Resultats de la cerca
Es mostren 813 resultats
vol

vol Els tres moviments bàsics d’un avió, amb els eixos corresponents i els governalls que els determinen en cada cas
© Fototeca.cat
Transports
Moviment d’una aerodina en l’atmosfera.
El vol dels avions és possible a causa de les propietats sustentadores dels plans inclinats en moviment de translació sustentació, ala, avió i per la força propulsiva del motor, que, ultra assegurar la sustentació, venç la resistència a l’avanç que oposa l’aire al moviment de l’aparell propulsió, resistència Les principals forces que actuen en un avió en vol són, doncs, el pes , la sustentació , la resistència i l' empenyiment del motor Les evolucions d’un avió són obtingudes en crear una asimetria aerodinàmica, mitjançant els governalls comandaments de vol, governall, que són…
carrosseria
Soldatge automàtic d’una carrosseria d’automòbil realitzat per un robot soldadura
© Fototeca.cat
Transports
Part de l’automòbil que serveix per a allotjar-hi els passatgers, per a protegir els mecanismes i per a transportar els bagatges.
Comprèn la carrosseria pròpiament dita, amb les portes i els vidres el frontal dels quals és anomenat parabrisa, el capó del motor, el portaequipatge i els parafangs La carrosseria, que sol ésser feta de planxes d’acer soldades, va muntada sobre el xassís Si aquest muntatge és rígid, de tal manera que es formi un conjunt, la carrosseria participa activament en la resistència a la deformació i és anomenada carrosseria monobuc o monobloc En alguns casos, la carrosseria sola, sense xassís, és la que forma el suport total del vehicle carrosseria autoportant Les…
autòdrom
Transports
Circuit de cursa per a automòbils, en forma oval i d’unes longituds que oscil·len entre els 2,5 i els 4,5 km, on els vehicles poden atènyer velocitats de gairebé 300 km/h.
La pista és tancada i contínua, feta d’aglomerat asfàltic d’elevat coeficient d’adherència, i té revolts peraltats i alemnys dos llargs trams rectes Un dels primers circuits d’aquest tipus fou el de Terramar Sitges, construït sota el model dels de Booklands i Monza Els autòdroms tradicionals han esdevingut massa perillosos per als ràpids vehicles de competició moderns i, tret del d’Indianàpolis 4 032 m, o no s’utilitzen, o hom n'ha modificat el traçat, reduint la longitud de les llargues rectes de tribuna, o han estat ampliats amb un circuit complementari que els fa…
fanal
Transports
Nom donat als diversos llums emprats en els vehicles, en els vaixells, en els ferrocarrils, etc.
remolcador

Remolcador al port de Boston (EUA)
© Corel
Transports
Embarcació especialment concebuda i construïda per a remolcar els vaixells.
Es caracteritza essencialment per l’especial resistència del seu buc, per la seva gran mànega en relació amb l’eslora, per la potència relativament gran dels seus motors, per la forma i el pas de les seves hèlixs, i per la installació, en un punt molt pròxim al seu centre de gravetat, d’un ganxo o d’un altre element de fixació, per al cable de tracció o remolc, proveït d’un mecanisme que permet d’alliberar-lo ràpidament en cas de necessitat, i d’un gigre automàtic que desvira el cable quan la seva tensió és superior al límit d’elasticitat Hom pot distingir els remolcadors de port…
balast
Transports
Grava d’assentament de les travesses que suporten els raïls que distribueix uniformement la càrrega damunt el terreny, tot impedint els deplaçaments laterals de la via.
Per a donar una base sòlida, elàstica i permeable, el balast ha d’ésser de pedra de bona qualitat, dura i de formes com més regulars millor ha d’omplir els espais entre les travesses, sota les quals en resta un gruix d’uns 40 cm
barrera del pas a nivell

Barrera del pas a nivell
© Fototeca.cat
Transports
Tanca movible col·locada en els passos a nivell per a impedir que els vehicles travessin la via quan passen els trens.
Actualment la majoria es basen en el mecanisme consistent en un travesser que bascula en un pla vertical barreres de bàscula i el funcionament sol ser automàtic
control de la velocitat
Transports
Conjunt d’actuacions destinades a regular la velocitat a què circulen els vehicles.
L’1 de gener de 2008 entrà en vigor la normativa que limita la velocitat a 80 km/h a les principals vies de l’entorn de Barcelona, una gran àrea que engloba setze municipis de l’àrea metropolitana barcelonina Aquesta norma, promoguda pel departament de medi ambient, i amb la collaboració del departament de salut i el Servei Català de Trànsit, formava part d’un paquet de setanta-tres mesures aprovades per a reduir la contaminació a l’àrea metropolitana de Barcelona, a més de procurar una disminució de l’accidentalitat i el soroll viaris, millorar la fluïdesa de les vies i incrementar la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina