Resultats de la cerca

El capità era a les ordres de l’almirall, del capità general o del vicealmirall i els substituïa en llur jurisdicció en cas d’absència

Fou governador de Càller i de la Gallura El 1601 fou nomenat virrei interí de Sardenya, per absència d’Antoni de Coloma, comte d’Elda El 1602 publicà Pragmática real sobre el arbitrio frumentario del reino de Cerdeña

Fou marquès de Villarios i comte de Bornova Exercí els càrrecs de veguer de l’Alguer 1502-03, de receptor general de les rendes del marquesat d’Oristany i del comtat de Goceà 1506, de governador del Logudor per absència del titular i de primer cònsol de l’Alguer 1509

Era general de brigada en iniciar-se la invasió napoleònica de Catalunya 1808, en la qual participà Fou governador general interí de Catalunya febrer-març del 1810 durant l’absència del mariscal Augereau D’acord amb la política apaivagadora d’aquest, decretà la reobertura de les esglésies clausurades L’abril del 1810 participà en el setge d’Hostalric Més tard 1813 fou governador de Sant Sebastià, al País Basc

Lluità en l’exèrcit filipista durant la guerra de Successió es destacà a la batalla d’Almansa 1707 i al setge de Barcelona 1713-14 i assolí el grau de mariscal de camp Sufocà una revolta a Cuba 1721 i lluità a Itàlia durant la conquesta del regne de Nàpols pel futur Carles III d’Espanya 1734 Fou governador de Ceuta 1735-41 i, durant l’absència del marquès de La Mina, capità general interí de Catalunya 1746 En 1753-58 fou membre del Consejo Supremo de la Guerra Era marquès consort de Campo Fuerte

El 1939 ingressà a l’exèrcit colonial francès, i es distingí en la guerra d’Indoxina, motiu pel qual rebé importants condecoracions Esdevingué cap de les forces armades de la recentment proclamada República Centreafricana 1960, i al desembre del 1965 deposà el president David Dacko i assumí poders dictatorials L’any 1976 convertí la república en Imperi Centreafricà i l’any següent es féu coronar emperador amb el nom de Bokassa I Instaurà un règim de terror notori per la brutalitat i la rapacitat El 1979 fou derrocat i es refugià a la Costa d’Ivori Fou condemnat a mort en absència…

Ingressà a l’exèrcit el 1944, i ascendí fins arribar a general de brigada el 1972 i posteriorment a cap d’estat major Renuncià als càrrecs militars per a concórrer a les eleccions presidencials del març del 1974, que perdé davant Eugenio Laugerud García, al qual acusà de frau en connivència amb l’Església catòlica i els comunistes Convertit a l’Església evangèlica 1977, rebé el suport dels predicadors fonamentalistes nord-americans Jerry Falwell i Pat Robertson El març del 1982 derrocà en un cop d’estat el general Ángel Anibal Guevara, i durant els 17 mesos que presidí el país es produïren…

L’expressió “comerç d’armes” fa referència generalment només al tràfic d’armes convencionals, atès que, en el cas de les armes de destrucció massiva nuclears, químiques o biològiques, la producció està, en conjunt, en mans de l’Estat o molt directament controlada per aquest Pel que fa a les armes nuclears les més importants, hi ha també tractats internacionals de limitació inexistents fins el 2013 per a l’armament convencional En aquest vessant restringit, poden prendre part en el seu comerç actors governamentals o no governamentals, grup en el qual participen empreses productores,…

Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí 1268 Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa 1282 i havia posat el peu a Calàbria 1283 Jaume II, en 1285-91, ostentà el títol de rei de Sicília, del ducat de Pulla i del principat de Càpua Ja el 1415 Alfons IV havia intentat el casament del seu germà Joan amb Joana II de Nàpols , sense èxit Anys després, la reina Joana demanà l’auxili del rei català…

Nasqué al si d’una família que ostentava la secretaria de la ciutat de València des del segle XV El seu pare, Eleuteri Torres, era un jurista eminent, jutge de la cort i oïdor del Regne de València Josep Vicent es casà amb Caterina Bonilla Tingueren tres filles Lluïsa, morta el 1727, i Maria Micaela i Josefa, totes dues monges del convent de Jerusalem, a València Josep Vicent Torres, com secretari de la ciutat de València des del novembre de l’any 1700 hagué de signar, juntament amb el comte de Villafranqueza, la capitulació de València, el 16 de desembre de 1705, davant l’exèrcit…