Resultats de la cerca

Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz

Comte de Radetz Participà en les campanyes contra els turcs 1788-89 i contra Napoleó 1792-1815 Cap de les forces austríaques a Itàlia des del 1831, on reprimí la revolta del 1848 i derrotà els piemontesos a Custozza 1848 i a Novara 1849, fou governador general del regne Llombardovenecià 1850-57

Comte de Bussy Lluità a Flandes i a Catalunya durant la guerra dels Segadors participà en el setge de Lleida 1647 i en la invasió de l’Empordà del príncep de Conti 1654 S'apartà de la vida militar per diferències amb Turenne i fou empresonat un any pel fet d’haver atacat en una poesia la duquessa de La Vallière, amant de Lluís XIV Es retirà als seus dominis de Borgonya, on escriví unes Mémoires publicades el 1696 i des d’on sostingué una extensíssima correspondència amb intellectuals com la marquesa de Sévigné, cosina seva, publicada el 1697 i reeditada més de quinze vegades

Agregat militar a Moscou 1927-29 i ministre de defensa 1931-33, fundà el Nasjional Samling, partit de tendència feixista Simpatitzant del nazisme, quan Noruega fou ocupada pels alemanys 1940 collaborà amb ells, i el seu partit passà a ésser l’únic permès al país Cap de govern 1942, en finir la guerra fou jutjat i executat El seu cognom esdevingué sinònim de collaboracionista

Participà en la guerra contra Napoleó i passà després al camp absolutista Tinent general des del 1814, combaté el govern liberal 1820-23 i manà l’exèrcit reialista a Navarra Ocupà diverses capitanies generals i combaté els carlins al nord Quan s’esdevingué el motí de La Granja 1836 fou destituït de la capitania general de Castella la Nova, detingut i assassinat per una banda d’amotinats

Oficial de cavalleria, feu carrera en les guerres de Cuba i el Marroc Ja general, s’enemistà amb Primo de Rivera i per això fou objecte de represàlies, passat a la reserva i empresonat durant tres mesos Rebellat el 15 de desembre de 1930 a Cuatro Vientos, s’exilià fins l’abril del 1931 Rehabilitat per la República, capità general de Madrid i després cap del Cuarto Militar del president, conservà la fidelitat fins a la cessació del seu consogre, Alcalá-Zamora Inspector dels carrabiners, s’aixecà contra el govern el 1936 i s’apoderà de Sevilla, des d’on feu una sèrie d’emissions radiofòniques…

Organitzador de la confederació de Bar , es distingí en la defensa de Berdičev 1768 i Częstochowa 1770-71 contra els russos Acusat falsament d’intentar raptar i assassinar Estanislau II, després de la invasió austríaca i prussiana 1772 s’exilià a París, i després 1776 als EUA, on combaté al costat de Washington en la guerra de la independència Morí a la batalla de Savannah i és considerat als EUA heroi nacional

Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905

Primer vescomte de Miranda Era del cos d’enginyers Lluità al Principat contra els matiners 1848 i a Madrid contra els insurrectes del 1856 Esdevingué amant de la reina Isabel II i hom li ha atribuït la paternitat d’Alfons XII El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada 1878 El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular

Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí , fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà…