Resultats de la cerca

Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…

Tant la corona de l’argue com la corona o les corones del molinet van proveïdes del corresponent embragatge així, amb el mateix arbre hom pot fer rodar el guardainfant tot tenint trincades les cadenes de les àncores

Des del punt de vista del dret marítim, en aquests accidents, fortuïts o provocats, les autoritats de marina han d’instruir sumari dintre el territori de llur jurisdicció si el naufragi s’ha produït en aigües estrangeres, ha d’ésser iniciat pel cònsol corresponent El comandant s’ha de mantenir en el vaixell fins a perdre les esperances de salvació de la nau, i aleshores ha de salvar tots els llibres i la documentació

L’armador, que pot no ésser propietari de la nau i que sovint és una societat anòmina, ha de tenir l’aptitud legal pròpia del comerciant i ha d’ésser inscrit al registre corresponent Pertoca a l’armador de contractar el capità i la dotació, equipar, avituallar i reparar la nau, i fer tot el que calgui per a la seva explotació És responsable civilment dels actes del capità i de la dotació, i de les obligacions contretes durant l’exercici de les seves atribucions El terme armador ha adquirit en la pràctica mercantil un ús preponderant respecte al de navilier

Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…

Aquesta regla, establerta per Richard T Whitcomb el 1953, indica que l’àrea de les diferents seccions del conjunt buc-ala, perpendicularment a l’eix de simetria, ha de variar al llarg del dit eix de manera suau i contínua Hom explica aquesta regla tenint en compte que el flux aerodinàmic a l’entorn d’un conjunt buc-ala és semblant a l’existent a l’entorn d’un cos de revolució amb la mateixa distribució longitudinal d’àrees La resistencia aerodinàmica d’un tal cos de revolució serà mínima si d’una secció a l’altra varia molt poc Així, doncs, un buc projectat seguint aquesta regla tindrà una…

El codi de circulació distingeix els senyals de perill que consisteixen en una placa triangular equilàtera collocada amb la base horitzontal i el vèrtex oposat a la part superior —llevat del cas del “cediu el pas”, en què la posició és invertida—, amb el contorn vermell, el fons blanc o groc i les lletres o símbols de color negre o blau fosc, els senyals de prohibició i de final de prohibició que són discs, amb el contorn vermell i, generalment, el fons blanc i els símbols negres o blaus, en els de prohibició, o bé discs blancs travessats de dalt a baix i de dreta a esquerra per una banda…