Resultats de la cerca

Era fet de material molt lleuger, com el cartó o el pergamí, per tal de no carregar amb un nou pes l’arnès del cavaller Sembla que fou portada pels cavallers per fer-se reconèixer en els combats de guerra o de torneig i, en aquest darrer cas, fou també un senyal de galanteria, per tal com era allusiva a l’amor per una dama Serví també de brisura per a distingir branques d’una família i com a símbol distintiu d’algun ofici o d’una dignitat Al seu origen la cimera fou diferent de les peces i les figures de l’escut, però més tard hom acostumà a portar alguna d’aquestes per cimera Un costum més…

Quan era fabricada d’una forma que recorda la cresta del gall era anomenada gallardet

Hom hi distingia tres elements principals el cuixot o cuixera , la genollera dita al s XIV cop i copa i la greva o gambera

Hom la podia apujar o abaixar, i quan era closa tapava la cara del cavaller permetia de veure-hi mitjançant una escletxa, dita vista, i de respirar mitjançant uns foradets que hi havia a la part inferior Antigament era anomenada cara o careta

Un dels més antics texts europeus que l’esmenten és la crònica de Desclot A la segona meitat del s XIV el bacinet esdevingué el casc cavalleresc més usat era de forma cònica o ovoide i descendia fins a cobrir les orelles i la nuca i la part posterior del coll, a la vora inferior portava una tira de cuir que presentava un seguit de foradets que coincidien amb altres de fets en el metall del casc, i a través d’aquests foradets s’enfilaven anelles de malles de la part superior del capmall, el qual d’aquesta manera hi restava integrat d’una forma segura, i bacinet i capmall esdevenien una…

És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes

A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits borbònics d’Espanya…

Disposava de 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo batalla de Belchite Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre enquadrat en la 74 Divisió, en els sectors de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa Operà encara a Pena-roja Tingué en total 316 morts Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de Vilalba Un altre…

Lluità a Holanda al servei de Carles II d’Anglaterra 1671-73 Durant la revolució anglesa del 1688 féu costat a Guillem d’Orange, fet que li valgué el títol de comte de Marlborough Arran de la crisi de la successió espanyola el rei el nomenà plenipotenciari seu a Holanda Allí coordinà l’esforç comú d’anglesos, holandesos i austríacs contra Lluís XIV, les forces del qual rebutjà de Flandes aquestes operacions li valgueren el títol de duc 1702 El 1704 participà en la conferència reunida a Anglaterra, en la qual fou decidida l’expedició i el desembarcament dels aliats a Catalunya Nomenat capità…

En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres 1793 Mort el general Ricardos, el succeí en la capitania general i es posà al capdavant de les forces del Rosselló 1794 Derrotat al Voló Vallespir el 30 d’abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressuscitar maig del 1794 el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Castella amb la Nova Planta Aquest sometent,…