Resultats de la cerca

En el primer cas les ones formades poden ésser d’uns quants centímetres d’alçada, o atènyer dimensions espectaculars, en el cas d’una tempesta Els fenòmens tectònics poden donar lloc als tsunamis i produir una ondulació gegantina de les aigües marines

L’ala de fletxa retarda l’aparició dels fenòmens de compressibilitat, ja que, per a aquesta aparició, té importància el valor de la component de la velocitat perpendicular al caire d’atac de l’ala O sigui la velocitat efectiva de l’ala, que té relació amb els fenòmens de compressibilitat, és molt més petita que la seva velocitat real El comportament d’una ala de fletxa en règim supersònic queda influït per les ones de xoc còniques que es formen en el caire d’atac i les puntes que fan que existeixen zones d’ala en règim totalment supersònic i altres en règim subsònic…

Així s’aconsegueix mantenir estable la posició de la resultant de les forces aerodinàmiques i, a més, que el nombre de Mach a què apareixen els fenòmens de compressibilitat sigui constant per a totes les seccions de l’ala L’ala de creixent té el seu origen en un model experimental del bombarder alemany Ar-234 , que no arribà a volar i que caigué a les mans de les tropes angleses a l’abril de 1945 En nasqué, l’any 1951, l’avió anglès Handley Page HP 88 i, poc temps després, el bombarder Victor

Les variables físiques que influeixen en els fenòmens aerodinàmics no tenen valor constant ni varien seguint llei de cap mena Per tal de poder comparar els distints resultats experimentals dels vols de les aeronaus cal referir aquestes a unes condicions-tipus admeses internacionalment, reduint els valors mesurats als que hom obtindria si la temperatura, la densitat, la viscositat i la pressió de l’aire fossin els valors considerats normals a l’altura de vol en què han estat fetes les mesures Hom ha definit diferents atmosferes estàndard, i és internacionalment adoptada l’…

Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…

Generalment els amortidors de suspensió són cilindres de funcionament hidràulic, formats per un pistó de doble efecte amb unes vàlvules que tenen controlat el pas de l’oli en tots dos sentits quan l’esforç sobre el pistó —a través de la tija— és molt gran, la vàlvula corresponent estrangula al màxim el pas de l’oli i limita en proporció la velocitat amb què l’amortidor pot comprimir-se o distendre's, i viceversa L’amortiment ha d’ésser prou gran per a evitar que l’element elàstic de la suspensió trigui massa temps a deixar d’oscillar completament suspensió tova i no tan excessiva que arribi…

Aquest sistema, també conegut com a mètode de Schlieren o de les estries , aprofita les desviacions dels raigs lluminosos en travessar una zona de gas en moviment on hi ha un gradient de densitats

Quan un avió vola a aquestes velocitats, la resistència augmenta violentament en relació amb els valors que té quan la velocitat és inferior a Mach 0,8, la sustentació aerodinàmica disminueix molt i la reculada brusca del punt d’aplicació d’aquesta força provoca un gran moment de picat A més, l’aparició d’ones de xoc en punts de l’ala i del buc on la velocitat relativa de l’aire és igual a la del so provaca vibracions, inversió de comandaments i defectes en l’estabilitat

Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques deflectores d’un tub de…