Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
alier
Militar
Antigament, soldat de marina encarregat de defensar la nau contra els abordatges. Anava armat anb cuirasses i pavesos.
Joan Camisó
Història
Militar
Prengué part a la batalla de Lepant (1571) com a capità de galeres.
Hom li atribueix la mort de l’almirall turc ‘Alī Paixà i l’ofrena del pavelló de la nau capitana turca, com a trofeu, a l’església de Sant Feliu de Guíxols, on encara es conserva
capità | capitana
Història
Transports
Militar
A l’edat mitjana, cap militar d’una galera (capità galera) o d’una nau (capità de nau) armada, al qual eren sotmeses les tropes embarcades, mentre que el còmit era el responsable nàutic i el cap de la marineria, sotmès a ell, però, en les batalles.
El capità era a les ordres de l’almirall, del capità general o del vicealmirall i els substituïa en llur jurisdicció en cas d’absència
mina
Mina antitanc proveïda de sensors de contacte
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte bèl·lic, destinat a abatre l’enemic en una explosió inadvertidament provocada pel mateix enemic.
Hi ha mines de mar , també dites submarines o marines i mines de terra o terrestres Les mines de mar són les que hom colloca en ports o en aigües marines, i tenen per finalitat enfonsar o avariar la nau que topa amb les dites mines La càrrega explosiva va dins una carcassa de forma esfèrica o cilíndrica, generalment d’acer o d’alumini Utilitzades com a armes ofensives, hom sol llançar-les secretament o de nits, en les zones controlades per l’enemic i, quan llur finalitat és la defensa són collocades en aigües sota control propi o de països amics Quant a llur posició dins l’aigua…
batalla de Trafalgar
Història
Militar
Lluita naval entre la flota britànica i una coalició francoespanyola que tingué lloc el 21 d’octubre de 1805 prop del cap de Trafalgar, a la costa SW de la península Ibèrica, en el curs de la tercera coalició contra França.
Manava la flota anglesa, composta de 27 vaixells i 6 fragates, l’almirall HNelson, i la francoespanyola, composta de 18 vaixells i 7 fragates per part francesa i de 15 vaixells per part espanyola, l’almirall francès Pierre Charles de Villeneuve i l’espanyol Federico Carlos Gravina La flota francoespanyola es trobava estesa en forma d’arc a sis quilòmetres, i fou atacada perpendicularment per dues columnes angleses que dividiren la flota i atacaren després els vaixells Nelson morí sobre la nau Victory i Villeneuve fou pres amb el seu vaixell Bucentaure La victòria dels anglesos…
Ramon Marquet
Història
Militar
Vicealmirall de Catalunya.
Mercader i armador, posà aviat la seva experiència marinera al servei de la corona El 1269 portà en la seva nau el rei Jaume I, que havia emprès una croada a Terra Santa, abandonada, però, en ésser dispersat el seu estol per un temporal El 1282 s’encarregà de preparar la flota per a l’expedició a Tunis i a Sicília de Pere el Gran, i fou, a més, el cap de tota la marineria Aquell mateix any anà a cercar la reina i l’infant Jaume, i els portà a Sicília des de Catalunya Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284, i l’any següent preparà, juntament amb Berenguer…
província marítima
Transports
Militar
Dret marítim
A l’Estat espanyol, extensió del litoral que constitueix una unitat administrativa de primer grau comandada per un capità de nau o per un capità de fragata, que hom anomena comandant militar de marina.
Cada província es divideix en diversos districtes
batalla d’Artemisi
Història
Militar
Combat naval entre grecs i cartaginesos, escassament documentat, que, segons Munro, seguit per Bosch i Gimpera i altres, tingué lloc davant el cap d’Artemisi, avui cap de la Nau (País Valencià), vers el 493-490 aC.
La majoria d’historiadors creuen, però, que s’esdevingué a la Mediterrània oriental
Boïl
Armes dels Boïl
Militar
Família de l’estament militar originària d’Aragó, establerta al segle XIII a València, l’estirp de la qual fou Garcia Asnares de Boïl, senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl a Aragó (Sobrarb).
Testà el 1143 El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl , senyors del castell de Boïl Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl , prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó , primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies els senyors de la baronia de Manises, que des del segle XVIII es cognomenaren Boïl de La Scala i de la qual sorgiren els Lladró de…