Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
batalla de Mislata
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a Mislata (Horta del Sud) el 9 de desembre de 1348 entre les forces de la Unió de València i les de Pere III de Catalunya-Aragó.
La victòria d’aquest fou completa, i la ciutat de València hagué de retre’s El rei aplicà als unionistes suplicis d’una gran crueltat, com el de beure el metall fos de la campana que convocava les reunions de la Unió
bomba
bomba tipus Orsini llançada per l’anarquista Santiago Salvador el 7 de desembre de 1893 a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que no esclatà
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte de ferro o altre material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o altre explosiu, proveït de metxa o espoleta.
El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions
Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
Història
Militar
Mariscal de camp, baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.
Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’…
embargament militar
Militar
Prohibició de vendre armes o prestar ajut militar a un estat.
És una mesura de pressió exercida per un estat o per la comunitat internacional davant l’existència d’un conflicte armat intern, una guerra civil, guerra entre estats o pel perill que representa un estat per a la seguretat regional o internacional Els embargaments poden ser aplicats de manera unilateral per països o per organitzacions multilaterals que regulen l’ordre internacional o regional, com ara Nacions Unides , la Unió Europea , l’ Organització per a la Seguretat i la Cooperació d’Europa o l’ Organització de la Unitat Africana , i són de compliment obligat per als estats membres d’…
Josep Padrós i Cuscó
Militar
Enginyer militar.
El 1877 inicià els estudis militars i d’enginyeria a l’Acadèmia d’Enginyers, on, el 1879, es graduà com a tinent Ja capità del cos militar, fou destinat a Cuba com a comandant Hi aplicà els seus coneixements d’enginyer en l’estudi i aixecament de plànols fins el 1895 Després de residir a l’Havana, aquell mateix any es traslladà a Manzanillo, on dirigí dues companyies d’enginyers de suport als combatents contra els moviments independentistes cubans El 1897, enginyer comandant a Manzanillo, es destacà en les operacions de bombardeig i bloqueig de l’esquadra nord-americana durant el juny i…
reforç
Tecnologia
Oficis manuals
Peça que hom aplica contra una altra de gastada o poc forta, per tal d’augmentar-ne la resistència.
gansallador
Oficis manuals
Fusta amb forats, als quals hom aplica dues clavilles de ferro estretes amb cargols, que els corders empren per a plegar fil.
Antonio Vallejo-Nájera Lobón
Psiquiatria
Militar
Metge i militar castellà.
Llicenciat per la Universitat de Valladolid 1909, ingressà al cos mèdic de l’exèrcit Participà en inspeccions de camps de presoners durant la Primera Guerra Mundial, activitat per la qual rebé diverses condecoracions dels governs francès i belga El 1917 fou nomenat agregat militar de l’ambaixada espanyola a Berlín, on s’interessà per la naixent psiquiatria, disciplina per la qual es decantà definitivament De retorn a Madrid, hi dirigí una clínica psiquiàtrica Primer professor a impartir l’especialitat de psiquiatria a l’Academia de Sanidad Militar 1931, esdevingué seguidor del nazisme i, en…
premsa
Xil·lografia en boix de Gillaume le Roy (1529), que representa una premsa plana d’impressió, de cargol (s XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans o cilíndrics, generalment l’un fix i l’altre mòbil, disposats de tal manera que per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic poden agafar entre ells i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, imprimir-la, etc.
Les premses poden ésser classificades segons el nombre de parells d’elements actius premses d’efecte simple, de doble efecte o de triple efecte, segons la manera d’ésser aplicada l’energia a l’element mòbil premses d’excèntrica o d’excèntriques múltiples, de palanca, de cargol, d’engranatges, etc, segons l’operació que efectuen premses d’embotiment, d’encunyació de corbar , de punxonar, etc, segons l’accionament premses mecàniques, hidràuliques i pneumàtiques, segons la posició en l’espai de les guies de l’element mòbil premses verticals, horitzontals i inclinades i segons l’…
tallaferro
Oficis manuals
Eina de ferrer consistent en un tascó de tall viu que hom fixa en un forat de l’enclusa i que serveix per a tallar peces de ferro que hom hi aplica al damunt i que hom copeja amb maça o martell.