Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
marcatge d’armament
Militar
Pràctica consistent a atorgar un número i un codi identificatiu a cada peça d’armament, especialment petit i lleuger, com també a cadascuna de les municions.
Aquesta identificació ha d’ésser individual i difícil de falsificar o esborrar Com a mínim, s’ha d’identificar el tipus de producte de què es tracta marca, model i calibre, país d’origen i número de sèrie Alguns països també faciliten el destinatari Aquest sistema facilita el rastrejament i la identificació de rutes de les armes, des de la seva fabricació fins al seu ús, però la manca d’un acord internacional sobre aquesta matèria en dificulta la tasca És per això que les Nacions Unides establiren un Grup de Treball sobre Marcatge i Rastrejament l’any 2002, per tal d’estudiar la…
Ramon Capdevila i Massana
Història
Militar
Medicina
Metge militar.
El 1819 s’establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l’Academia de Medicina 1839 i director general de sanitat militar Escriví Elementos de terapéutica y materia médica segona edició el 1825
fletxa
Punta de fletxa triangular sobre una petita esquerda plana de sílex marró clar, amb llargues aletes, ampli pedúncul rectilini i retocs marginals en tots els seus talls (Jaciment de Los Blanquizares de Lébor, a Totana, Múrcia, 3000 aC - 2000 aC)
Museo de Almería
Militar
Arma ofensiva que hom llança amb un arc o una ballesta i que consisteix en una tija prima de fusta amb una punta esmolada de ferro en un cap i, a vegades, a l’altre cap, unes aletes de ploma o de metall.
La fletxa ha estat l’arma per excellència dels pobles primitius, i a Europa fou emprada fins al segle XVII Hom n'impregnava, també, la punta amb una matèria verinosa, o combustible, per tal de fer-la més eficaç Darrerament, l’ús de la fletxa resta, de fet, reduït a la pràctica esportiva
Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill
Història
Militar
Noble i militar.
Quart comte d’Erill 1676, per cessió materna L’any 1706, durant l’expedició del rei arxiduc Carles III contra Madrid, s’adherí a la causa austriacista, a Guadalajara, i fou membre de la junta de guerra del monarca L’any 1708 li fou atorgada la grandesa d’Espanya, i en 1711-13 fou virrei de Sardenya, on tingué greus dificultats en matèria de proveïments i moneda L’any 1713 emmalaltí i fou substituït poc després passà a la cort de Viena Les autoritats filipistes li confiscaren els béns
Stanley A. McChrystal
Militar
Militar nord-americà.
Nomenat general, particià en la guerra del Golf Pèrsic del 1991 i la de l’Iraq del 2003 Al juny del 2009 fou nomenat per comandar la Força Internacional d’Assistència i Seguretat ISAFS i alhora el contingent de forces militars dels EUA que operen a la guerra de l’Afganistan Fou destituït com a general en cap de les forces militars a l’Afganistan pel president Obama després de les seves declaracions sobre la política exterior de la Casa Blanca a l’Afganistan, en les quals criticava el vicepresident Joe Biden i l’assessor en matèria de seguretat de la Casa Blanca, el general James…
haloxilina
Militar
Explosiu constituït per una mescla de carbó, nitrat potàssic i ferrocianur potàssic i una matèria inerta.
Actualment en desús, és substituït per explosius de més potència
nitroglicerina
Farmàcia
Militar
Química
Èster trinítric de la glicerina, obtingut per reacció d’una mescla d’àcid nítric i d’àcid sulfúric sobre la glicerina.
La nitroglicerina és l’explosiu més comú, però a causa de la seva sensibilitat al xoc és emprada gairebé sempre barrejada amb altres substàncies, com és ara en el cas de la dinamita, que la fan menys perillosa en la manipulació i en el transport La nitroglicerina, descoberta per Ascanio Sobrero 1846, és emprada també en la composició de propergols sòlids usats per a la propulsió de coets La nitroglicerina és una matèria viscosa, groguenca, de densitat 1,60, i el seu punt de fusió és de 13,5°C És emprada com a vasodilatador, a dosis de 0,2 a 0,6 mg, en aplicació sublingual Els…
bomba de neutrons
Militar
Bomba d’hidrogen en la qual els components són disposats de manera que la penetració de la radiació neutrònica és major que la proporcionada per explosió nuclear comuna; el flux instantani de neutrons de molt alta energia representa a la vora del 80% de la potència d’aquesta arma.
Basant-se en la gran sensibilitat dels éssers humans a la radiació nuclear, si aquest tipus de bomba es fa esclatar a una altitud a la ratlla dels 1000 m sobre el terreny, s’obté una arma que destrueix els éssers vius i deixa intacta una bona part de la matèria inorgànica de la superfície afectada Així, per exemple, una bomba de neutrons d’1 kilotó feta esclatar a 1 km d’altura pot neutralitzar les persones en una superfície de 2 a 3 km 2 A diferència d’altres armes nuclears, la bomba de neutrons produeix menys escalfor i efectes de xoc, i allibera més quantitat de neutrons i…