Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
brocal
Militar
Dispositiu que hom rosca a la boca d’una arma de foc amb diferents finalitats.
Així, el brocal apagaflames , el brocal de llançament emprat en fusells per a llançar granades, els brocals emprats en les armes automàtiques, que permeten d’usar-hi indistintament cartutxos de salves, de plàstic, o bales, i els brocals emprats per a reforçar les boques de les peces d’artilleria
amonal
Militar
Denominació genèrica dels explosius militars molt trencants constituïts per mescles de nitrat amònic, alumini polvoritzat, carboni i tri-dinitrotoluè.
Un amonal típic conté el 16% d’alumini, el 12% de trinitrotoluè, el 62% de nitrat amònic i el 10% de carboni Una de les varietats més utilitzada és la trinolita Les propietats explosives dels amonals velocitat de detonació i poder trencant poden ésser modificades variant les proporcions dels components i llur grau de polvorització Els amonals són emprats en mines marines, càrregues de profunditat, torpedes i altres artefactes de guerra marina i també en granades de morter, bombes d’aviació i projectils d’artilleria Durant la Segona Guerra Mundial foren emprats com a…
plàstic
Militar
Explosiu a base de ciclonita o de pentrita amassades amb un plastificant, generalment un hidrocarbur líquid i cautxú sintètic, de potència mitjana, però molt trencador, que requereix ésser proveït de detonador i que pot ésser aplicat directament i dividit amb les mans.
Els plàstics són molt emprats sota l’aigua, la qual no els altera
batalla d’Uras
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el 1470 prop d’aquest poble, a Sardenya, entre les forces del virrei català Nicolau Carròs i els sards revoltats, encapçalats per Lleonard d’Alagó i d’Arborea.
Per primer cop a Sardenya, foren emprats canons a la batalla tot i això, els sards —que no en disposaven— assoliren la victòria, però foren definitivament vençuts a la batalla de Macomer , el 1478
carrabina
Militar
Fusell curt i lleuger, generalment amb l’ànima estriada.
Emprat ja als s XVI i XVII, el seu ús es generalitzà al s XIX en tropes auxiliars de cavalleria i artilleria Diversos tipus de carrabines són emprats també en la caça major i en concursos de tir
antiradar
Militar
Conjunt de mesures amb què hom cerca d’anul·lar o de reduir l’acció dels radars enemics.
Hi són emprats aparells especials per a pertorbar-los defensa activa o bé ecos falsos que es confonen amb els reals defensa passiva D’altra banda, hom pretén de neutralitzar o reduir les mesures que l’enemic hagi pogut prendre per anullar els radars propis
tren d’artilleria
Militar
Conjunt de soldats, vehicles, animals, etc, emprats en el transport de l’artilleria.
enceb
Militar
Dispositiu que conté una petita quantitat d’un explosiu primari, molt sensible, i que va proveït d’una metxa (enceb pirotècnic), d’una resistència elèctrica o d’uns elèctrodes (enceb elèctric) que en produeixen l’explosió.
L’enceb, en explotar, produeix una forta elevació de la temperatura i una ona de xoc que provoca l’esclat de l’explosiu més estable Els productes emprats usualment com a enceb són el fulminat de mercuri i, especialment, l’azida de plom A vegades hom hi incorpora un reforçant o multiplicador, generalment de tetralita Hom classifica els encebs en una escala numèrica segons el pes d’explosiu que contenen
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera…
guerra química
Militar
Guerra en la qual hom empra, contra l’enemic, diverses substàncies químiques per llurs efectes tòxics sobre els éssers vius.
Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats…