Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
hidroavió
Transports
Avió apte a envolar-se o posar-se només sobre l’aigua, gràcies a la forma del seu buc (hidroavió de buc) o perquè va proveït d’uns flotadors en lloc del tren d’aterratge (hidroavió de flotadors).
El primer hidroavió d’utilització pràctica fou construït el 1911 per Glenn Curtis als EUA Durant la Primera Guerra Mundial els hidroavions foren emprats en operacions marítimes d’observació i salvament i de bombardeig, sobretot per l’exèrcit britànic El període d’entreguerres fou el de més fort desenvolupament tècnic dels hidroavions No obstant això, la dificultat de flotació dels grans aparells i el desenvolupament de portaavions relegà l’hidroavió a segon terme El darrers avenços en hidrodinàmica, però, li han obert noves possibilitats tècniques
abordatge
Transports
Dret marítim
Col·lisió entre dos o més vaixells.
La responsabilitat dels danys i perjudicis provocats per l’abordatge és diferent segons que sigui qualificable de fortuït, culpós, de culpa comuna o dubtós Dins els dubtosos cal distingir els abordatges de causa dubtosa, quan és conegut el vaixell culpable però no la causa immediata, i els abordatges en què hom no pot precisar el vaixell culpable Aquesta responsabilitat és regulada per les lleis de cada país i pels convenis internacionals, atesa la freqüència amb què l’abordatge es produeix entre naus de diferent nacionalitat L’any 1897 fou establert el Reglament internacional per a prevenir…
rampa d’amaratge
Transports
Gran matalàs de goma i lona ideat cap al 1920 per l’alemany Mein per a evitar que els vaixells que transportaven hidroavions haguessin de parar-se per recollir-los una vegada havien amarat.
La rampa era remolcada per popa l’hidroavió hi pujava pels propis mitjans, i era hissat, tot seguit, a bord del vaixell
llum de situació

Llums de situació
© Fototeca.cat
Transports
Cadascun dels llums que, d’acord amb el reglament internacional per a prevenir abordatges a la mar, han de portar obligatòriament les naus i els hidroavions per tal d’assenyalar llur presència durant la nit.
El nombre, el color i la disposició d’aquests llums varien segons les circumstàncies
buc
Transports
Cos estructural principal d’una aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega, que porta muntats el grup propulsor i el tren d’aterratge, llevat en els hidroavions, en els quals serveix per a amarar.
És un element integrant de tots els avions, tret dels denominats ales voladores avió L’estructura del buc, que, a més de reunir les qualitats de lleugeresa i resistència a les càrregues de vol, s’ha d’adaptar a una forma que depèn tant de factors aerodinàmics com de les necessitats d’espai interior, és constituïda per uns elements interns, suports dels esforços, que formen una biga o una carcassa amb quadernes i bancades lligades d’una manera semblant a l’emprada en la construcció naval, i un revestiment que conforma el buc i que pot contribuir o no al treball dels elements interiors El…
avió

Esquema de l’avió de passatgers supersònic Concorde
© Fototeca.cat
Transports
Aerodina proveït de grup propulsor i de plans sustentadors o ales fixes durant el vol.
Els elements constituents de l’avió són l’ala, el buc, el grup propulsor, els empenatges i el tren d’aterratge, els quals solen ésser disposats simètricament en relació al buc, llevat d’algun cas en què, per consideracions molt especials, la configuració de l’avió ha estat radicalment asimètrica avió d’observació alemany Blohm Voss BV-141 Els moviments d’un avió tenen lloc a l’entorn de tres eixos que passen pel seu centre de gravetat l’ eix longitudinal o de balanç , que va de proa a popa del buc l’ eix lateral o de capcineig , que és perpendicular al pla de simetria de l’avió, i l’ eix…
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…