Resultats de la cerca

La resistència oposada per l’aire, que augmenta proporcionalment al quadrat de la velocitat, és la més important i el fet de vèncer-la, en els vehicles de sèrie, representa el 30% del consum de combustible a una velocitat al voltant de 100 km/h, mentre que el combustible consumit per a vèncer la resistència de rodolament representa només un 6% Les carrosseries més aerodinàmiques influirien molt favorablement en la resistència oposada per l’aire i, per tant, en el consum de combustible, però llurs formes són molt diferents de les del gust estètic del…

És considerada directament proporcional al quadrat de la velocitat i a la secció transversal màxima del buc, dins els límits en què es desenvolupada la navegació aèria, i depèn de l’angle d’atac i de la forma de l’aeronau C x Quan un avió capaç d’assolir velocitats supersòniques va augmentant progressivament la velocitat i arriba a la del so s’esdevé un augment brusc de la resistència, molt per damunt de la que li hauria de presentar l’aire segons la velocitat, i va disminuint lentament, a les velocitats supersòniques, fins a recobrar valors normals

Tota ala d’envergadura finita provoca la deflexió de les línies de flux que es donen en el cas de flux bidimensional envergadura infinita, i origina una disminució de l’angle d’atac efectiu i una resistència induïda La proximitat del terra disminueix aquesta deflexió acostant les línies de corrent de flux a les del cas bidimensional, per la qual cosa hi ha resistència induïda i s’incrementa l’angle d’atac efectiu La proximitat del terra fa augmentar la sustentació i disminueix la resistència fins el 8% quan la distància a terra és igual a la meitat de l’…

Aquesta relació és obtinguda experimentalment en un túnel aerodinàmic mitjançant un model d’ala amb el perfil aerodinàmic que hom estudia Per tant, cada diagrama polar depèn del nombre de Reynolds de l’assaig i de l’allargament de l’ala El diagrama polar pot ésser aproximat analíticament mitjançant l’expressió C D = C D o + C 2 L } /π Ae , on C D és el coeficient de resistència, C L el coeficient de sustentació, C D o el coeficient de resistència mínima o de resistència de perfil, A l’allargament de l’ala, i e un coeficient variable de 0 a 1 que…

Hom l’empra per a definir i estudiar els moviments i les accions de l’aeronau

Aquesta regla, establerta per Richard T Whitcomb el 1953, indica que l’àrea de les diferents seccions del conjunt buc-ala, perpendicularment a l’eix de simetria, ha de variar al llarg del dit eix de manera suau i contínua Hom explica aquesta regla tenint en compte que el flux aerodinàmic a l’entorn d’un conjunt buc-ala és semblant a l’existent a l’entorn d’un cos de revolució amb la mateixa distribució longitudinal d’àrees La resistencia aerodinàmica d’un tal cos de revolució serà mínima si d’una secció a l’altra varia molt poc Així, doncs, un buc projectat seguint aquesta regla tindrà una…

Els plans de sustentació , constituïts per l’ala o el rotor, presenten una inclinació cap amunt, segons una secció transversal de l’aerodina, de manera que, per efecte de la velocitat, l’aire hi incideix per l’intradós, zona en la qual es produeix una compressió que empeny els dits plans sustentadors amunt i, lleugerament, endarrere La inclinació de l’ala o del rotor provoca, també, en l’extradós una depressió, que els aspira amunt i lleugerament endarrere, superior a la compressió creada en l’intradós Hom calcula el coeficient de sustentació d’una aerodina —el qual, en els avions, juntament…

Mentre que alguns rems fan joc dins l’estrop o recolzen en l’escalemera mitjançant una zona de la canya generalment folrada de cuir, de cànem o de metall, anomenada coll , d’altres ho fan per mitjà d’una part de la dita canya més gruixuda i de secció quadrada, anomenada galló En el primer cas, les parts de la canya són anomenades guió el tros comprès entre el puny i el coll, coll i canya el tros que va des del coll fins a la pala, i en el segon, galló la part quadrada que reposa damunt l’escalemera i guió Els dos tipus de rem característics, amb indicació del nom de les seves parts la que…

La sobrequilla dóna a l’embarcació resistència longitudinal i suporta les varengues També és anomenada paramitjal