Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Pere Rosselló i Axet
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’exèrcit arma de cavalleria el 1893 i se'n retirà com a comandant el 1926 Preocupat per l’educació —sobretot física— del jovent, impulsà la creació de l' escoltisme a Barcelona amb la fundació dels Exploradors Barcelonesos en presentar el grup, poc després gener del 1913, al Palau de Belles Arts ja havia reunit un miler de nois Aleshores era capità per això és conegut amb el nom de capità Rosselló Sostingué una gran activitat conferències, diaris, contactes, etc, però el mateix 1913 es retirà, sembla que per interferències del centralisme El 1927 publicà l’obra…
Jaume Josep Cassanyes
Història
Militar
Polític, cirurgià i militar.
Estudià medicina a Perpinyà Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció 1792-95, on votà la mort de Lluís XVI Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals collaborà en la victòria de Parestortes 1793, on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà Fou membre del Consell dels Cinc-cents El 1817 fou proscrit per regicida residí a Suïssa i a l’Escala Alt Empordà 1821, on féu de cirurgià-barber Escriví unes Mémoires publicades en 1888-90
Ponç Descoll
© Fototeca.cat
Arquitectura
Militar
Arquitecte, format possiblement com a enginyer militar.
A sou de la comunitat jueva, construí a Perpinyà el portal i les bestorres del call 1277 El 1284 encara residia a Perpinyà Com a mestre de les obres reials de Jaume II, intervingué o supervisà una bona part de les construccions oficials dels regne de Mallorca Cap al 1303, posà els fonaments de les muralles de Ciutadella Dos anys més tard reconstruí la torre de l’Àngel de l’Almudaina de Palma, Mallorca, el 1309 encara treballava en les obres d’aquest alcàsser, juntament amb Pere Descoll Dirigí les obres del castell de Bellver , que possiblement ell mateix havia traçat Hom l’ha…
Agustí de Ros i Delpàs
Història
Militar
Militar.
Fill gran del noble rossellonès Antoni de Ros i de Margarit Entrà en l’exèrcit francès el 1759, i essent ajudant de camp del príncep de Montbarey fou ferit a Grebenstein 1778 Caiguda la monarquia emigrà a Coblença i s’uní als Exèrcits dels Prínceps i després passà a Espanya, on amb el duc d’Honré fou corresponsal dels emigrats Artista de la topografia es destacà per l’elaboració del sumptuós manuscrit État militaire, eclésiastique et politique du Roussillon 1772, propietat de Pere Ponsich un altre manuscrit del mateix treball, fet el 1774, es conserva a la Bibliothèque Magasine, de París El…
Josep Joffre
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Fill de pagesos, estudià al collegi de Perpinyà i, a partir del 1869, a l’École Polytechnique Participà en la defensa de París el 1870, i després treballà en diverses places fortificades del 1883 al 1885 residí a Montlluís i a Vilafranca de Conflent i anà a les colònies Tonquín, Sudan i Madagascar Fou ascendit a general de brigada el 1902, i a cap d’estat major general de l’exèrcit i vicepresident del consell superior de la guerra el 1911 Quan esclatà la guerra, el 2 d’agost de 1914, acabava un pla de mobilització general i de concentració pla XVII i comandava els exèrcits del…
Francesc Bernic
Història
Militar
Coronel, cap dels miquelets del Rosselló.
Actuà al costat de les tropes franceses i contra les de Felip V de Castella, durant les accions bèlliques desencadenades per la política d’Alberoni 1718 Organitzà diversos batallons de catalans al Rosselló uns nou mil o deu mil homes i, amb uns cinc mil homes anomenats miquelets de França o dragons, s’apoderà de la Garrotxa i del Bages Després d’haver fet presoners 1719 els esquadristes filipistes de Sallent Bages, Bernic intentà, en va, l’ocupació de Castellbell Bages, però foragità les tropes de Felip V de Sant Boi de Llobregat i ocupà Vilafranca del Penedès Encerclat a la zona…
Joan Aragó
Història
Militar
Militar, germà de Francesc Aragó.
S'embarcà cap als Estats Units, on arribà a Nova Orelans Prengué part en la guerra d’independència de Mèxic Es trobà amb l’expedició que comandava Javier Mina, que volia enderrocar el sistema colonial a la Nova Espanya, i s’hi afegí el 1817 Fou un dels pocs supervivents de l’expedició lluità sempre al costat dels patriotes i, en declarar-se la independència mexicana, assolí el grau de general El nou govern el nomenà governador de diverses províncies
Francesc Berge
Història
Militar
Militar.
Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria 1798-99, d’Alemanya, Prússia i Polònia 1805-07 i de la península Ibèrica 1808-13 Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi 1813 Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo 1815 El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit
batalla de Trullars
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Trullars (Rosselló) el 22 de setembre de 1793, entre les tropes de Carles IV d’Espanya, manades pel general A.Ricardos, i les de la República Francesa, dirigides per Luc Dagobert de Fontenille.
Malgrat haver assolit la victòria, Ricardos no aprofità l’oportunitat de completar l’ocupació del Rosselló i poc després es retirà al campament d’hivern del Voló
Emili Foxonet
Història
Militar
Oficial d’artilleria.
En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans La seva poesia, clàssica, té un caire preciosista Publicà els reculls Somnieigs poètics 1964, Esfullament d’ànima Tannkes 1966, Itinerari espiritual 1968 i Últims cants 1971 La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana 1969 i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna 1970
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina