Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
bastida
Història
Militar
Giny militar molt utilitzat a l’edat mitjana en l’atac contra els murs.
Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust
campanya de Sicília
Militar
Conjunt d’operacions militars de la Segona Guerra Mundial mitjançant el qual els aliats ocuparen l’illa (10 de juliol — 17 d’agost de 1943).
Després d’un intens bombardeig i de conquerir tres illes properes, els atacants —forces anglo-nord-americanes comandades pels generals Eisenhower i Alexander— desembarcaren al sud i sud-est de Sicília Els defensors, inferiors en nombre i equip, eren 220 000 soldats italians, que oferiren poca resistència, i 70 000 alemanys, que resistiren fortament prop de l’Etna La campanya acabà amb l’ocupació de Messina
setge de Cambrils
Militar
Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven Cambrils (desembre del 1640).
Els atacants 2 500 homes, 3 000 cavalls i 25 canons iniciaren el bombardeig de la població el dia 13 els defensors 4 000 homes, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15 Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot a Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs, i…
batalla de Brunete
Militar
Acció militar (del 5 de juliol de 1937 al 25 d’agost) de la Guerra Civil Espanyola esdevinguda entorn de la població de Brunete, localitat de Castella la Nova (Madrid) (826 h [1965]).
L’objectiu de les forces republicanes que dugueren la iniciativa fou centrat en l’aixecament del setge de Madrid i la distracció de l’ofensiva del nord, en una maniobra de trencament i encerclament del front Les forces atacants, manades pel general Miaja, es compongueren dels cossos V i XVIII, el primer amb la XI brigada internacional Havent trencat el front 6 de juliol, Brunete fou ocupat per la divisió Líster Refetes les tropes del govern de Burgos, amb l’ajut de la Legión Cóndor recuperaren Brunete 25 de juliol El balanç de l’acció fou negatiu per als republicans, car havien…
torre
Història
Militar
Giny de guerra antic en forma de torre, destinat a transportar guerrers atacants.
escut antimíssils
Militar
Projecte de defensa militar impulsat per l’Administració de George W. Bush el 2007.
Era una continuació de l’anterior Sistema Nacional de Defensa Antimíssils impulsat el 1999 durant l’etapa de la presidència de Bill Clinton Es tracta d’un complex sistema defensiu basat en satèllits i radars capaços de detectar el llançament d’un míssil balístic atacant que pot ser destruït durant la seva trajectòria per un míssil defensiu L’escut antimíssils fou revisat al setembre del 2009 per l’Administració de Barack Obama i amplià la cobertura defensiva d’EUA als països aliats europeus de l’OTAN A Europa té previst desplegar radars i interceptors antimíssils a Romania i Polònia Aquest…
batalla de Roncesvalls
Història
Militar
Combat llegendari, originat en fets històrics, que es refereix a la derrota de l’exèrcit de Carlemany en tornar de la seva fracassada expedició contra Saragossa el 778.
Històricament aquell exèrcit fou objecte d’un atac dels sarraïns, manats per Matruḥ i Aišūn, entre l’Ebre i Pamplona amb l’objecte d’alliberar el pare d’aquests, Sulaymān ibn Yaqṯān al-Arabī, governador musulmà de Barcelona i Girona, cosa que aconseguiren després els gascons, segurament en collaboració amb els bascs, sorprengueren la rereguarda de l’exèrcit en travessar els Pirineus, probablement per Ibañeta, i la desferen i sembraren el desordre en el conjunt de forces Aquesta darrera batalla s’esdevingué el 15 d’agost de 778 i hi moriren molts personatges de la cort carolíngia, entre els…