el caire d’atac i les puntes que fan que existeixen zones d’ala en règim totalment supersònic i altres en règim subsònic En general, però, el…

Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d’ helicòpter per a designar-lo…

Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…