Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Enrico Barone
Economia
Història
Militar
Economista i militar italià.
Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat
Ferdinand von Mannlicher
Història
Militar
Dissenyador d’armes portàtils austríac, especialment de fusells militars i de pistoles automàtiques, la majoria de les quals eren fabricades per la factoria Steyr.
Deixà més de 150 dissenys d’armes de repetició, semiautomàtiques i automàtiques, prop d’una tercera part de les quals assoliren una gran difusió com a armes de reglament de molts dels exèrcits moderns de la fi del s XIX i del primer terç del s XX Encara conserva un gran prestigi el rifle de caça, amb mecanisme de forrellat, que és fabricat amb la marca Mannlicher Moltes armes automàtiques de la més moderna concepció es basen en mecanismes inventats per ell que no havien pogut ésser posats a la pràctica per dificultats tècniques de fabricació
màuser
Militar
Nom de les diverses armes de repetició que utilitzen el sistema de mecanismes inventat pels germans Wilhelm i Paul von Mauser.
caixa
Militar
Peça, generalment de fusta, que sosté i subjecta el canó i els altres mecanismes i parts que componen una arma de foc portàtil.
Hom hi distingeix tres parts canya anterior, ranura i culata posterior
René de Voyer d’Argenson
Història
Militar
Política
Militar i polític francès.
Comte d’Argenson 1643 Fou conseller al parlament de París 1620 i intendent de diverses províncies de la monarquia francesa Esdevingué un dels agents de més confiança de Richelieu, que el destinà a ocupar-se dels afers polítics de Catalunya amb el càrrec d’intendent general de l’exèrcit francès i governador del Principat 1641-43 Arribat a Barcelona març de 1641, assumí la totalitat de les funcions del consell de guerra, amb l’auxili de Josep Fontanella, i controlà tots els mecanismes del poder, a excepció de les operacions del front, a càrrec dels lloctinents el mariscal marquès…
metralladora
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, relativament pesant i totalment automàtica, que pot tirar successivament i ràpidament un gran nombre de projectils.
L’ànima del canó pot ésser del calibre dels fusells militars convencionals o bé arribar fins al de 20 mm, i a partir d’aquest calibre són considerades dins la categoria de canons automàtics Habitualment requereix un equip de dos o tres homes per al maneig l’un transporta l’arma i la dispara i l’altre transporta el trípode i la munició i ajuda a fornir la cinta de projectils o els carregadors La primera metralladora eficaç fou la Gatling, sorgida de les necessitats de la guerra de Secessió nord-americana Tenia de sis a deu canons, disposats de manera que voltessin parallelament entorn d’un eix…
mesura de creació de confiança
Militar
Mesura presa per un estat amb la intenció de promoure la confiança i la seguretat a base d’incrementar la transparència militar i de buscar mecanismes de cooperació regional.
canó
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…
càrrega de profunditat
Militar
Recipient, generalment cilíndric, farcit amb una potent càrrega explosiva i proveït d’una espoleta i dels mecanismes de regulació i de seguretat adequats, que és llançat des d’embarcacions de superfície o des d’avions contra submarins submergits.
La càrrega explosiva sol ésser constituïda per trinitrotoluè fos i la seva explosió sol ésser provocada per una cadena d’explosius de sensibilitat creixent a partir d’una càrrega iniciadora de tetranitrometà o de trinitrotoluè i d’un estopí o detonador de nitrur de plom o de fulminant de mercuri L’espoleta pot ésser de percussió accionada en topar amb un obstacle,, hidroestàtica accionada quan la pressió de l’aigua és l’establerta, de pas d’aigua accionada quan una quantitat determinada d’aigua ha passat per un orifici calibrat, magnètica accionada per la distorsió del camp magnètic terrestre…
comerç d’armes
Militar
Conjunt de les transaccions sobre productes i materials de defensa, majoritàriament a escala internacional.
L’expressió “comerç d’armes” fa referència generalment només al tràfic d’armes convencionals, atès que, en el cas de les armes de destrucció massiva nuclears, químiques o biològiques, la producció està, en conjunt, en mans de l’Estat o molt directament controlada per aquest Pel que fa a les armes nuclears les més importants, hi ha també tractats internacionals de limitació inexistents fins el 2013 per a l’armament convencional En aquest vessant restringit, poden prendre part en el seu comerç actors governamentals o no governamentals, grup en el qual participen empreses productores,…