Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
bomba de fragmentació
Militar
Objecte explosiu llançat des de l’aire i dirigit a un objectiu terrestre que es classifica segons el seu pes o la seva capacitat explosiva.
A les bombes de fragmentació només entre el 10% i el 20% del seu pes és material explosiu la resta del producte el formen petites peces que són distribuïdes abans de la collisió terrestre per tal d’augmentar el radi d’acció de l’artefacte
colobrina
Militar
Peça d’artilleria de gran abast dels s. XVI i XVII.
És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes
atzagaia
Militar
Llança de git curta i de poc pes, molt probablement d’origen sarraí.
bala

Diferents tipus de bales
© Fototeca.cat
Militar
Projectil massís de les armes de foc portàtils; els altres projectils d’armes de foc són inclosos en els tipus anomenats bombes
o granades
.
A l’inici de les armes de foc portàtils ss XV i XVI la bala era esfèrica i de plom massís aproximadament, el calibre era de 18 mm i el pes de 30 g Hom l’emprava en armes, d’ànima llisa, que eren carregades per la boca Hom anà perfeccionant-la per aconseguir que s’ajustés al calibre del canó bala perllongada 1662, bala embolicada amb tela 1750, etc La introducció de les armes d’ànima estriada, carregades per la culata, donà lloc al tipus modern de bala amb embolcall de llautó o d’acer extradolç i de forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina i que s’ajusta per ella…
casc

casc d’escalada
Militar
Peça que cobreix i defensa el cap, comunament metàl·lica, o d’altres materials durs, emprada pels bombers, els soldats, els esportistes, etc.
Els casc militars per a la protecció contra la metralla o impactes directes de bala són de xapa de més d’un millímetre de gruix, i de pes aproximat d’un quilogram Els dels esportistes són més lleugers comunament de polièster de gran resistència a l’impacte
enceb
Militar
Dispositiu que conté una petita quantitat d’un explosiu primari, molt sensible, i que va proveït d’una metxa (enceb pirotècnic), d’una resistència elèctrica o d’uns elèctrodes (enceb elèctric) que en produeixen l’explosió.
L’enceb, en explotar, produeix una forta elevació de la temperatura i una ona de xoc que provoca l’esclat de l’explosiu més estable Els productes emprats usualment com a enceb són el fulminat de mercuri i, especialment, l’azida de plom A vegades hom hi incorpora un reforçant o multiplicador, generalment de tetralita Hom classifica els encebs en una escala numèrica segons el pes d’explosiu que contenen
bomba penetradora
Militar
Bomba dissenyada especialment per a ésser dirigida contra blancs reforçats, com ara carros blindats, o al subsol.
Posseeixen entre el 25% i el 30% del seu pes en capacitat explosiva, però, tot i això, la punta és dissenyada per a penetrar objectius durs, com ara búnquers o soterranis, abans que la càrrega explosiva detoni Aquesta penetració s’aconsegueix moltes vegades gràcies a la utilització d’urani empobrit en el recobriment de l’artefacte En alguns casos, com en les bombes llançades pels EUA sobre l’Afganistan, han assolit una penetració d’entre 25 i 30 metres abans de l’explosió
bomba
Militar
Artefacte cilíndric o cilindrocònic, metàl·lic, carregat d’explosius, productes químics d’acció diversa, etc ( bombes convencionals
), o de materials susceptibles de desencadenar una reacció nuclear ( bombes nuclears
), transportable per un avió a fi de llançar-lo sobre un objectiu.
Les bombes convencionals consten de tres parts fonamentals cos o carcassa, espoleta situada a la punta de l’ogiva del cos i càrrega també van proveïdes d’aletes estabilitzadores El seu pes oscilla entre 125 kg i 1 350 kg Hom sol collocar les bombes en compartiments adequats del buc dels bombarders o sota les ales dels caces bombarders La tendència actual, però, és d’anar substituint les bombes de caiguda lliure per les bombes autodirigides o intelligents en anglès smart bombs —guiades per làser o televisió— i pels míssils aire-sòl, que poden ésser disparats des de 30 km de l’objectiu i…
calibre
Militar
Diàmetre interior del canó d’una arma de foc.
Indicat inicialment i actualment encara en les armes de caça pel nombre de bales esfèriques de plom del mateix diàmetre que l’ànima que entren en una lliura de pes, el calibre, regulat ja des del s XIX en millímetres, centímetres o polzades Actualment, hom observa una disminució en els grans calibres dels canons terrestres i navals Als exèrcits de terra, el màxim calibre utilitzat és el de 2 o 3 mm, i a la marina, el de 127 mm En les armes portàtils, hom passa del calibre de 7,62 mm al de 5,56 mm Hom encara utilitza el calibre per a indicar la longitud del tub de les peces d’artilleria així,…
tanqueta
Militar
Nom donat als tancs molt lleugers, de fins a deu tones de pes, emprats generalment com a tancs de reconeixement.
Deixaren d’emprar-se a la Segona Guerra Mundial