Resultats de la cerca

És situat a la riba esquerra del Segre, aprofitant que el pont de Seròs no havia estat volat, a l’indret anomenat Costa de la Barca Dels dies 22 al 27, aquest cap de pont fou atacat endebades per la 135 Brigada Mixta de Carrabiners i després per la 144 Brigada Mixta 44 Divisió republicanes Posteriorment fou l’escenari d’una àmplia operació ofensiva, també de l’Exèrcit Popular 7 al 22 de novembre de 1938, per tal d’alleugerir la pressió de les forces franquistes sobre les línies republicanes en els darrers moments de la batalla de l’Ebre El XXII Cos d’Exèrcit…

La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l' orde de Santa Maria de Montgaudi El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat Havien de seguir…

N'era el distintiu una creu de vuit puntes d’or, perfilada d’esmalt blanc, cantonada de flors de lis d’or i carregada al centre amb un escut ovalat de gules que, per un costat, té una imatge de sant Lluís portant una corona de llorer en una mà i una d’espines a l’altra amb la divisa, dins una bordura d’atzur, Ludovicus Magnus Instituit 1693 en lletres d’or, i per l’altre costat, una espasa nua d’or passada dins una corona de llorer amb la divisa, dins una bordura d’atzur, Bellicae Virtutis Praemium , en lletres d’or Va penjada d’una cinta roja Fou suprimit el 1792, i, restablert el 1814,…

Fou posat sota el patrocini de sant Jordi i la regla de sant Agustí, en temps del mestre Guillem Castelló El rei havia donat el desert d'Alfama Baix Ebre a Joan d’Almenara i a Martí Vidal perquè hi edifiquessin un hospital, convent, casa d’oració i misericòrdia a honra de Déu i sant Jordi per lloar-los i servir de fre a les invasions marítimes Creà unes ordinacions de 30 capítols Els primers cavallers edificaren un castell per a la defensa de la marina castell de Sant Jordi d'Alfama Els reis li donaren béns a València, on fou creat un priorat, les Balears i Sardenya En temps de Martí I,…

Devia ésser una mera prolongació de l’orde dels cavallers de Sant Jordi que tingué la seva seu al castell de Levàdia

El 1263 Jaume I aprovà la fundació i la dotació d’una confraria de Sant Jordi a Terol El 1303 n'hi havia una altra d’establerta a Múrcia La confraria de València, composta de cavallers que portaven vestit blanc amb creu vermella, rebé un reglament el 1353 A Girona fou creada per l’infant primogènit Joan, duc de Girona, el 1386, a l’església dels framenors La confraria de Mallorca fou creada per Joan II el 1460 i la de Lleida el 1553 A Barcelona hi havia també confraries de Sant Jordi des de la fi del s XIV Pere el Cerimoniós el 1371 hi havia fundat la confraria dels cavallers de…

Fou reconegut pel papa Alexandre III el 1175 i un any abans el rei Alfons VII li concedí la vila d’Uclés, on fou installat el centre de l’orde, des d’on estengueren les seves propietats Es requerien proves de noblesa per a ingressar-hi i hi havia cavallers seculars i religiosos El 1493, en morir el mestre Alonso de Cárdenas, els Reis Catòlics se’n declararen administradors Per mort de Ferran V de Castella, el 1516, el seu net el rei Carles I en fou elegit mestre El papa Adrià VI incorporà el mestrat als reis de Castella, que des d’aleshores han estat mestres de l’orde Les principals dignitats…

De primer adoptà el nom de Nova Milícia, i fou aprovat pel rei Alfons I, que el dotà de terres Posteriorment, els seus membres es digueren confrares de Santa Maria d’Èvora i, després d’emparar-se del castell d’Aviz, prop d’Èvora, prengueren la denominació definitiva L’any 1162 fou dotat de constitucions i posat sota la regla de sant Benet Aprovat pel papa, el 1192, gaudí de grans riqueses Del 1213 al 1385 estigué sota l’autoritat de l’orde castellà de Calatrava El 1550 el papa uní el gran magisteri de l’orde a la corona portuguesa El rei Joan li donà com a senyal en camper d’or una creu…

El 1175 i el 1182 aconseguí del rei altres termes veïns, com el castell i la vila d’Orrios La comanda principal fou establerta pel comte a Alfambra, i sembla que el papa Urbà III li atorgà una butlla aprovatòria Ja abans havia obtingut llicència del legat apostòlic de seguir l’orde del Cister i guerrejar contra els sarraïns En 1186, però, el comte Gonçalves es veié obligat a cedir el castell d’Alfambra i els seus béns a l’orde del Temple

El cos reuní cent vint dones, dividides en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Joanama, Maria Àngela Bibern, Ramona Nouviles i Carme Custy Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits A la fi del setge havien tingut cinc baixes