Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
sustentació

A l’esquerra i de dalt a baix, quatre etapes en la generació de la sustentació : la velocitat és petita i no hi ha sustentació (a) o bé no n'hi ha prou (b), la sustentació igual el pes (c), la sustentació ja és més gran que el pes (d); a la dreta, els vectors resistència a l’avanç i sustentació en una ala
© Fototeca.cat
Transports
Força que manté en l’aire les aerodines i que és la component vertical de les forces aerodinàmiques engendrades per l’aire en l’ala d’un avió o en el rotor d’un helicòpter, la component horitzontal de les quals és la resistència a l’avanç.
Els plans de sustentació , constituïts per l’ala o el rotor, presenten una inclinació cap amunt, segons una secció transversal de l’aerodina, de manera que, per efecte de la velocitat, l’aire hi incideix per l’intradós, zona en la qual es produeix una compressió que empeny els dits plans sustentadors amunt i, lleugerament, endarrere La inclinació de l’ala o del rotor provoca, també, en l’extradós una depressió, que els aspira amunt i lleugerament endarrere, superior a la compressió creada en l’intradós Hom calcula el coeficient de sustentació d’una aerodina —el qual…
baquet
Transports
Seient individual rígid d’un automòbil de competició amb els laterals especialment projectats cap endavant, concebut per a evitar que el cos de l’ocupant es desplaci cap als costats en els revolts.
El baquet se sol utilitzar amb un arnès de quatre o cinc punts de subjecció No són estrictament baquets els seients de sèrie d'alguns cotxes esportius que tenen els laterals lleugerament projectats cap endavant i en què el respatller és regulable
ferro
Transports
Eina de calafat, semblant a l’escarpa.
Varia lleugerament de forma segons que sigui per a introduir l’estopa en els coments ferro de canal o en les escletxes ferro de rebotir , per a obrir-los ferro d’obrir o per acabar i allisar el calafat d’una embarcació ferro de reprendre
aleta marginal
Transports
Superfície aerodinàmica muntada a l’extrem longitudinal de les ales d’alguns avions i aproximadament perpendicular al pla d’aquestes.
La seva secció té la forma d’un perfil aerodinàmic lleugerament concavoconvex, amb la part còncava cap enfora, de tal manera que els remolins generats pels extrems respectius de l’ala i l’aleta girin en sentits oposats Així, hom aconsegueix que la resistència aerodinàmica de l’ala disminueixi fins en un 14% En alguns avions comercials aquestes superfícies prenen la forma d’una extensió en el mateix pla de l’extrem o punta de l’ala, amb un angle de fletxa més accentuat que el d’aquesta
desviació

Desviació de dues vies amb sistema de canvi accionat per palanca
© Fototeca.cat
Transports
Canvi de via, disposició dels carrils en una bifurcació que fa possible el pas del tren en condicions de seguretat per la via directa o per la via desviada, segons que convingui.
El pas per l’una o per l’altra via és determinat per la posició de les agulles o porcions de carrils afuats que hom pot desplaçar lateralment per unir-los al carril exterior contraagulla o per separar-los-en L’agulla és articulada sobre un punt fix, o bé és una làmina flexible Quan l’agulla és agafada de punta, un enclavament la manté immòbil al pas del tren Quan ho és de taló, convé que la via per on circula el tren sigui oberta, però si és tancada les mateixes rodes del tren la desplacen cap a la posició adequada Els carrils interiors de les dues vies bifurcades es tallen i formen el cor de…
ala de fletxa

Ala de fletxa Lockheed F-16
Transports
L’ala que té una fletxa superior als 20° aproximadament.
L’ala de fletxa retarda l’aparició dels fenòmens de compressibilitat, ja que, per a aquesta aparició, té importància el valor de la component de la velocitat perpendicular al caire d’atac de l’ala O sigui la velocitat efectiva de l’ala, que té relació amb els fenòmens de compressibilitat, és molt més petita que la seva velocitat real El comportament d’una ala de fletxa en règim supersònic queda influït per les ones de xoc còniques que es formen en el caire d’atac i les puntes que fan que existeixen zones d’ala en règim totalment supersònic i altres en règim subsònic En general, però, el…
bau
Transports
Cadascuna de les bigues transversals, lleugerament arquejades ( brusca del bau
), que, col·locades entre les dues costelles de cada quaderna, la subjecten alhora que sostenen una coberta.
El bau de la quaderna mestra és anomenat bau mestre En els bastiments de fusta, els extrems dels baus s’emmetxen amb cua d’oronella en els dorments
boteria
Tecnologia
Transports
Tècnica de la fabricació de recipients de fusta encercolats, aptes per a contenir líquids, especialment botes (carretells, barrals, barralons, botalls, barrils, barriques, pipes, bocois, tones, tonells, etc.) i altres recipients per a l’envelliment, emmagatzematge i transport de begudes alcohòliques (tines, vaixells o botes congrenyades, botells, etc.), i també recipients per a contenir, transportar, etc., aigua i altres líquids (barrals, barralons, caixots, bujoles, portadores, etc.).
La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat , hom distingeix el llavorat amb ganivetes, per tal de deixar-les més amples del ventre que no pas de les testes el planejat amb la buidadora o plana, per a donar la curvatura adequada a la superfície interior, i el cimentat , per a afinar els cantells de manera que les dogues puguin ajustar entre elles l’operació de bastir la bota, en la qual les dogues són collocades dins un cèrcol provisional de testa,…
ala
Transports
Militar
Formació d’avions en la qual cada un d’ells vola col·locat al costat i lleugerament retardat de l’anterior; el guia, avió situat en primera posició, és el punt de referència.
L’adopten les parelles, les patrulles i les esquadretes
bicicleta

Elements d’una bicicleta de carretera amb frens de mordassa
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Velocípede de dues rodes de diàmetre sensiblement igual, l’anterior de les quals és directriu, i la posterior, accionada pel conductor mitjançant un sistema de pedals i transmissió per cadena, és motriu.
Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…