Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
arma de destrucció massiva
Militar
Arma nuclear, química o biològica concebuda per a matar un gran nombre de persones de manera indiscriminada i danyar el medi, amb un abast ampli en l’espai i en el temps.
Es tracta del tipus d’armament que té major nombre de regulacions i controls internacionals Es coneix també amb la sigla WMD de l’anglès weapon of mass destruction Les armes de destrucció massiva adquiriren a principis del segle XXI un gran protagonisme en el terreny mediàtic, ja que foren el motiu adduït pels EUA per a atacar l’Iraq i enderrocar el règim de Saddam Ḥusayn març del 2003, acusat de fabricar-ne i emmagatzemar-ne, si bé pocs mesos després la mateixa administració dels EUA en reconegué la inexistència Els primers anys del segle XXI algunes estimacions xifraven l’arsenal de caps…
David Howell Petraeus
Militar
Militar nord-americà.
Es graduà a l’Acadèmia Militar de West Point el 1974 Posteriorment estudià a la Woodrow Wilson School i es graduà en administració pública 1985 i relacions internacionals 1987 Ferit greument en uns exercicis el 1991, els anys noranta fou designat al capdavant de divisions militars en diverses operacions multinacionals, entre les quals la del cap d’operacions de la missió de les Nacions Unides a Haití 1995 i com a comandant en cap adjunt de la força d’estabilització de l’ OTAN a Bòsnia i Hercegovina 2001-02 El març del 2003 comandà la 101 divisió aerotransportada en l’ofensiva anglo-nord-…
Hossain Muḥammad Ershad
Història
Militar
Política
Militar i polític de Bangladesh.
El 1948, amb la independència i la partició de l’Índia, emigrà amb els seus pares a l’aleshores Pakistan Oriental actual Bangladesh Graduat per la Universitat de Dacca 1950, l’any 1969 fou nomenat comandant del regiment de Bengala Oriental Tanmateix, li fou impedit d’intervenir en la guerra d’independència de Bangladesh 1971, on el 1973 fou transferit i a l’exèrcit del qual s’incorporà L’any 1978 assumí el càrrec de cap de les forces armades Tot i l’agitació política i la violència que, entre altres conseqüències, comportà l’assassinat del general Ziaur Rahman el 1981 president…
Militar 2011
Militar
Relacions internacionals i conflictes armats L’any 2011 les relacions internacionals van estar marcades per tres fets que sobresurten de manera important sobre la resta d’esdeveniments El primer van ser les revoltes de la “primavera àrab” protagonitzades per una part de les poblacions del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient un altre, la guerra lliurada per una coalició internacional contra Líbia, i el tercer, el desè aniversari dels atemptats terroristes contra els Estats Units l’11-S del 2001 i que van donar lloc a la política de guerres preventives a l’Afganistan i l’Iraq Les primaveres àrabs…
Tractat de No-proliferació
Militar
Política
Acord contra la propagació de les armes nuclears, que, signat per un centenar d’estats, entrà en vigor el 5 de març de 1970.
Estipula que els països signants no poden fornir o acceptar armes nuclears, ni cedir-ne o admetre'n el control Establert per iniciativa dels EUA, l’URSS i la Gran Bretanya 1968, no fou ratificat el 1985 per estats com la Xina, Sud-àfrica, França o Israel, que hi veien un intent de perpetuar l’hegemonia nuclear de les grans potències El 1987 fou ratificat per Espanya Vàlid per un període de 25 anys, no preveu cap limitació de l’armament existent ni del seu augment pels països que en tenen El tractat és verificat per l’Agència Internacional d’Energia Atòmica El 1991, inspectors de…
operació Llibertat Duradora
Militar
Operació militar a l'Afganistan iniciada el 7 d’octubre de 2001 en resposta als atemptats terroristes de l’onze de setembre.
Dita inicialment operació “Justícia Infinita”, s’emmarca en la guerra global contra el terrorisme impulsada des del govern nord-americà presidit per George W Bush i continuada pel president Barack Obama 2009 L’enderrocament del règim dels talibans , que havia donat protecció a l’organització Al-Qai’da liderada per Ossama Bin Laden , fou planificat, a més, amb la finalitat d’evitar que l’Afganistan continués essent un focus del terrorisme internacional de signe islamista L’operació dóna suport militar al govern prooccidental establert al desembre i al president Hamid Karzai, elegit el 2004 La…
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…
Militar 2010
Militar
Relacions internacionals Les relacions internacionals van continuar marcades pels conflictes de l’Afganistan i l’Iraq i els canvis anunciats després de l’arribada de Barack Obama a la Casa Blanca El general David Petraeus al centre va substituir el general McChrystal en el comandament de les tropes a l’Afganistan © UA Army / Rebecca Linder Obama va aprovar l’estratègia d’incrementar la presència militar a l’Afganistan per continuar la lluita contra el grup terrorista al-Qaida, la resistència dels talibans i altres grups d’insurgents Així, va decretar l’enviament de 30000 soldats més, de…
pacte de Bagdad
Militar
Tractat militar entre Turquia, l’Iraq, el Pakistan, l’Iran i la Gran Bretanya, signat a Bagdad l’any 1955, al qual s’adheriren els EUA (1957).
Amb motiu de la revolució de l’Iraq 1958 i la retirada d’aquest país, el tractat fou renovat 1959 i prengué el nom de Central Treaty Organisation
cursa d’armaments
Militar
Acumulació competitiva d’armaments entre dos o més estats amb finalitat dissuasiva.
El 1984 es despengueren en tot el món més de 80000 milions de dòlars per a finalitats militars, que equival a 1,5 milions de dòlars per minut Aquesta xifra és més de quatre vegades superior a la de 1950, a preus constants Encara que l’increment ha estat global, el major augment relatiu correspon als països del Tercer Món, que el 1981 absorbien el 25% de les despeses mundials, enfront de l’11% el 1960 Bona part d’aquest augment és degut al rearmament dels països d’Orient Mitjà Quant a les armes nuclears, aquesta cursa s’ha manifestat en una proliferació de tota mena de ginys Hom calcula que…