Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Pedro Manuel Colón de Portugal y de la Cueva
Història
Militar
Noble i militar castellà, duc de Veragua.
Entre altres càrrecs havia ostentat el de governador de Galícia 1677 i el de capità general de les galeres d’Espanya Fou lloctinent de València 1679-80 combaté el bandolerisme, però fou deposat a causa del procés i l’execució del bandoler i exfrare agustí Pere Antoni Ribera , dut a terme malgrat la seva condició d’eclesiàstic Fou virrei de Sicília 1696-1701 i conseller d’estat
Hermann Wilhelm Göring
Hermann Wilhelm Göring
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i estadista alemany.
Pilot distingit durant la Primera Guerra Mundial, el 1922 s’adherí al partit nazi, i el 1923, per la seva intervenció en el fracassat putsch de Munic, hagué de fugir d’Alemanya, i no pogué tornar-hi fins al 1927 Membre del Reichstag 1928, passà a presidir-lo el 1932 Nomenat per Hitler ministre sense cartera del Reich, cap del govern de Prússia i responsable de les forces aèries 1933, organitzà la Gestapo i la Luftwaffe Director del segon pla econòmic quadriennal 1936 i president del consell d’economia de guerra 1940, exercí una veritable dictadura sobre la indústria d’Alemanya i dels països…
Juan Martín Cermeño
Militar
Enginyer militar.
Comandant del cos d’enginyers al Principat 1749, esdevingué comandant i inspector general del cos d’enginyers a Madrid 1766 Realitzà diverses obres a Catalunya reformà i engrandí 1751 el castell de Montjuïc de Barcelona i intervingué 1751 en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera projectà i dirigí des del 1752 la construcció del castell de Sant Ferran Figueres, que a la seva mort fou assumida pel seu fill Pedro Martín Cermeño També projectà 1756 la construcció d’un baluard entre el portal de l’Àngel i els Tallers a Barcelona La seva obra més important fou el projecte…
Juan Zapatero y Navas
Juan Zapatero y Navas
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
En la guerra contra els carlins obtingué al País Basc el grau de coronel 1837 Participà en l’assetjament de Barcelona el 1843, i el 1844 en els de Figueres, Alacant i Cartagena aquest any aconseguí el grau de brigadier Amb l’alçament del juliol del 1854 el govern el destinà a Catalunya com a governador militar Pel març del 1855 li fou encomanada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n'esdevingué titular en propietat En l’exercici d’aquest càrrec es caracteritzà com a home dur, simplista i arbitrari Darrere la formalitat d’un judici militar, protagonitzà l’execució…
Antonio Escobar Huerta
Militar
Militar.
De família de militars, era tinent coronel de la Guàrdia Civil Destinat a Barcelona, li fou encomanat el comandament del terç dinovè d’aquest cos quan es desencadenà la rebellió militar del 18 de juliol de 1936, a la qual respongué posant-se a les ordres del president Lluís Companys i Jover , posicionament que fou decisiu en el fracàs de la sublevació antirepublicana a Catalunya Tot i les seves conviccions catòliques i conservadores i que la seva petició de desarmar les milícies anarquistes no fou atesa, continuà fidel al govern de la Segona República després de la crema de convents i els…
Charles d’Espagnac
Representació de la mort de Charles d’Espagnac, al pont de l’Espia, damunt el Segre, segons una litografia de Planes
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar d’origen llenguadocià.
Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…
Josep Moragues i Sobrevia

Bust de Josep Moragues i Sobrevia a Sort (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar, més conegut per Josep Moragues i Mas.
Pagès benestant, era fill d’Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia Entre el 1694 i el 1699 lluità contra els francesos en la guerra dels Nou Anys El 1710 es casà en segones núpcies amb Magdalena de Giralt, de qui tingué un fill, i residí a Sort Pallars Sobirà El 1705 formà part de l’alçament austriacista de Vic i de la junta sorgida del pacte dels vigatans que atorgà poders a Domènec Perera perquè, juntament amb Antoni Peguera, anés a Gènova a signar el pacte amb Anglaterra Declarada la guerra de Successió , lluità al servei del rei arxiduc Carles III , i el 1709 ja era general Més tard…
polígon de tir
Militar
Camp dotat d’instal·lacions adients per tal que les tropes puguin exercitar-se en l’execució, observació i maniobra del foc de les armes pesants (carros de combat, artilleria, míssils), així com de les aeronaus.
guàrdia civil
Militar
Membre d’un cos policial de caràcter militar de l’Estat espanyol anomenat també guàrdia civil creat per al manteniment de l’ordre públic, la protecció de les persones i propietats i l’execució de les lleis.
Fou constituït el 1844 per decret del govern González Bravo, i en fou confiada l’organització a Francisco Javier Girón, duc d’Ahumada, el qual la comandà fins el 1854 Dos anys després de la seva creació 1846, el capità Manuel Buceta protagonitzà un cop fallit, i el 1876, coordinat amb l’exèrcit, dugué a terme el cop d’estat que enderrocà la Primera República Des del 1929 és coneguda també com La Benemérita, en ser-li atorgada la Gran Creu de l’Orde Civil de Beneficència L’actuació de la guàrdia civil, centrada de primer en la lluita contra el bandolerisme, s’estengué aviat a la repressió dels…
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…