Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
batalla de Mislata
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a Mislata (Horta del Sud) el 9 de desembre de 1348 entre les forces de la Unió de València i les de Pere III de Catalunya-Aragó.
La victòria d’aquest fou completa, i la ciutat de València hagué de retre’s El rei aplicà als unionistes suplicis d’una gran crueltat, com el de beure el metall fos de la campana que convocava les reunions de la Unió
bacinet
Militar
Casc medieval de forma ovoide, que, al s XIII, hom portava sota el gran elm i després, ja dins la mateixa centúria, fou usat com a defensa principal del cap.
Un dels més antics texts europeus que l’esmenten és la crònica de Desclot A la segona meitat del s XIV el bacinet esdevingué el casc cavalleresc més usat era de forma cònica o ovoide i descendia fins a cobrir les orelles i la nuca i la part posterior del coll, a la vora inferior portava una tira de cuir que presentava un seguit de foradets que coincidien amb altres de fets en el metall del casc, i a través d’aquests foradets s’enfilaven anelles de malles de la part superior del capmall, el qual d’aquesta manera hi restava integrat d’una forma segura, i bacinet i capmall…
casc
Casc de guerrer
© Corel
Història
Militar
Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador…
cartutx
Esquema contingut de diversos cartutxos
© Fototeca.cat
Militar
Embolcall cilíndric de cartó, metall, etc, que conté una quantitat determinada d’una substància explosiva.
culata
Militar
Gruix de metall que tapa l’ànima del canó per la part oposada a la boca.
En les modernes armes portàtils, la culata és la part posterior de la caixa de l’arma i serveix per a agafar-la o recolzar-la En les armes pesades, com els canons i els obusos, és el cos posterior que conté la recambra, la tanca, etc
gola
Militar
Mitja lluna de metall que porten penjant del coll, com a insígnia, els oficials d’alguns exèrcits quan estan de facció.
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també…
afust
Militar
Bastiment de fusta o de metall, dotat generalment de rodes, que suporta el canó i és destinat a desplaçar-lo, a apuntar-lo i a amortir-ne el retrocés.
En les peces d’artilleria l’afust rep el nom de curenya , en els canons antiaeris, candelera , i en les peces autopropulsades l’afust és constituït pel vehicle de cadenes sobre el qual van muntades En els míssils, el llançador equival a l’afust Començà a ésser utilitzat al s XV
camisa
Militar
Tub de metall que forma el recobriment interior del canó on hi ha l’estriat i que hom introdueix a pressió a la boca de foc d’una arma.
percussor
Militar
Punxó o agulla, de metall, que en les armes de foc és retingut per un ressort que l’allibera en accionar el gallet i percudeix en l’estopí o el fulminant tot provocant la detonació d’aquests.