Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
corba d’acord horitzontal
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta la planta de l’eix d’una infrastuctura als límits d’un revolt, que permet el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug.
La més utilitzada és la clotoide en què la curvatura varia linealment amb l’arc recorregut des del punt de tangència amb la recta, si bé, en no tenir una expressió explícita, presenta dificultats de replanteig Hom ha assajat també altres tipus de corbes, com la paràbola cúbica variació de la curvatura proporcional a l’abscissa sobre l’alineació recta, la lemniscata de Bernoulli variació de la curvatura proporcional al radi vector des del punt de tangència, o àdhuc corbes circulars de radis més grans la més utilitzada ha estat la de radi doble que…
transició
Construcció i obres públiques
Transports
Zona d’una via o d’una infrastuctura de transport en la qual es produeix gradualment el canvi d’una determinada característica (curvatura, amplària, inclinació longitudinal, inclinació transversal, etc) d’una situació a una altra.
La transició de curvatura permet en la planta de l’eix el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug Se sol resoldre mitjançant la reculada de la corba circular i la utilització d’una corba d’acord horitzontal, normalment la clotoide La transició de rasant entre dues d’uniformes consecutives es resol amb una corba d’acord vertical la més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, desenvolupada sobre el perfil longitudinal…
perfil
Transports
Secció d’una ala, del caire d’atac al caire de sortida, paral·lelament al pla de simetria.
Geomètricament és caracteritzat pel fet de tenir el caire de sortida en punxa, forma essencial per a produir la sustentació La corda del perfil, que és la línia de referència dels angles d’atac, pot ésser definida com la recta que uneix el caire de sortida del perfil amb el centre de la circumferència que té quatre punts de contacte amb el caire d’atac del perfil La línia mitjana és el lloc geomètric dels centres de les circumferències tangents als contorns del perfil Hom anomena curvatura del perfil la distància màxima de la línia mitjana a la corda El gruix del perfil és donat…
quaderna
quadernes revirades d’una embarcació de fusta
© Fototeca.cat
Transports
Cadascuna de les peces corbades, fixades transversalment a la carena, que constitueixen la carcassa del buc i suporten el folre.
Són compostes de diversos elements de fusta en les embarcacions de fusta o de perfils angulars en les metàlliques Entre les quadernes, que reben diversos noms segons la posició i la funció, hom distingeix les mestres, les principals, les revirades, les fortes i les planes Les quadernes mestres són disposades als punts de major mànega i, per tant, són les més grosses, i a cada embarcació n'hi ha una o, eventualment, dues Les quadernes principals són les que suporten altres quadernes més curtes i primes Les quadernes revirades tenen les dues branques disposades simètricament, cap a cada extrem…
boteria
Tecnologia
Transports
Tècnica de la fabricació de recipients de fusta encercolats, aptes per a contenir líquids, especialment botes (carretells, barrals, barralons, botalls, barrils, barriques, pipes, bocois, tones, tonells, etc.) i altres recipients per a l’envelliment, emmagatzematge i transport de begudes alcohòliques (tines, vaixells o botes congrenyades, botells, etc.), i també recipients per a contenir, transportar, etc., aigua i altres líquids (barrals, barralons, caixots, bujoles, portadores, etc.).
La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat , hom distingeix el llavorat amb ganivetes, per tal de deixar-les més amples del ventre que no pas de les testes el planejat amb la buidadora o plana, per a donar la curvatura adequada a la superfície interior, i el cimentat , per a afinar els cantells de manera que les dogues puguin ajustar entre elles l’operació de bastir la bota, en la qual les dogues són collocades dins un cèrcol…
arruf
Transports
Curvatura de les cobertes d’una embarcació, en sentit longitudinal, de manera que els extrems de proa i popa siguin més alts que el centre de la nau.
línia de rellevament
Transports
Cadascuna de les línies de doble curvatura traçades sobre el costat del buc d’un vaixell en la projecció longitudinal de la part que és per sobre de la línia de surada superior.
flap
Transports
Cadascuna de les superfícies de control de l’ala d’un avió que, per variació de l’angle que formen amb la superfície principal d’aquesta, incrementen o disminueixen la superfície efectiva i la curvatura del perfil de l’ala i varien, així, el coeficient de sustentació.
L’ús dels flaps permet de disminuir la carrera d’envol, d’escurçar la trajectòria d’aterratge i, en general, de volar més lentament sense perdre sustentació Els flaps del caire de sortida tenen a vegades, a més, un moviment de translació en el sentit longitudinal de l’avió Els flaps del caire d’atac, menys usuals que els anteriors, acompleixen llur funció amb molt poca influència sobre la resistència a l’avanç
ala

Esquema d’una ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la…