Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera
Història
Militar
Noble i militar, baró de San Petrillo.
Fou lloctinent del capità general a València 1642, i després lloctinent del tresorer general 1642-46 Participà en el setge i la presa de Tortosa contra les forces catalanes i franceses 1650 El 1652 s’installà a Barcelona i fou majordom de Joan Josep d’Àustria Fou veedor general de l’exèrcit de Catalunya 1656-59 i lloctinent de Mallorca 1665-69
Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell
Història
Militar
Noble i militar, baró de San Petrillo.
Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera Passà a Milà 1653 com a capità de cavallers cuirassers i participà 1655 en el setge de París Fou governador de Menorca El 1666 fou nomenat, a Barcelona, majordom de Joan Josep d’Àustria El 1677 lluità contra els francesos a Catalunya i fou ferit a Espolla Fou governador interí de Lleida i governador militar de Barcelona
Ferran de Borja i d’Aragó
Història
Militar
Lloctinent d’Aragó (1621-32) i de València (1635-40).
Comte de Mayalde comanador de Montesa Fill de Joan de Borja i de Castro Fou ambaixador extraordinari a Savoia, Venècia, Gènova, Florència i Roma Durant la lloctinència a València contribuí a evitar-hi l’extensió de la revolta del Principat 1640
Manuel Bòria
Història
Militar
Militar.
Voluntari contra els carlins, el 1835 ascendí a capità El 1841 prengué part en la conspiració contra Espartero i atacà l’escala principal del palau reial de Madrid Fou fet presoner i afusellat
Jaume Borguny
Història
Militar
Militar.
Com a capità de voluntaris a la flota anglesa de l’almirall George Rooke, participà en l’atac i la presa de Gibraltar agost del 1704 Morí defensant la plaça durant el setge que, sense èxit, l’exèrcit borbònic del marquès de Villadarias posà a Gibraltar
Josep Borges
Història
Militar
Militar carlí, fill d’Antoni Borges
.
En morir aquest 1863 es retirà a Àger i reorganitzà la partida del seu pare El 1839, amb el grau de coronel, es convertí en un dels principals collaboradors del comte d’Espanya, i actuà a l’expedició de la Vall d’Aran Emigrà a França, i el 1847 tornà a Catalunya com a general de brigada al capdavant del nou alçament carlí, però fou batut 1849 pel general Quesada a Selma Alt Camp Passà a Itàlia, al servei de Francesc II de les Dues Sicílies Destronat aquest per Garibaldi, desembarcà a Calàbria i es posà al capdavant de les guerrilles legitimistes, però fou fet presoner i afusellat pels liberals
Antoni Borges
Història
Militar
Dirigent i militar carlí.
Lluità a la primera guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Juan Antonio Guergué, però fou designat Ignasi Brujó Ocupà Àger 1835 Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubò l’any 1836 i afusellat a Cervera La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges
Ramon Bordes
Història
Militar
Militar.
Era tinent coronel durant el setge de Barcelona 1714 manà la Companyia de la Quietud, que mantenia l’ordre públic Detingut després de la rendició, pogué passar a Gènova el 1719
Jean Charles de Borda
Geologia
Matemàtiques
Militar
Marí militar, geodesista i matemàtic francès.
Estudià els mètodes astronòmics per calcular la situació dels vaixells i trobà el mètode dit de la tangent prop del meridià Féu conèixer un cercle de reflexió que porta el seu nom, que havia inventat Johann Tobias Mayer Treballà en hidrodinàmica i calorimetria, participà en la mesura del grau de meridià entre Dunkerque i Barcelona, perfeccionà els mètodes de càlcul de la refracció terrestre i el mètode de les distàncies lunars Escriví, entre d’altres obres, Mémoires sur le mouvement des projectiles 1756 i Descriptions et usage du cercle à reflexion 1778
Lluís II de Borbó-Condé
Història
Militar
Noble i militar francès.
Quart príncep de Condé, anomenat el Gran Condé Comandant, a vint-i-dos anys, de l’exèrcit que combatia els espanyols a la frontera nord, els derrotà al Rocroi 19 de maig de 1643 Per allunyar-lo de França, durant la minoritat de Lluís XIV, Mazzarino el nomenà virrei de Catalunya, però fracassà en l’atac a Lleida, en poder de les tropes de Felip IV 1647 El 1648 derrotà els espanyols a Lens, cosa que afavorí la conclusió dels tractats de Westfàlia Durant la guerra de la Fronda, primerament combaté la revolta dels parlamentaris 1648-49 després, ressentit pel poder de Mazzarino, encapçalà la…