Resultats de la cerca

És una especialitat de l’arma d’enginyers, i comprèn tant la installació com la desactivació de camps de mines de terra, així com la guerra de mines, que és aquella en què hom colloca càrregues explosives en galeries subterrànies, dirigides contra objectius enemics

És un sòlid cristallí groc, soluble en èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 82°C Hom l’obté per nitració exhaustiva del toluè amb mescla sulfonítrica És emprat, fonamentalment, com a explosiu i com a intermedi en la indústria de colorants, i hom el designa correntment amb les sigles TNT És un explosiu que pot ser manipulat sense perill, puix que explota per simpatia mitjançant un detonador Pot ésser fos i buidat i entra en la composició de moltes mescles explosives És conegut també amb el nom de trilita

Consta, generalment, d’una ànima de pólvora negra embolcallada en una beina tèxtil jute o cànem en espiral protegida de la humitat per una capa de quitrà o un altre material impermeable Segons la velocitat de combustió hom classifica les metxes en lentes de l’ordre d’1 m/s i ràpides de velocitats entre 50 i 150 m/s Hom pot assolir velocitats més elevades adjuntant substàncies explosives a la pólvora Hom empra també les metxes de temps , utilitzades en l’encesa de bengales d’illuminació, i les metxes de seguretat , caracteritzades per llur gran regularitat de combustió

Un amonal típic conté el 16% d’alumini, el 12% de trinitrotoluè, el 62% de nitrat amònic i el 10% de carboni Una de les varietats més utilitzada és la trinolita Les propietats explosives dels amonals velocitat de detonació i poder trencant poden ésser modificades variant les proporcions dels components i llur grau de polvorització Els amonals són emprats en mines marines, càrregues de profunditat, torpedes i altres artefactes de guerra marina i també en granades de morter, bombes d’aviació i projectils d’artilleria Durant la Segona Guerra Mundial foren emprats com a càrrega de…

L’acció de les anomenades bombes fragmentadores és basada en la metralla produïda en esmicolar-se la carcassa hi ha un tipus especial, la bomba cluster , que en esclatar allibera més d’un centenar de petites bombes de tipus diferents, l’efecte combinat de les quals en multiplica l’eficàcia destructora L’efecte de les anomenades bombes demolidores és conseqüència de l’ona de xoc produïda per l’explosió de la càrrega el 60% aproximadament del pes total Un nou tipus de bomba demolidora és la bomba de depressió en anglès Fuel Air Explosion , artefacte que escampa prop del sòl un núvol d’aerosol…

El multiplicador conté una substància més sensible que la càrrega i que explota per efecte del detonador

La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a la pólvora…

Aquests explosius provoquen grans problemes humanitaris En primer lloc, perquè la dispersió significa que no poden distingir entre objectius militars i civils de manera que l’impacte humanitari pot ser extrem, especialment quan s’utilitza l’arma a prop de zones poblades Moltes submunicions no esclaten en impactar i es converteixen en mines antipersona de facto , que causen morts i mutilacions molt de temps després d’haver finalitzat el conflicte