Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Unión Militar Republicana Antifascista
Militar
Organització semisecreta de militars d’esquerra de l’exèrcit espanyol, sorgida al començament del 1936 o, segons altres fonts, el 1934, per oposició a la Unión Militar Española
.
La creà el capità Eleuterio Díaz Tendero, i aplegà sobretot oficials joves i també classe de tropa en foren membres el comandant Sarabia, el tinent coronel Carratalà, el coronel Mangada i el general Sebastián Pozas Perea, i proporcionà instructors a les milícies socialistes, dos dels quals —el capità Carlos Faraudo i el tinent José Castillo— foren assassinats per l’extrema dreta A Catalunya, fou organitzador de l’UMRA el comandant Vicenç Guarner, que aconseguí d’enquadrar uns setanta afiliats, els quals collaboraren eficaçment a descobrir les activitats conspiratives de l’UME Després d’haver-…
contraronda
Militar
Segona ronda per a major vigilància.
Hom fa el recorregut per l’esquerra, a diferència de la ronda, que és feta per la dreta
bocal
Història
Militar
Reforç semblant a una faixa que protegeix la part superior de la beina de l’espasa, i que correspon al reforç inferior, dit guaspa
.
Alguns texts indueixen a suposar que al s XV hom donava el nom de bocal a la part superior de la ferrussa de l’espasa, més ampla i més gruixuda que la resta i amb els talls esmussats, la finalitat de la qual era d’evitar que l’index de la mà dreta no es ferís amb el tall de la fulla
António Sebastião Ribeiro de Spínola
Militar
Política
Militar i polític portuguès.
Lluità com a voluntari en la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i en la Segona Guerra Mundial, del bàndol franquista i alemany respectivament General 1966, fou comandant en cap de l’exèrcit a la Guinea portuguesa 1968-73 i cap adjunt d’estat major 1973-74 Destituït d’aquest càrrec pel seu desacord amb la política colonial de M Caetano —expressat en el llibre Portugal e o futuro —, quan aquest fou deposat encapçalà el nou règim President de la república maig-setembre del 1974, el 1975 intentà sense èxit un cop d’estat dretà Exiliat durant un temps 1975-76, des de la seva tornada es…
Francisco de Paula de Oliver Copons y Méndez-Navia
Història
Militar
Militar i polític.
Participà en la guerra contra la França revolucionària i en la guerra contra Napoleó el 1811 defensà amb èxit Tarifa –fet que li valgué el títol de comte de Tarifa 1836– el 1813 substituí Luis de Lacy com a capità general de Catalunya Fou partidari d’una major tolerància envers els afrancesats Rebé Ferran VII, en nom de la Regència, a la riba dreta del Fluvià, aleshores fronterer amb el territori ocupat per França, li presentà la constitució del 1812 i l’acompanyà durant el seu trajecte per Catalunya Destituït, amb tot, per afecte als constitucionals, fou confinat a Sigüenza…
Miguel Arlegui y Bayones
Història
Militar
Militar castellà.
Prengué part a la darrera guerra carlina i en la campanya de Puerto Rico De retorn a la Península passà per diverses comandàncies militars, entre les quals la de Barcelona General de brigada 1919, fou cap superior de policia de Barcelona, a les ordres immediates del governador civil general Severiano Martínez Anido novembre 1920-octubre 1922 La seva actuació durant aquells anys de lluites sindicals —sindicats únics de la CNT, sindicats lliures i patronal—, d’atemptats socials i pistolerisme fou discutida apassionadament, aprovada per uns sectors de la patronal i de la dreta i pels elements…
Henri-Philippe-Omer Pétain
Henri-Philippe-Omer Pétain
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i estadista francès.
Professor a l’Escola de Guerra 1901-10, les seves teories defensives el feren impopular General als 58 anys, durant la Primera Guerra Mundial participà en l’ofensiva de Champagne 1915 i dirigí la defensa de Verdun 1916, que li valgué ésser considerat heroi nacional Comandant en cap de l’exèrcit francès 1917 i mariscal 1918, sufocà amb Primo de Rivera la rebellió d’Abd el-Krim al Marroc 1925 Ministre de Guerra en el govern dretà de Doumergue 1934 i ambaixador a l’Espanya franquista 1939, després de la desfeta francesa 1940, fou nomenat vicepresident i, després, president del Consell de govern…
Camilo García de Polavieja y del Castillo

Camilo García de Polavieja y del Castillo
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar castellà.
Ingressà a l’exèrcit 1858 i es destacà en la guerra d’Àfrica i en la de Cuba de 1868-78 Lluità contra els carlins a Catalunya 1873-76 i, de nou a Cuba, reprimí amb duresa l’anomenada guerra chiquita 1879-89 Fou capità general de Cuba 1890-92 i de les Filipines 1896-98, on féu afusellar Rizal i assolí algunes victòries, però, pel fet de no haver rebut els reforços que demanava, dimití poc abans de la derrota final Proposà una política anomenada de regeneracionisme , publicà un manifest 1 de setembre de 1898 que apellava a la dreta hispànica i intentà d’atreure la cooperació catalana amb l’…
batalla de Las Navas de Tolosa
Història
Militar
Acció bèl·lica que tingué lloc el 16 de juliol de 1212 a l’altiplà de Las Navas de Tolosa (La Carolina, Jaén).
Els contendents foren, d’una banda, l’exèrcit del califa almohade Muḥammad al-Nāṣir, que resultà derrotat, i de l’altra, una coalició de reis peninsulars —Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç VII de Navarra—, cavallers hispanocristians i croats ultrapirinencs Amb el consentiment d’Innocenci III foren convocats els diversos prínceps cristians a la croada contra els almohades Concentrats a Toledo, els cristians sortiren el 21 de juny en direcció al port de Muradal, al cim de Sierra Morena, prop de Despeñaperros, i, havent pres diverses fortaleses pel camí, arribaren a l’…
batalla de l’Ebre

Mapa de la batalla de l’Ebre
© Fototeca.cat
Militar
Acció militar, una de les més importants de la guerra civil de 1936-39, la més sagnant i pugnaç i també la principal de les lliurades per les forces de Catalunya.
Fou planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l’ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d’Aragó i l’arribada a la Mediterrània abril del 1938, maniobra que dividí en dues zones el territori republicà Aquest objectiu fou plenament atès Franco suspengué les operaciones contra València, concentrà forces al front nou i acceptà la batalla, jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l’Ebre lluitarien en una posició difícil, amb el riu a l’esquena de fet, els pontoners republicans guanyaren llur batalla…