Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
admissió variable
Transports
Sistema que busca l’aprofitament dels efectes inercials i d’ones de pressió que es produeixen als tubs d’escapament dels vehicles.
Aquesta tècnica, juntament amb la distribució variable, ha estat introduïda per tal de millorar globalment la corba de parell motriu en qualsevol règim de gir dels motors d’explosió
velocitat variable
Transports
Sistema de regulació de la velocitat dels vehicles a les carreteres catalanes que varia segons incidències com ara la intensitat del trànsit o la contaminació.
Entre el gener i el març del 2011 el govern català derogà l’anomenada zona 80 km/h als accessos a Barcelona i implantà un mapa de velocitats amb límits a 100 i 120 km/h en diversos trams A més, el sistema de velocitat variable, ja existent a la C-32 autopista dels túnels del Garraf, entre Castelldefels i el nus del Llobregat i C-31 entre Castelldefels i la plaça de Cerdà, a Barcelona, s’estengué a la AP-7/AP-2/B-23 entre Martorell i la Diagonal, que entrà en funcionament al final del gener de 2012 El sistema de control dinàmic de la velocitat permet modificar el límit de…
distribució variable
Transports
Tècnica emprada per a millorar la corba de parell motriu en qualsevol règim de gir d’un vehicle.
Consisteix en la variació dels angles d’obertura de les vàlvules d’admissió i d’escapament de la distribució, amb l’objectiu d’augmentar el rendiment volumètric del motor amb tota la gamma de velocitats i obtenir així una corba de parell més plana
ala de fletxa variable en vol
Transports
Ala que mitjançant dispositius mecànics adequats pot girar entorn d’un eix perpendicular al pla de l’ala situat en el buc de l’avió per tal de modificar la fletxa d’acord amb les necessitats de vol.
Aquest tipus d’ala és emprat només en avions supersònics Per a vol a baixa velocitat en règim subsònic, les millors característiques són obtingudes amb una ala recta fletxa petita Per tant, l’envol i l’aterratge seran fets amb l’ala estesa en fletxa mínima Durant l’etapa d’acceleració i de pujada al sostre de creuer, el règim de vol ha d’ésser subsònic, però a nombre de Mach elevat, per la qual cosa és convenient que l’ala tingui certa fletxa Durant el vol en règim supersònic, l’ala queda plegada al valor màxim de la fletxa i adquireix generalment la configuració d’una ala de delta Aquest…
caixa de canvi de relació contínua variable
Tecnologia
Transports
Caixa de canvi amb un nombre infinit de velocitats amb control electrònic per a seleccionar el punt òptim de revolucions.
Permet augmentar o disminuir la velocitat del vehicle sense necessitat d’alterar el règim de rotació del motor Aquest es fa coincidir amb el de màxim parell, que alhora és el de mínim consum, amb les consegüents reduccions de la contaminació i el consum en circulació urbana Han estat introduïdes al mercat en alguns turismes de segment petit, com el Lancia Y10 o en els vehicles que Nissan comercialitza al mercat japonès
fletxa

Fletxa de l’ala
© fototeca.cat
Transports
Angle que forma la línia que uneix els punts de les cordes dels perfils d’una ala situats a un 25% del caire d’atac amb el pla de simetria de l’avió.
Segons aquest angle, l’ala pot ésser de fletxa endarrere o de fletxa endavant Hom ha dissenyat avions amb ala de fletxa variable en vol
diagrama polar
Transports
Gràfic o diagrama que relaciona els coeficients de sustentació i de resistència aerodinàmiques d’un perfil aerodinàmic per cada valor del seu angle d’atac.
Aquesta relació és obtinguda experimentalment en un túnel aerodinàmic mitjançant un model d’ala amb el perfil aerodinàmic que hom estudia Per tant, cada diagrama polar depèn del nombre de Reynolds de l’assaig i de l’allargament de l’ala El diagrama polar pot ésser aproximat analíticament mitjançant l’expressió C D = C D o + C 2 L } /π Ae , on C D és el coeficient de resistència, C L el coeficient de sustentació, C D o el coeficient de resistència mínima o de resistència de perfil, A l’allargament de l’ala, i e un coeficient variable de 0 a 1 que expressa la forma en planta de l’…
calat del pas
Transports
Angle de pala d’una hèlix de pas variable, mesurat en la secció de radi tipus.
llagut
Transports
Petita embarcació d’arqueig variable aparellada amb vela llatina, per a la pesca i el cabotatge.
És una embarcació típica de la mar catalana i del golf del Lleó
clíper
Transports
Veler, aparegut vers el 1830, que es caracteritzava per la seva gran velocitat, independentment del tipus d’aparell, bé que solia arborar aparell rodó (de fragata o de bricbarca) o de veles de ganivet (aparell de goleta).
Originàriament el buc fou de fusta, i després, també, mixt i fins i tot metàllic de formació còncava per tal que la roda tallés millor la mar amb la qual cosa hom guanyava velocitat però perdia fins i tot un terç de la capacitat de càrrega, l’eslora arribà a ésser 7,2 vegades la mànega així, en algunes singladures, la velocitat arribà a ésser de 19 nusos de mitjana El tonatge era molt variable i anava des d’unes 500 tones fins a unes 4 500 Els primers clípers foren construïts als EUA pels volts del 1830, i els constructors britànics els imitaren tot seguit La guerra de Secessió…