Resultats de la cerca

Baró de Vidrà 1872 i marquès d’Alpens 1873 És el més conegut i discutit dels qui lluitaren a Catalunya durant la tercera guerra Carlina Havia participat en les dues anteriors i serví successivament a l’exèrcit del duc de Mòdena i al pontifici El 1872 s’incorporà a les forces carlines amb el grau de capità i com a segon cap de les forces de Girona, a les ordres del primer cap, Josep Estartús i Aiguabella La facilitat amb què el suplantà i l’eclipsi i la desgràcia d’Estartús han estat atribuïts a les seves intrigues La polèmica entorn de Savalls ha sorgit arran del seu enfrontament amb Alfons…

D’origen sard, navegà per la Mediterrània i assolí el grau de capità Assabentat de les teories de Saint-Simon i de la situació política d’Itàlia, anà a Marsella a conèixer Mazzini, que l’admeté a la Giovine Italia El 1834 participà en la revolta, fallida, de la marina sarda, i el 1835 anà a Rio de Janeiro, on lluità en la rebellió antiimperial de Rio Grande do Sul 1836 El 1842 passà a l’Uruguai, on combaté contra el candidat Oribe Tornà a Itàlia 1848, i amb un cos de voluntaris atacà els austríacs a Milà Durant la república romana, fou diputat i lluità contra els francesos 1849 Refugiat al…

Duc de Rivoli i príncep d’Essling General el 1793, decidí les batalles de Lodi i de Rivoli derrotà els russos a Zuric 1799 i defensà Gènova 1800 Mariscal des del 1804, es distingí a Essling i a Wagram però, enviat a Portugal, no pogué rompre les línies de Welington a Torres Vedras i lliurà la batalla, sagnant i indecisa, de Fuentes de Oñoro 1811 Home intelligent i coratjós, caigué en desgràcia a causa de la seva rapacitat

Durant la primera guerra Carlina defensà Àger contra el baró de Meer 11-12 de febrer de 1839 i no acceptà el conveni de Bergara assolí el grau de coronel En la guerra dels Matiners, i ja com a brigadier, fou cap interí de les forces montemolinistes catalanes i vencé el coronel Orio al Pont de Rabentí, prop de Berga 12 de juny de 1848 Participà encara en la tercera guerra Carlina, durant la qual entrà per sorpresa a Manresa 8 de desembre de 1872, i féu presoners un coronel i alguns membres de l’ajuntament Ascendí a mariscal de camp i a tinent general 1875 i comandà la divisió de Barcelona,…

El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación geodésica , i el…

Comte de Loris-Melikov Participà en la guerra russoturca 1877-78 Nomenat cap de la comissió executiva creada per Alexandre II 1880, inicià un pla de reformes liberalitzants per frenar el terrorisme revolucionari, però el seu intent fou frustrat per l’assassinat del tsar 1881, i dimití

Germà de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver i pare de Nicolau Maria , Santiago i Marià Rubió i Tudurí Estudià a l’acadèmia d’enginyers de Guadalajara, i el 1883 fou destinat a Maó per a projectar la reforma de la fortalesa militar, que interrompé en 1887-89 per a participar en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Retornat i establert a Barcelona, el 1904 inicià la seva collaboració amb la Companyia Anònima del Tibidabo per a la renovació del funicular i la urbanització de la muntanya El 1914 fou nomenat director general dels serveis d’enginyeria de l’Exposició…

Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó i assolà…

S'iniciaren amb l’expedició a Nàpols de Carles VIII de França 1494, que prengué la ciutat fàcilment 1495, i amb l’ajut que Ferran el Catòlic donà a Ferran II de Nàpols, contravenint el tractat de Barcelona del 1493 i aliant-se amb el papat, Venècia, Milà, Gènova i l’emperador Maximilià contra França Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, obligà els francesos a retirar-se i reinstaurà Ferran II 1495 El 1501, deposat el seu successor Frederic III, França i la monarquia hispànica, d’acord amb el tractat de Granada 1500, es repartiren el regne però els límits entre ambdues parts provocaren…