Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Gianbattista Calvi
Arquitectura
Història
Militar
Arquitecte militar italià.
Fou director de l’obra de les muralles de la vila d’Eivissa D’allí anà a Maó 1555, on dirigí les obres del castell anomenat més tard de Sant Felip De Maó passà a Barcelona, on continuà les obres del baluard de les Drassanes
Gerhard Johann David von Scharnhorst
Història
Militar
Militar prussià.
Originari de l’exèrcit hannoverià, ingressà en el de Prússia 1801 Després de la pau de Tilsit 1807 presidí la comissió de reorganització militar Vetat per Napoleó, continuà actuant en la clandestinitat fins que, iniciada la guerra 1813, actuà com a cap d’estat major de Blücher Fou mortalment ferit a la batalla de Grossgörschen
Manuel Dorrego
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
El 1810 combaté els reialistes, i fou governador de Buenos Aires 1820 Partidari del federalisme, fou bandejat pels unitaris, als quals s’oposà en el congrés del 1826 Continuà la guerra contra el Brasil per la pau del 1828 es comprometé a respectar la independència de l’Uruguai Fou afusellat en la revolta del general Lasalle
Rodrigo Ponce de León
Història
Militar
Militar andalús.
Tercer comte d’Arcos, primer marquès i duc de Cadis Capità general de la guerra de Granada, que inicià amb la conquesta d’Alhama 1482 i en la qual tingué un paper principal Conseller i privat dels Reis Catòlics, fou un dels darrers grans feudals andalusos i continuà la lluita tradicional de la seva casa amb els Guzmán Malgrat ésser el fill més petit i illegítim, heretà tots els títols i propietats del seu pare
Antonio Pellicer de Ossau y de Salas
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor d’origen aragonès, germà petit de José.
Participà com a mestre de camp en la campanya del Rosselló el 1639 i després en la guerra contra Catalunya, en la qual fou fet presoner 1642 i dut a França Alliberat dos anys més tard, continuà intervenint en la lluita fins a la seva mort en acció de guerra Redactà un Diario de la guerra de Cataluña desde la entrada con el ejército real del marqués de Los Vélez , la segona part del qual sembla irremissiblement perduda
Samuel Colt
Militar
Coronel nord-americà inventor i fabricant del revòlver del seu nom.
El 1835 obtingué la patent de fabricació d’una pistola de cilindre giratori de sis recambres El cilindre voltava en muntar el percussor i una de les recambres s’esqueia darrera el canó, a punt de disparar Dos anys més tard construí una carrabina de les mateixes característiques, que fou adoptada per algunes forces de cavalleria en les guerres contra els indis nord-americans El revòlver Colt pràcticament no ha sofert modificacions i hom continua fabricant-lo encara avui
Georgios Grivas
Militar
Militar greco-xipriota.
Participà en la campanya contra Turquia 1922 i es distingí lluitant contra els alemanys, durant la invasió 1940-45, i contra els guerillers comunistes 1946-49 El 1954 passà a Xipre i dirigí la lluita contra els britànics com a cap de l' EOKA S'oposà a la independència de l’illa 1960 i al govern del president Makarios, reivindicant sempre l’ enosi Durant la guerra civil del 1964 dirigí les forces grecoxipriotes, però poc temps després fou expulsat de Xipre Ascendit a general, a Grècia, tornà a l’illa 1971 i continuà dirigint en la clandestinitat grups nacionalistes xipriotes…
Juan Domingo de Zúñiga-Fonseca
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella Més tard fou lloctinent de Catalunya 1677-78, nomenat per Joan d’Àustria Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà 1678, cosa que li costà el càrrec
Francisco Serrano Bedoya
Història
Militar
Militar andalús.
Estudià a Cadis Lluità a Catalunya durant la primera guerra Carlina i es distingí en la defensa de Sant Quirze de Besora 1838 Progressista, en caure Espartero hagué d’exiliar-se 1843-45 i 1848-49 rehabilitat en el Bienni Progressista, fou governador militar de Saragossa i de Madrid El 1868 fou deportat a Canàries alliberat per la Revolució de Setembre, fou director de la guàrdia civil 1869-72 i capità general de Catalunya 1874 derrotà els carlins a Prats de Lluçanès i fou ministre de la guerra del govern de Sagasta 1874 reformà l’exèrcit i acceptà la Restauració, durant la qual continuà…
Joan Francesc Ferrer
Història
Militar
Militar.
Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V però aviat es passà al bàndol de Carles III, i hi ascendí a coronel El 1713 abandonà Catalunya amb l’exèrcit imperial, i passà després a Mallorca El virrei, marquès de Rubí, l’envià a Barcelona agost del 1714 a gestionar la rendició de la ciutat i de les Balears a condició que Felip V respectés les constitucions catalanes Els consellers de Barcelona refusaren de fer la proposta fins a l’11 de setembre, davant la derrota imminent Rebutjada la proposta, Ferrer passà a Àustria i continuà al servei de l’exèrcit imperial