Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pistola

Pistola automàtica Heckler & Koch P9S, d’acció doble
© Fototeca.cat
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, semiautomàtica o automàtica, generalment de petites dimensions, que permet d’apuntar i disparar amb una sola mà i que va proveïda d’un carregador de petaca, allotjat a la culata, que pot contenir un nombre variable de bales.
Una pistola semiautomàtica es carrega en accionar cap endarrere la part superior del canó, que és corredissa En una pistola automàtica , la força expansiva dels gasos produïts en disparar un tret és aprofitada per a expulsar la beina del projectil disparat, per a retornar el percussor a la posició de permetre un nou tret i per a introduir una nova bala a la recambra En aquestes pistoles els projectils són disparats un a un en prémer el gallet amb el dit Les pistoles, el pes de les quals no sol ésser superior a 1 kg, poden ésser de diversos calibres, però, llevat de les pistoles…
càrrega de profunditat
Militar
Recipient, generalment cilíndric, farcit amb una potent càrrega explosiva i proveït d’una espoleta i dels mecanismes de regulació i de seguretat adequats, que és llançat des d’embarcacions de superfície o des d’avions contra submarins submergits.
La càrrega explosiva sol ésser constituïda per trinitrotoluè fos i la seva explosió sol ésser provocada per una cadena d’explosius de sensibilitat creixent a partir d’una càrrega iniciadora de tetranitrometà o de trinitrotoluè i d’un estopí o detonador de nitrur de plom o de fulminant de mercuri L’espoleta pot ésser de percussió accionada en topar amb un obstacle,, hidroestàtica accionada quan la pressió de l’aigua és l’establerta, de pas d’aigua accionada quan una quantitat determinada d’aigua ha passat per un orifici calibrat, magnètica accionada per la distorsió del camp magnètic terrestre…
projectil
Militar
Nom genèric de qualsevol cos llançat per una arma, especialment de foc, o per un avió, contra un fitó o contra un objectiu.
Els projectils, d’efectes ben diferents segons el calibre, la natura de la càrrega, les condicions de l’explosió respecte a l’objectiu, etc, solen ésser anomenats bala si són llançats per armes de foc portàtils, bomba si hom els llança des d’un avió i granada si són llançats per peces d’artilleria, com canons, morters o obusos, i en aquest darrer cas el projectil és anomenat també obús Els primers projectils emprats per l’home foren pedres, fletxes, etc arma, i amb la invenció de les armes de foc hom aconseguí de llançar-los a una distància més gran No fou fins al s XV que hom substituí, en…
caça
Militar
Avió militar, generalment monoplaça, d’una gran velocitat i d’una elevada potència de foc, destinat a assegurar el domini de l’espai aeri oposant-se a les accions d’avions enemics.
Els primers caces, que aparegueren a l’inici de la Primera Guerra Mundial, eren aparells d’observació dotats d’armament A partir del 1915 foren creats nous tipus d’avions dedicats específicament a actuar com a caces Les característiques que hom els demanava eren una gran maniobrabilitat, una bona velocitat ascensional i una acceptable velocitat en vol horitzontal El biplà fou aleshores el tipus d’avió que s’adaptava millor a aquestes característiques, fins que l’aparició dels bombarders monoplans, de velocitat igual o superior a la dels caces biplans, obligà a deixar el criteri…
batalla de l’Atlàntic
Història
Militar
Conjunt d’operacions navals que tingueren lloc a l’oceà Atlàntic en el transcurs de la Segona Guerra Mundial.
La superioritat naval de la Gran Bretanya permeté a aquest país d’establir ja des del començament de la guerra un blocatge a distància dels països de l’Eix Després d’accions d’una certa importància, com la batalla del riu de la Plata on fou enfonsat el cuirassat de butxaca alemany “Admiral Graf Spee”, la prioritat fou donada a la guerra aèria batalla d’Anglaterra Abandonat el projecte d’invasió d’Anglaterra 1940, la batalla de l’Atlàntic prengué les característiques que havien de durar tota la guerra D’una banda, Anglaterra necessitava unes línies de comunicació amb els EUA que permetessin…
arma
Militar
Instrument, especialment el fabricat a propòsit per atacar o defensar-se.
Segons llur finalitat, les armes poden ésser classificades en armes defensives , per a protegir individualment escut, arnès, casc, màscara antigàs, etc o bé collectivament antimíssils, etc, i armes ofensives , destinades a l’atac segons el maneig, les armes ofensives poden ésser armes de mà bastó, maça, porra, destral, tomahawk , alfange, alabarda, punyal, daga, etc i armes llancívoles o de tret , d’acció a distància de l’atacant segons el mètode de propulsió, les armes llancívoles o de tret es classifiquen en impulsades a mà fona, arpó, venable, llança, boleadoras , bumerang, bomba de mà,…
canó

Esquema d’un canó emprat durant la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…
Àsia
L’Everest (al fons) i el Lhotse (a la dreta) a l’Himàlaia, sistema muntanyós de l’Àsia meridional
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de l’enorme vastitud…
Europa
Vista dels penya-segats del comtat de Devon, a la Gran Bretanya
© Corel Professional Photos
Continent
Continent situat entre els 71° 08´ (al cap Nord) i els 36° de latitud nord (a la Punta Marroquí, al sud de la península Ibèrica) i entre els 9° 31´ de longitud oest (al cap Rock, a Irlanda) i els 67° 20´ de longitud est (al sector polar dels Urals); és l’extrem nord-occidental de l’antic continent.
És separat de l’Àrtic per l’oceà Glacial Àrtic, d’Amèrica per l’oceà Atlàntic, d’Àfrica per l’estret de Gibraltar i per la mar Mediterrània, i és unit a Àsia sense transició hom pren com a divisòria convencional els Urals, la mar Càspia, els rius Emba i Manyč bé que de vegades hom l’ha feta passar per la serralada principal del Caucas, la mar Negra i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels 10522 140 km 2 699285000 h est 1993 La geografia física El relleu i la geologia Europa és el continent més baix, després d’Austràlia Té una altitud mitjana aproximada de 300 m dos terços de la superfície…
Amèrica

La vall de la Lluna, al desert d’Atacama, Xile
Gonzalo Rojas Durán (CC BY-NC-ND 2.0)
Continent
Continent situat entre 34° 45’ (al Brasil) i 167° 20’W (a Alaska, al cap del Príncep de Gal·les) de longitud, i entre 72°N (83° 20’N, amb Grenlàndia) i 54° 5’ (56°, fins al cap d’Hoorn; 57°, fins a les illes de Diego Ramírez) de latitud.
És separat del NE d’Àsia per l’estret de Bering, i de la resta, per l’oceà Pacífic l’oceà Atlàntic el separa d’Europa i d’Àfrica amb les illes properes, 42090660 km 2 1002000000 h 2016 La geografia física El relleu i la geologia La història geològica d’Amèrica del Nord i d’Amèrica del Sud és diversa l’una formà part del continent nord-atlàntic i l’altra del de Gondwana S’emanciparen ambdues al final del Secundari dels blocs continentals dels quals formaven part l’emersió del sector de Panamà, al final del Terciari, uní les dues unitats continentals, i ja restà definit el contorn actual d’…