Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
punt de parada
Transports
Indret on es para o es pot parar un vehicle de transport públic per tal de deixar baixar o pujar els passatgers.
distància de parada
Construcció i obres públiques
Transports
Distància recorreguda per un vehicle en el temps mínim necessari que hi ha des que el conductor s’adona de la necessitat de deturar-se fins que el vehicle queda aturat.
Hom la defineix amb relació a la velocitat específica
distància de visibilitat de parada
Construcció i obres públiques
Transports
Longitud, mesurada sobre l’eix d’una via, que hi ha d’haver, com a mínim, entre un obstacle situat a la calçada i el punt des del qual el conductor d’un vehicle que circula en condicions estàndard el pot percebre sense interrupció fins a l’aturada total del vehicle.
Inclou la distància de percepció i la distància de parada Hom ha de mantenir la distància de visibilitat de parada, per a les condicions específiques, en tota la longitud d’una via
regla d’acceleració i parada
Transports
Regla internacional que determina la longitud de les pistes d’aterratge dels aeroports: llur longitud mínima ha de permetre a l’avió de poder frenar o bé d’envolar-se en cas d’avaria d’un motor durant la fase de rodament sobre la pista.
Hom considera que l’avió s’ha envolat quan s’aixeca 15 m per damunt la vertical de l’extrem de la pista, després d’haver rodat sobre les set desenes parts de la seva longitud
sistema de parada i engegada
Transports
Sistema electrònic de determinats vehicles amb un motor de combustió interna que apaga el motor quan s’atura i l’engega de nou en iniciar la marxa, amb l’objectiu d’estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.
Aquest sistema està preparat perquè el motor es torni a engegar quan es pitja l’embragatge, en els vehicles de canvi manual, o quan es deixa de pitjar el fre, en els vehicles de canvi automàtic
golondrina
Golondrina al Port Vell de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Nom que reben els vaixells d’ús turístic per a la visita al port de Barcelona i el seu litoral.
Les primeres embarcacions eren de vapor i tenien el casc amb la proa i la popa aixamfranades, un sol pis cobert i bancs transversals reversibles Els anys vint aparegueren les de dos pisos i motor dièsel A la dècada de 1950 les golondrines tenien proa i atracaven de popa, mentre que al final de segle s’incorporaren en alguns serveis els catamarans L’origen de les golondrines de Barcelona es remunta a l’any 1884 quan l’indiano Leopold Herrera posà en servei petits vaixells de vapor per a transportar banyistes des del moll de les Drassanes fins a les noves installacions de banys al contradic de…
blocatge
Esquema del sistema de blocatge
© Fototeca.cat
Transports
Sistema de senyalització emprat en les línies de ferrocarril per a impedir que dos trens, dues màquines, etc, que circulen per una mateixa via entrin en col.lisió.
A l’inici del ferrocarril hom utilitzà per a aquest fi un tros de fusta amb el nom de dues estacions contigües que servia de penyora al maquinista, de manera que fins que el tren no arribava a l’altre extrem de la secció i el maquinista no lliurava la penyora al cap d’estació, aquest no podia donar sortida a cap tren en sentit contrari Els avisos al maquinista solen ésser fets actualment amb senyals mecànics pantalles giratòries, braços mòbils, etc o lluminosos llums de diferents colors, situats vora la via i que poden ésser reproduïts a la cabina de comandament, de manera que el maquinista…
aparcament de bicicletes d’enllaç
Transports
Aparcament de bicicletes de gran capacitat situat al costat d’una estació o una parada d’un mitjà de transport públic, que s’integra en un sistema de bicicleta d’enllaç.
rai
Baixada d’un rai per la Noguera Pallaresa durant la festa dels Raiers, que se celebra cada primer de juliol a la Pobla de Segur
© Jaume Ferrández
Transports
Embarcació fluvial, utilitzada antigament a la Catalunya occidental, construïda amb trams paral·lels de troncs o bigues subjectats amb redortes (branques de vidalba, bedoll, salze, avellaner, etc.).
És impulsada pel corrent d’un riu i conduïda amb rems per dos o més raiers Sistema de transport de fustes, fins els anys trenta fou utilitzat com a únic mitjà per a transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais i, sovint, com a embarcació de mercaderies i passatgers Els rais, després d’haver baixat de les altes valls pirinenques fins als llocs de consum, eren desmuntats per tal d’utilitzar-ne tot seguit la fusta per a construir cases o vaixells Els raiers , situats l’un al davant davanter i l’altre al darrere cuer del rai, cadascun amb el seu rem, dirigien l’embarcació per…
tren d’alta velocitat
Tren d’alta velocitat del trajecte Barcelona-Madrid
© RENFE
Transports
Tren que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d’alta velocitat.
Actualment, tant el material mòbil com les línies més modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat Les infraestructures per on han de circular aquests trens han de tenir uns paràmetres de qualitat estrictes, com són amplis radis de corba situats entre 4000 i 7000 metres, rampes màximes que no superin 12,5 millèsimes, túnels de gran secció per a reduir els efectes aerodinàmics, gran separació entre les vies entrevia de 4,7 a 5 metres i construcció estanca de les caixes del vehicle per a evitar molèsties als viatgers a causa de les…