Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
Germain Camus de Beaulier
Història
Militar
Militar francès nomenat intendent del Rosselló el 1676.
Fou encarregat de vendre els béns confiscats als conspiradors de Vilafranca de Conflent Durant el seu comandament, l’enginyer Sébastien de Vauban planejà les fortificacions de defensa de la nova frontera de Montlluís al mar El 1681 fou nomenat comissari general de l’artilleria de França
capità general

©
Història
Militar
Oficial que exerceix el comandament de totes les forces militars del territori per al qual ha estat nomenat.
A la corona catalanoaragonesa, el càrrec de capità general fou creat el 1344 per Pere III de Catalunya-Aragó amb jurisdicció sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya, i persistí, vinculat a la persona del governador, fins el 1500, que la jurisdicció fou ampliada a tot el Principat de Catalunya A partir del 1512, fou vinculat a la persona del lloctinent general —fet que es produí també a València quan hom hi creà el càrrec el 1520, fora del període de lloctinència de Germana de Foix— i persistí així fins a l’abolició pels decrets de Nova Planta, àdhuc durant l’època d’unió a la corona francesa…
Louis Hubert Gonzalve Lyautey
Història
Militar
Militar francès.
Inicià la seva carrera al nord d’Àfrica, on fou nomenat comandant El 1894 fou enviat a la Indoxina i a Madagascar, on romangué fins el 1902 Nomenat general, el 1903 fou destinat a Algèria i en dirigí la pacificació Després dels fets sagnants de Fes 1912, fou cridat com a resident general al Marroc, on reprimí els aixecaments El 1921 fou nomenat mariscal de França, però el 1925, en ésser confiades les tropes que combatien Abd el-Krim a Pétain, dimití els seus càrrecs i tornà a França
Alfonso Ferrero La Marmora
Història
Militar
Política
General i polític italià.
Es destacà durant la guerra de la independència italiana 1848 Nomenat ministre de la guerra 1849-59, reestructurà i modernitzà l’exèrcit, que fou instrument de la unificació italiana Comandà les forces piemonteses durant la guerra de Crimea 1855-56 i fou nomenat cap d’estat major durant la campanya del 1859 Entre el 1859 i el 1866 ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de governador de Nàpols Durant la guerra Francoprussiana fou francòfil i, després de l’annexió del 1870, fou nomenat lloctinent del rei a Roma
Josep M d’Alòs i de Móra
Història
Militar
Militar.
Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller…
Alfred Jodl
Història
Militar
General alemany.
Participà en la Primera Guerra Mundial com a artiller El 1939 fou nomenat cap major de la Wehrmacht, i fou un dels principals responsables de les campanyes d’aquesta El 1945, nomenat cap major del govern de Dönitz, signà la rendició alemanya Acusat de crims de guerra pel tribunal de Nuremberg, fou executat
Louis-Eugène Cavaignac
Militar
Política
General i polític francès.
Participà en la conquesta d’Algèria 1832-48 Després de la revolució del febrer de 1848 fou nomenat ministre de la guerra i reprimí durament la insurrecció del juny del mateix any Nomenat cap de l’executiu, instaurà una veritable dictadura per a restablir l’ordre A les eleccions per a la presidència de la República fou derrotat per Lluís Bonaparte
Urbain de Maille de Brézé
Història
Militar
Militar francès.
Marquès de Brézé Lluità al setge de La Rochelle 1628 i al Piemont 1629-30, a Alemanya 1634 i als Països Baixos 1635 Fou ambaixador a Suècia 1631 i a Holanda 1636, i fou nomenat mariscal de França 1634 Nomenat lloctinent de Catalunya pel seu cunyat Richelieu 1641-42, no entrà a Barcelona fins al febrer del 1642, car volgué reforçar la defensa del Rosselló Reorganitzà les institucions polítiques del país audiència, vegueries, batllies
Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza
Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític.
Fill i successor d’Enric de Sentmenat i de Lanuza, baró de Dosrius Es doctorà en filosofia a Barcelona 1665 i a divuit anys inicià la carrera militar serví amb el grau de capità el lloctinent de Catalunya, duc d’Osuna 1667-69 i participà durant la guerra d’Holanda en les campanyes de les tropes espanyoles al Rosselló setges i presa de Bellaguarda i dels Banys el 1674, presa de Morellàs el 1675 El 1675, nomenat mestre de camp d’infanteria a Barcelona, passà a l’Empordà i la Cerdanya i assistí a la presa de Maurellàs a les ordres del duc de San Germano El 1676 fou nomenat governador de Castell-…
Jean-François Darlan
Història
Militar
Política
Almirall i polític francès.
Fou nomenat almirall l’any 1929 Comandant en cap de la flota des del 1939, collaborà amb el govern de Pétain i fou nomenat ministre de marina i vicepresident del govern 1941-42 facilità diversos avantatges als alemanys, però aquests l’obligaren a dimitir Es traslladà a Alger, on, a l’arribada dels nord-americans, acceptà el càrrec de comandant en cap de les forces franceses lliures del nord d’Àfrica novembre del 1942 Poc temps després morí assassinat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina