Resultats de la cerca

Als s XVI i XVII, els cuirassers constituïren la cavalleria pesant i portaven com a armes defensives celada o elm, cuirassa, espatllassos, manyoples, escarselles i cuixeres, i, com a armes ofensives, espasa llarga i dues pistoles

Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del s IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan s XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al s XIII, l’ausberg, dit també gonió , era encara la…

Hom distingeix l’aviació civil, dedicada principalment al transport de persones i mercaderies i secundàriament a usos topogràfics, agrícoles, esportius, etc, de l’aviació militar, dedicada a missions de caràcter bèllic L’aviació civil sol estar en mans de les companyies d’aviació Les relacions entre companyies d’aviació són regulades per mitjà de l'ICAO i de la IATA L’aviació militar, controlada pels governs, sol tenir encomanades les missions defensives i ofensives, tàctiques i estratègiques depèn, segons els casos, ultra de l’exèrcit de l’aire, dels exèrcits de terra i de mar

El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador presentava…

Professor a l’Escola de Guerra 1901-10, les seves teories defensives el feren impopular General als 58 anys, durant la Primera Guerra Mundial participà en l’ofensiva de Champagne 1915 i dirigí la defensa de Verdun 1916, que li valgué ésser considerat heroi nacional Comandant en cap de l’exèrcit francès 1917 i mariscal 1918, sufocà amb Primo de Rivera la rebellió d’Abd el-Krim al Marroc 1925 Ministre de Guerra en el govern dretà de Doumergue 1934 i ambaixador a l’Espanya franquista 1939, després de la desfeta francesa 1940, fou nomenat vicepresident i, després, president del…

Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana…

Hi ha mines de mar , també dites submarines o marines i mines de terra o terrestres Les mines de mar són les que hom colloca en ports o en aigües marines, i tenen per finalitat enfonsar o avariar la nau que topa amb les dites mines La càrrega explosiva va dins una carcassa de forma esfèrica o cilíndrica, generalment d’acer o d’alumini Utilitzades com a armes ofensives, hom sol llançar-les secretament o de nits, en les zones controlades per l’enemic i, quan llur finalitat és la defensa són collocades en aigües sota control propi o de països amics Quant a llur posició dins l’aigua, les mines…

La creació de l’euroexèrcit fou una de les conseqüències del desarmament nuclear del continent El seu origen fou una brigada francoalemanya de 4200 homes creada el 1989 Parallelament, Alemanya i els Països Baixos acordaren la creació d’un altre cos d’exèrcit mixt, integrat per 40000 homes provinents d’una divisió neerlandesa i dues d’alemanyes el 1992 El 1993, l’OTAN signà un acord pel qual el cos d’exèrcit francoalemany, en aquell moment integrat ja per 40000 efectius, podia actuar tant a les ordres de l’OTAN com de la UEO Aquell mateix any, s’hi afegiren Bèlgica, amb 12000 homes, i Espanya…

Hom deia, per exemple, malla de tota boça o de mitja boça per indicar que era més o menys forta també de tota prova o de mitja prova