Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
blindatge
Transports
Militar
Capa de material especialment resistent (acer, formigó, etc.) amb què és revestit un vehicle, un vaixell, una fortificació, etc., a fi de protegir-los dels projectils, del foc, etc.
L’evolució del blindatge ha estat marcada per l’evolució dels sistemes ofensius, tant, que modernament l’extraordinari increment de la potència de les noves armes ha relegat el blindatge a un segon terme artilleria Els blindatges han estat aplicats, sobretot, a bastiments fixos nius de metralladores, blocaus, etc amb blindatges de formigó, i a ginys mòbils vaixells, tancs, avions, etc amb blindatges d’acer i d’altres aliatges Bé que en l’antiguitat clàssica o en els vaixells vikings poden ésser trobats precedents de l’actual blindatge, l’aparició d’aquest en el sentit estricte de…
amantbraç
Militar
Cadascuna de les defenses de l’avantbraç.
Des del començament del s XV eren de ferro o d’acer
casamata
Militar
Reducte blindat, en les fortificacions permanents, per a protegir armes pesants (canons, metralladores) i, excepcionalment, per a allotjar-hi tropes.
És una construcció fortament blindada, coberta per una volta de formigó o d’acer amb espitlleres, i de dimensions reduïdes Hom començà a emprar-la durant el s XV, i el 1826 l’enginyer francès Haxo li donà l’estructura actual
nassal
Militar
Part de l’elm corresponent al nas.
Desenvolupat entre els hoplites, adoptà en els bacinets de l’edat mitjana formes i dispositius diferents Entre els orientals, el nassal és una barra corba d’acer fixada al casc amb un cargol Aquest sistema fou adoptat a Europa al s XVII
bazuca

Bazuca
Armémuseum (CC BY 4.0)
Militar
Nom popular dels primers llançacoets individuals utilitzats per l’exèrcit dels EUA durant la Segona Guerra Mundial, similar als Panzerfaust utilitzats contemporàniament pels alemanys.
Disparava projectils autopropulsats coets de càrrega buida, de calibre 60 mm, capaços de penetrar blindatges d’acer de 125 mm de gruix des d’una distància de 250 m El sistema donà origen als moderns canons sense retrocés, tot i que hom continua utilitzant com a arma portàtil antitancs els llançacoets, actualment molt perfeccionats
cartutx

Esquema i secció d’un cartutx
© Fototeca.cat
Militar
En les armes lleugeres i automàtiques, conjunt de beina i bala travades.
En l’artilleria i per als coets hom li reserva el nom més genuí de projectil o munició La beina pot ésser metàllica llauna, acer, alumini, de cartó o de plàstic El cartutx metàllic comprèn beina, càrrega de projecció continguda en la beina, càpsula amb fulminant i bala En les armes de caça hom empra un cilindre de cartó muntat sobre una beina metàllica que conté una càrrega explosiva de pólvora i els perdigons
curenya
Militar
Carro sobre el qual és col·locada la peça d’artilleria per tal d’elevar-la sobre el sòl, i així, poder-la moure amb facilitat.
La més primitiva consistia en un cos de fusta molt robust i quatre petites rodes unides per dos eixos Mitjançant una clàvia, que hom podia collocar a diversos graons de diferent alçada sota el canó, era possible de variar l’angle de tir en sentit vertical Per a moure la peça horitzontalment calia arrossegar-la Posteriorment hom les construí només amb dues rodes grans radiades, de manera que n'esdevingués més fàcil el moviment i transport Actualment hom les fabrica amb ferro i acer, i la majoria són muntades sobre rodes pneumàtiques La curenya naval i moltes de les de costa no…
cuirassa
Militar
Element de l’arnès que protegia el cos.
El mot, en texts medievals, apareix més sovint en plural Als s XIII i XIV designava les defenses del cos, de vegades en dues peces una per al pit i una altra per al dors, amb mànigues i gorgera compostes d’una coberta superior de cuir d’on prové el nom de cuirasses , damunt de tres teles de roba de cànem, a l’interior de les quals anaven imbricades llaunes de ferro, fixades generalment amb tres claus cadascuna el conjunt anava folrat de seda o samit A partir del s XV, amb la generalització de l’arnès blanc, hom continuà donant el nom de cuirasses a les plates, defenses del pit i de l’esquena…
SA
Militar
Organització paramilitar del Partit Nacionalsocialista Alemany.
Creada a Baviera el 1921, la SA fou freqüentment enquadrada per antics oficials i membres dels cossos francs cos franc Al començament dels anys trenta esdevingué un veritable exèrcit polític que tingué un paper decisiu en la victòria del partit nazi De 400000 membres que la componia el 1933, passà a dos milions el 1934, després d’haver absorbit l’organització dels cascs d’acer Dirigida per E Röhm des del 1931, a partir del 1933 la SA esdevingué una força amenaçadora que propugnava una segona revolució i que rivalitzava amb l’exèrcit Sentint que en perdia el control, Hitler es…
bala

Diferents tipus de bales
© Fototeca.cat
Militar
Projectil massís de les armes de foc portàtils; els altres projectils d’armes de foc són inclosos en els tipus anomenats bombes
o granades
.
A l’inici de les armes de foc portàtils ss XV i XVI la bala era esfèrica i de plom massís aproximadament, el calibre era de 18 mm i el pes de 30 g Hom l’emprava en armes, d’ànima llisa, que eren carregades per la boca Hom anà perfeccionant-la per aconseguir que s’ajustés al calibre del canó bala perllongada 1662, bala embolicada amb tela 1750, etc La introducció de les armes d’ànima estriada, carregades per la culata, donà lloc al tipus modern de bala amb embolcall de llautó o d’acer extradolç i de forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina i que s’ajusta…