Resultats de la cerca

El bombardeig, que té normalment un objectiu terrestre —bé que també pot ésser l’objectiu una formació naval o àdhuc un vaixell—, pot ésser efectuat de terra estant artilleria , míssil , des d’un vaixell bombardeig naval , o per l’aviació bombardeig aeri Hom tendeix a reservar especialment el mot bombardeig per al bombardeig aeri, pel fet que ha esdevingut el de més valor tàctic en la guerra moderna

Deixà més de 150 dissenys d’armes de repetició, semiautomàtiques i automàtiques, prop d’una tercera part de les quals assoliren una gran difusió com a armes de reglament de molts dels exèrcits moderns de la fi del s XIX i del primer terç del s XX Encara conserva un gran prestigi el rifle de caça, amb mecanisme de forrellat, que és fabricat amb la marca Mannlicher Moltes armes automàtiques de la més moderna concepció es basen en mecanismes inventats per ell que no havien pogut ésser posats a la pràctica per dificultats tècniques de fabricació

D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials

La seva construcció apareix al s XVI com a conseqüència de l’enfortiment del poder reial i del perfeccionament de l’artilleria, i al s XVII s’estén d’acord amb les teories de l’enginyer militar francès Vauban Així, es construïren les de Metz, Estrasburg, Jaca i Pamplona, i, a Amèrica, la de Ciutat de Mèxic Als Països Catalans foren construïdes la de Roses iniciada el 1543, la de Perpinyà castell de Perpinyà, la de Prats de Molló, la Ciutadella de València, la Ciutadella de Barcelona, la de Figueres castell de Sant Ferran i la ciutadella o castell de Sant Felip, a Menorca La ciutadella de la…

Professionalment fou oficial d’artilleria de l’exèrcit francès En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i, després, de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans Va ser també síndic de la mantinença catalana del felibrige i mantenidor dels Jocs Florals, a Perpinyà La seva poesia, clàssica, té un caràcter preciosista Publicà els reculls Renaixement català somnieigs poètics 1964 Esfullament d’ànima Tannkes 1966, escrit amb la intencionalitat de retre un homenatge a Carles Riba Itinerari espiritual…

Germà de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver i pare de Nicolau Maria , Santiago i Marià Rubió i Tudurí Estudià a l’acadèmia d’enginyers de Guadalajara, i el 1883 fou destinat a Maó per a projectar la reforma de la fortalesa militar, que interrompé en 1887-89 per a participar en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Retornat i establert a Barcelona, el 1904 inicià la seva collaboració amb la Companyia Anònima del Tibidabo per a la renovació del funicular i la urbanització de la muntanya El 1914 fou nomenat director general dels serveis d’enginyeria de l’Exposició…

En l’antiguitat, les ciutats ben emmurallades eren pràcticament inexpugnables, i només podien ésser preses per la fam, la traïció o la sorpresa, com el cas de Troia Més tard, els assetjants disposaren de màquines d’atac i amb la intervenció combinada de forces navals, tal com succeí en el setge de Sevilla 1248 i de Màlaga 1487 Les defenses de les ciutats s’adaptaren a les noves condicions, amb la construcció de baluards baluard A l’inici del s XVIII, Vauban sistematitzà els principis del setge regular i sistemàtic, amb blocatge, selecció del punt d’atac, construcció de mines i trinxeres, etc…

Els projectils, d’efectes ben diferents segons el calibre, la natura de la càrrega, les condicions de l’explosió respecte a l’objectiu, etc, solen ésser anomenats bala si són llançats per armes de foc portàtils, bomba si hom els llança des d’un avió i granada si són llançats per peces d’artilleria, com canons, morters o obusos, i en aquest darrer cas el projectil és anomenat també obús Els primers projectils emprats per l’home foren pedres, fletxes, etc arma, i amb la invenció de les armes de foc hom aconseguí de llançar-los a una distància més gran No fou fins al s XV que hom…