Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
arma de destrucció massiva
Militar
Arma nuclear, química o biològica concebuda per a matar un gran nombre de persones de manera indiscriminada i danyar el medi, amb un abast ampli en l’espai i en el temps.
Es tracta del tipus d’armament que té major nombre de regulacions i controls internacionals Es coneix també amb la sigla WMD de l’anglès weapon of mass destruction Les armes de destrucció massiva adquiriren a principis del segle XXI un gran protagonisme en el terreny mediàtic, ja que foren el motiu adduït pels EUA per a atacar l’Iraq i enderrocar el règim de Saddam Ḥusayn març del 2003, acusat de fabricar-ne i emmagatzemar-ne, si bé pocs mesos després la mateixa administració dels EUA en reconegué la inexistència Els primers anys del segle XXI algunes estimacions xifraven l’arsenal de caps…
objectiu
Militar
Indret l’ocupació o destrucció del qual constitueix la finalitat d’una acció militar.
sabotatge
Militar
Política
Acció militar dirigida amb vista a disminuir el potencial bèl·lic i a obstaculitzar el funcionament dels serveis d’un enemic intern o extern.
Consisteix generalment en la destrucció o deterioració de naus, avions, combois, carreteres, dipòsits d’armes, etc
bombardeig a gran altura
Militar
Bombardeig dut a terme pels grans avions en vol horitzontal.
Si hom empra bombes no nuclears, fa el llançament concentrat, és a dir, fent caure de cop el nombre màxim de bombes, per tal de garantir la destrucció de l’objectiu
arma convencional pesant
Militar
Arma bèl·lica que té com a objectiu deixar fora de combat el major nombre possible de persones.
S’anomena convencional perquè no pertany a la categoria d’armes de destrucció massiva, com les químiques, biològiques i nuclears, i pesant perquè és una arma de gran volum que no pot ser transportada per una persona o un grup de persones, com avions, vaixells, submarins, tancs, canons o metralladores
batalla de Pearl Harbor
Història
Militar
Atac sobtat de l’aviació i la flota japoneses a la base naval nord-americana homònima (7 de desembre de 1941), situada a l’illa d’Oahu, a l’arxipèlag de les Hawaii (Oceania).
Culminació de les tensions entre el Japó i els EUA, causades per l’imperialisme del primer i les ambicions del segon a l’Àsia, pretengué la destrucció de les forces americanes al Pacífic, que sofriren pèrdues greus, però no pas decisives Aquest atac, fet sense declaració prèvia, menà els EUA a entrar a la Segona Guerra Mundial
batalla de Waterloo

Monument commemoratiu de la batalla de Waterloo: el turó del lleó
Història
Militar
Batalla que tingué lloc el 18 de juny de 1815, en una vasta planura prop de la ciutat de Waterloo (Brabant) entre l’exèrcit de Napoleó i les tropes aliades angloprussianes a les ordres del duc de Wellington.
Napoleó, que havia derrotat el mariscal prussià Blücher a Ligny, intentà de forçar les línies britàniques abans que aquestes rebessin els socors prussians i saxons Malgrat els esforços del militar francès Michel Ney, els britànics aconseguiren de resistir els atacs francesos fins a l’arribada de les tropes prussianes i saxones de Gebhard Leberecht Blücher, que provocaren la retirada de l’exèrcit francès La derrota de Waterloo significà la destrucció del poder militar francès, la fi de l’imperi dels Cent Dies i la caiguda definitiva de Napoleó Moviments estratègics dels exèrcits…
tàctica
Militar
Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així com l’…
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…
Colin Luther Powell
Militar
Política
Militar i polític nord-americà.
Procedent d’una família d’immigrants jamaicans, el 1958 ingressà a l’exèrcit nord-americà Serví a la guerra del Vietnam 1962-63 i 1968-69 i el 1971 es graduà en ciències polítiques a la Universitat de Washington Coronel 1975 i tinent general 1986, comandà un batalló a la República de Corea 1973-74 i divisions als EUA 1981-83 i a Europa 1986-87 Des del 1972 estigué vinculat al govern nord-americà, on, entre altres càrrecs, fou assistent del secretari de defensa 1979-81 i 1983-86 i conseller de la presidència en afers militars 1987-88 En 1989-93 fou cap de l’estat major i la seva actuació en la…