Resultats de la cerca

Els governalls d’un avió són bàsicament tres el timó de cua o de direcció, accionat mitjançant els pedals de direcció o palonnier , que determina la guinyada el timó de profunditat o d’elevació , accionat mitjançant la palanca de control, que determina el capcineig i, finalment, els alerons , accionats també mitjançant la palanca de control, que determinen el balanç Els comandaments de vol són connectats als governalls mitjançant un sistema de cables i bieles timoneria i a vegades servocomandats hidràulicament o elèctricament

Consta d’un conjunt de tres acceleròmetres, que donen les components de l’acceleració de l’aeronau en les tres direccions de l’espai, d’un sistema giroscòpic giroscopi , girolàser , que determina l’orientació en l’espai i que consta també d’un sofisticat conjunt d’aparells correctors i estabilitzadors, i d’un ordinador que rep les dades proporcionades pels elements anteriors i que, juntament amb certes informacions geodèsiques, gravimètriques i les condicions inicials, determina la posició i la velocitat de l’aeronau

A la marina de guerra, constitueix un cos de l’exèrcit, comandat generalment per un almirall A la marina mercant, en la major part dels estats segueix un esquema militaritzat, i llur organització és regida d’acord amb un sistema jeràrquic que determina les funcions dins un vaixell, el comandament del qual correspon al capità

L’equip de bord determina la posició relativa de l’aeronau respecte del radiofar emplaçament sobre un sistema de radis virtuals radials que parteixen del radiofar, sense indicació de llunyania la intersecció de dos radials obtinguts de dues estacions VOR, o la combinació d’un radial i una informació DMEP donen la posició absoluta de l’aeronau És el sistema més emprat en navegació aèria instrumental

Hom determina el punt on es troba la nau per intersecció de llocs geomètrics als quals pertanyi la seva situació, tals com arcs capaços, demores, distàncies, línies isobàtiques, circumferències d’altura, etc Hom estableix el camí que ha de seguir la nau triant el més curt, tot evitant terres, roques o d’altres perills, considerant els vents i els corrents i fixant rutes ortodròmiques o loxodròmiques, segons les conveniències

Per a assolir la deguda seguretat ha d’ésser lliure d’obstacles, tant la pista com les zones de terreny pròximes que constitueixen zones d’influència de les maniobres d’aproximació i d’enlairament durant l'envol La llargada de la pista, o dimensió màxima, determina fonamentalment la classe d’aeroport en què es troba En la definició de les característiques d’una pista intervenen el seu pendent, la seva amplada, l’amplada de les zones lliures d’obstacles, etc

La seva gran qualitat és de donar al vaixell que l’empra una autonomia illimitada el seu gran inconvenient és que les velocitats obtingudes són petites i en funció de les variables del vent Entre altres, és per aquest motiu que ha esdevingut inutilitzable tant per als vaixells mercants com per als de guerra, talment que avui només la fan servir els iots i els vaixells-escola L’aparell determina diferents tipus de velers així, hom parla de fragates, de bergantins, de goletes, de bricbarques, en funció dels diferents tipus d’aparell/>

Sovint tenen annexa una zona franca La recuperació econòmica catalana, iniciada vers el 1680, determinà la necessitat de l’establiment d’un port franc a Barcelona, per tal d’estimular el tràfic comercial El Consell de Cent deliberà, el 1701, de sotmetre la petició d’un port franc a les corts catalanes, aleshores reunides davant Felip V, que ho concedí L’inici de la guerra de Successió 1705 n'interrompé la realització, però el rei arxiduc Carles III reiterà la concessió i hom construí l’anomenada Casa del Port Franc, fora de les muralles, a l’actual Barceloneta El seu funcionament degué…

Els plans de sustentació , constituïts per l’ala o el rotor, presenten una inclinació cap amunt, segons una secció transversal de l’aerodina, de manera que, per efecte de la velocitat, l’aire hi incideix per l’intradós, zona en la qual es produeix una compressió que empeny els dits plans sustentadors amunt i, lleugerament, endarrere La inclinació de l’ala o del rotor provoca, també, en l’extradós una depressió, que els aspira amunt i lleugerament endarrere, superior a la compressió creada en l’intradós Hom calcula el coeficient de sustentació d’una aerodina —el qual, en els avions, juntament…

En l’antiguitat els bastiments ja duien imatges, que permetien de reconèixer llur país d’origen és el cas de la flor de lotus blanc de la popa de les naus egípcies, del cap de cavall vermell de la proa de les fenícies o del coll de cigne de la popa de les romanes Els vaixells atenesos portaven la figura d’Atena, i els de Cartago, la d’Ammon i, malgrat que la divinitat era la mateixa per a totes les naus d’un mateix port, l’efígie que exhibia cada bastiment solia ésser concebuda d’una manera diferent, per tal que permetés de distingir els uns dels altres Al s XVIII, en fer-se les proes més i…