Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
llançaflames
Militar
Arma de guerra que serveix per a projectar un raig de foc a certa distància.
És de gran eficàcia per a assaltar casamates i refugis El model portàtil consta d’un dipòsit de líquid inflamable —generalment, una part de benzina per tres de gasoli—, un dipòsit de gas per a donar-li pressió —aire o nitrogen— i un tub amb un encenedor a l’extrem distal L’abast del raig d’un llançaflames portàtil és d’uns 20 m, i la seva durada, en acció ininterrompuda, és d’uns 20 segons Quan és muntat en un tanc, tant l’abast com la capacitat de càrrega augmenten considerablement
llançacoets
Militar
Arma, semblant al canó, que engega projectils de coet.
Bàsicament consta d’un tub o canó, que fa de guia i pot ésser apuntat, amb un sistema elèctric que encén la càrrega propulsora del coet i dispara els projectils en una cadència molt ràpida Acostuma a tenir incorporat un sistema de mira infraroig o làser El calibre dels projectils és considerablement variable en els primers atenyia 45 mm, i actualment hom fabrica llançacoets múltiples de 227 mm El seu radi d’acció pot abastar fins a 30 km en els més moderns El perfeccionament progressiu d’aquesta arma ha permès de superar la seva imprecisió inicial
mercenari | mercenària
Història
Militar
Soldat d’una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga.
L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el paper de les quals fou preponderant en…
Charles De Gaulle

Charles De Gaulle (1967)
© Bundesregierung / Ludwig Wegmann
Història
Militar
Militar i estadista francès.
Graduat a l’escola de Saint-Cyr, intervingué en la Primera Guerra Mundial, on fou ferit i fet presoner pels alemanys 1916, i posteriorment fou membre del consell superior de guerra del mariscal Pétain 1925 Important teòric de l’exèrcit blindat, en començar la Segona Guerra Mundial manà la quarta divisió cuirassada, fou ascendit provisionalment a general de brigada i més tard a sotssecretari d’estat per a la defensa nacional i la guerra Quan pel juny del 1940, consumada la desfeta de l’exèrcit francès, Pétain demanà l’armistici als alemanys, De Gaulle fugí a Londres, llançà la…
pólvora
Etiqueta de la fàbrica de pólvora “La Manresana”
© Fototeca.cat
Militar
Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra
o pólvora terrosa
segons el color del carbó emprat, sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici, etc.
Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna de les quals la proporció també és…