Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
caserna
Militar
Edifici on s’allotja la tropa en una guarnició permanent.
Al s XVIII, a França, Vauban ideà unes normes per a construir-ne, però fou Bernat Forest de Belidor, enginyer militar d’origen català, el qui projectà el model clàssic de caserna quatre cossos d’edifici al voltant d’un pati central per a exercicis militars A Anglaterra, per raó de la forta mortaldat de l’exèrcit, hom projectà un nou tipus de casernes anomenades block system , i distribuí les dependències en pavellons, bo i limitant el nombre de places dels dormitoris i prenent mesures higiéniques i sanitàries Als Països Catalans, la caserna aparegué al s XVIII amb la formació dels exèrcits…
Vicenç Martorell i Otzet
Militar
Enginyer militar.
Fill de Vicenç Martorell i germà de Ferran Martorell Exercí diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona És autor de La gestión urbanística en el orden funcional 1959, i collaborà a la Historia del urbanismo en Barcelona 1970
ciutadella

Ciutadella de Copenhaguen
© VisitDenmark
Militar
Fortalesa amb baluards bastida a l’interior o pels voltants d’una plaça i en lloc estratègic per a dominar-la o defensar-la, o com a darrer refugi de la guarnició.
La seva construcció apareix al s XVI com a conseqüència de l’enfortiment del poder reial i del perfeccionament de l’artilleria, i al s XVII s’estén d’acord amb les teories de l’enginyer militar francès Vauban Així, es construïren les de Metz, Estrasburg, Jaca i Pamplona, i, a Amèrica, la de Ciutat de Mèxic Als Països Catalans foren construïdes la de Roses iniciada el 1543, la de Perpinyà castell de Perpinyà, la de Prats de Molló, la Ciutadella de València, la Ciutadella de Barcelona, la de Figueres castell de Sant Ferran i la ciutadella o castell de Sant Felip, a Menorca La ciutadella de la…
calabós
Militar
A les casernes, els campaments militars, etc, local on són tancats els soldats que han de complir arrests.
Pedro Martín Cermeño y Paredes
Militar
Enginyer militar.
Fill de Juan Martín Cermeño , fou acadèmic de San Fernando 1768 i de l’Academia de Arquitectura 1774 a Madrid Projectà 1753 l’església de Sant Miquel del Port, de Barcelona, a la Barceloneta, la construcció de la qual fou dirigida per Francisco Paredes i Damià Ribes projectà la construcció d’unes casernes de cavalleria a la Rambla i a la Barceloneta, a Barcelona féu els plans 1760 de la seu nova de Lleida construïda 1761-81 per Sabatini inspeccionà les obres 1762-64 del Collegi de Cirurgia de Barcelona revisà 1761 el projecte de construcció d’una carretera de Barcelona al límit…
Antoni Puiggarí

Antoni Puiggari
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Militar
Historiador i militar rossellonès d’expressió francesa.
Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí , fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà…
,
ranxo
Militar
Nom amb el qual hom designa, tradicionalment, el menjar de les casernes, els vaixells de guerra i les presons que antigament es reduïa a un sol plat barrejat.
guàrdia civil
Militar
Membre d’un cos policial de caràcter militar de l’Estat espanyol anomenat també guàrdia civil creat per al manteniment de l’ordre públic, la protecció de les persones i propietats i l’execució de les lleis.
Fou constituït el 1844 per decret del govern González Bravo, i en fou confiada l’organització a Francisco Javier Girón, duc d’Ahumada, el qual la comandà fins el 1854 Dos anys després de la seva creació 1846, el capità Manuel Buceta protagonitzà un cop fallit, i el 1876, coordinat amb l’exèrcit, dugué a terme el cop d’estat que enderrocà la Primera República Des del 1929 és coneguda també com La Benemérita, en ser-li atorgada la Gran Creu de l’Orde Civil de Beneficència L’actuació de la guàrdia civil, centrada de primer en la lluita contra el bandolerisme, s’estengué aviat a la repressió dels…