Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
pistonera
Militar
Caixeta o bossa on hom portava els pistons, abans de l’aparició dels cartutxos complets.
cortina de fum
Militar
Núvol o boira artificial que és col·locat entre les forces pròpies i l’enemic a fi d’amagar el moviment d’aquelles.
Fins a l’aparició del radar, els vaixells de guerra utilitzaven sovint aquesta forma d’emmascarament
logística
Militar
Branca de l’art militar (al costat de l’estratègia de la tàctica) que té per objecte de proporcionar a les forces armades els mitjans de personal, material i serveis que calen per tal de satisfer en qualitat, quantitat, moment i lloc adequats les exigències de la guerra.
En una organització logística cal distingir els òrgans directius i els executius essent aquests els centres logístics avançats o de reserva El concepte de logística, introduït per Jomini i desenvolupat a partir de l’aparició del ferrocaril, s’especifica en logística naval, aèria, etc
fonèvol
Història
Militar
Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i de castells.
Consistia en una biga giratòria en un cap hom posava el projectil, que era llançat amb empenta per l’acció d’un contrapès més gros lligat a l’altre cap Fou usat des de l’antigor fins a l’aparició de la pólvora en l’artilleria
punyal

Punyal
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca constituïda per una fulla amb dos talls i punta aguda, dreta o lleugerament corbada, i amb una empunyadura de formes diferents (esculpida, cisellada o simplement adornada), que serveix per a ferir cos a cos.
És una de les armes de mà més antigues Del bastó de plantar, se’n derivà l’aixada, i d’aquesta el punyal, fet de primer antuvi de pedra polida o de qualsevol pedra fina dura, d’os o de banya Amb l’aparició dels metalls els talls foren perfeccionats
Josep Coromina i Feralt
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Fou professor de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i director de la secció de gravats de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, de la qual fou membre Són remarcables per la qualitat tècnica les grans làmines calcogràfiques de tema religiós, com El Beat Sebastià d’Aparicio , i algun retrat, com el de Josep Soler i del Olmo
columna
Diplomàtica i altres branques
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les parts en què es divideix verticalment la disposició del text, en un manuscrit, en un imprès, etc., per mitjà d’una ratlla o d’un espai en blanc.
L’aparició de la columna en còdexs antics cal considerar-la com una reminiscència de l’estil d’escriptura dels rotlles de papir Molt més corrents són les 2 columnes, que apareixen ja en l’antic i esdevenen nombroses sobretot a partir dels segles XII i XIII Es perpetuen en els primers incunables, i finalment tenen un ús corrent només en diccionaris i enciclopèdies
militar
Militar
Persona que professa la milícia.
A les societats antigues, el guerrer apareix ben diferenciat i forma, gairebé sempre, un estament privilegiat al món occidental, sobre aquest estament militar s’organitzà, a l’alta edat mitjana, el feudalisme Però el militar, l’home que fa de la milícia la seva professió, sorgí a Europa durant el Renaixement, amb l’aparició dels exèrcits professionals al servei dels nous estats moderns, i es consolidà durant els s XVII i XVIII Amb la creació de les escoles militars acadèmia militar l’exercici de les armes prengué un aire netament professional
infanteria
Militar
Arma combatent que tradicionalment va a peu i que forma el nucli principal de l’exèrcit de terra.
Històricament, la infanteria té les primeres expressions rellevants en els hoplites grecs, la falange macedònica i la legió romana A l’època feudal fou superada per la cavalleria, bé que hi hagué excellents tropes d’infanteria almogàvers, arquers anglesos a Crécy i Poitiers, etc Amb l’aparició de les armes de foc renovellà la seva importància Durant la Segona Guerra Mundial, es generalitzà la infanteria motoritzada en camions, mecanitzada o cuirassada en vehicles blindats La profusió d’armes automàtiques i la guerra nuclear ha imposat una gran mobilitat a la infanteria, per tal…
obús
Militar
Peça d’artilleria d’ànima estriada, de relació calibre/longitud, generalment, entre 1/10 i 1/20, per bé que hi ha obusos el canó dels quals fa més de 20 calibres, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.
Constructivament, no es diferencia d’un canó L’obús és una peça fonamental en l’artilleria de campanya, insubstituïble com a peça de muntanya per la seva capacitat de destruir objectius situats darrere d’obstacles pròxims a la peça L’aparició dels obusos és dubtosa i, bé que és acceptat generalment que foren els holandesos, al s XVII, els primers d’utilitzar-los, hi ha autors que la situen a mitjan s XV, a Àustria No foren emprats, però, d’una manera generalitzada fins al darrer terç del s XVIII En la marina de guerra, els obusos foren muntats fins a la darreria del s XIX, mentre…