Resultats de la cerca

De vegades tenia forma de caputxa, sobre la qual es portava el bacinet, i, d’altres vegades, anava llaçat a les vores d’aquest Als segles XIII i XIV anava combinat amb l’ausberg, sigui formant-hi una peça, sigui separat i superposat Al segle XIV apareix sovint folrat

Tesant la corda fins a encorbar l’arc, aquest adquireix la força necessària per a disparar fletxes La precisió, l’abast i la força de tir de l’arc senzill es reforcen amb certs additaments que donen lloc a nombroses variants d’arcs És una de les armes ofensives més antigues, que apareix ja en el Paleolític superior El seu ús ha perdurat fins a l’època actual entre els pobles primitius Modernament l’arc ha estat adoptat com a pràctica esportiva tir amb arc

A les societats antigues, el guerrer apareix ben diferenciat i forma, gairebé sempre, un estament privilegiat al món occidental, sobre aquest estament militar s’organitzà, a l’alta edat mitjana, el feudalisme Però el militar, l’home que fa de la milícia la seva professió, sorgí a Europa durant el Renaixement, amb l’aparició dels exèrcits professionals al servei dels nous estats moderns, i es consolidà durant els s XVII i XVIII Amb la creació de les escoles militars acadèmia militar l’exercici de les armes prengué un aire netament professional

El mot, en formes llatinitzades, apareix a Catalunya al segle X en una certa concurrència amb el mot lloriga , que aviat fou reservat per a les defenses del cavall i no dels homes Bé que el mot ausberg fou usat fins al segle XV, al XIII fou en part substituït pel de gonió i al XIV s’imposà el de cota de malles o de malla Els guerrers de les miniatures de la Bíblia de Roda segle XI porten adés ausberg de malles, adés ausberg d’escates, molt ben diferenciats per l’artista

El mot, en texts medievals, apareix més sovint en plural Als s XIII i XIV designava les defenses del cos, de vegades en dues peces una per al pit i una altra per al dors, amb mànigues i gorgera compostes d’una coberta superior de cuir d’on prové el nom de cuirasses , damunt de tres teles de roba de cànem, a l’interior de les quals anaven imbricades llaunes de ferro, fixades generalment amb tres claus cadascuna el conjunt anava folrat de seda o samit A partir del s XV, amb la generalització de l’arnès blanc, hom continuà donant el nom de cuirasses a les plates, defenses del pit i…

La seva construcció apareix al s XVI com a conseqüència de l’enfortiment del poder reial i del perfeccionament de l’artilleria, i al s XVII s’estén d’acord amb les teories de l’enginyer militar francès Vauban Així, es construïren les de Metz, Estrasburg, Jaca i Pamplona, i, a Amèrica, la de Ciutat de Mèxic Als Països Catalans foren construïdes la de Roses iniciada el 1543, la de Perpinyà castell de Perpinyà, la de Prats de Molló, la Ciutadella de València, la Ciutadella de Barcelona, la de Figueres castell de Sant Ferran i la ciutadella o castell de Sant Felip, a Menorca La…

L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a través del…

El principi de funcionament de la bomba A és semblant al d’un reactor nuclear , en el qual la massa del combustible és àmpliament superior a la massa crítica inicialment, el combustible és fragmentat, i cada un dels trossos, suficientment allunyat dels altres, de manera que no sigui atesa la talla crítica l’explosió es produeix en apropar els fragments entre ells bruscament A fi d’augmentar el rendiment i l’eficàcia d’una bomba A cal emprar combustibles pràcticament purs els utilitzats fins ara han estat l’urani 235 i el plutoni 239 El primer és difícil i car d’obtenir, perquè no és…

Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…