Resultats de la cerca

Practicat contra les càrregues de cavalleria en camp obert, amb la difusió de les armes de foc perdé tota efectivitat

Al servei de l’exèrcit britànic, intervingué en les guerres contra Napoleó perdé un braç en la batalla de Sant Sebastià i, més tard 1815, fou promogut a tinent general

És conegut el nom a través de la transcripció grega, que significa ‘el promontori blanc’ De localització incerta, alguns autors l’han volgut identificar amb la ciutat d’Alacant, o amb les ruïnes del tossal de Manises Aviat perdé importància amb la creació de la base de Cartago Nova Cartagena

Organitzà 1941 la guerrilla contra els ocupants alemanys, però, partidari d’un centralisme serbi i anticomunista, s’enfrontà a Tito Fou ministre de la guerra del govern a Londres 1942, pero perdé l’ajut dels aliats 1943, fet que el dugué a una collaboració amb els ocupants En acabat la guerra fou condemnat a mort i afusellat

Els romans, comandats per Escipió l’Asiàtic i per Cneu Domici Ahenobarb, amb un impetuós atac del flanc dret havien deixat l’esquerre sense l’ajut de la cavalleria aconseguiren de rompre la línia defensiva dels selèucides, gràcies a l’ajut de llur aliat Èumenes II de Pèrgam i també a la superioritat de llurs legionaris sobre les falanges d’Antíoc Aquest, retirat a Apamea, ultra haver tingut un gran nombre de víctimes, perdé el domini de l’Àsia Menor

Lluità a Catalunya durant la guerra del Francès La seva actuació demagògica li valgué d’ésser nomenat capità general de Catalunya 1811 pels resistents tarragonins Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i de socórrer Figueres, i perdé Tarragona quan hi tornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat En la junta de generals, a Cervera juliol del 1811 decidí d’abandonar el Principat i contribuí a dissoldre l’exèrcit Empresonat per Ferran VII 1814, fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada 1820

Comte d’Harcourt Lloctinent de Catalunya 1644-48 i 1651 Lluità al Piemont contra els castellans i prengué Torí 1640 Nomenat lloctinent de Catalunya per Lluís XIV de França durant la guerra dels Segadors, perdé Lleida 1644 a mans de les tropes de Felip IV de Castella El 1645 reconquerí Agramunt Tornà a França, derrotà els castellans a Valenciennes i prengué Condé 1649 Tornà a ésser lloctinent, efímerament, el 1651 Més tard fou governador d’Anjou Era anomenat Cadet la Perle , per una joia que duia a l’orella

Participà en la primera guerra russoturca 1768-74 fou el favorit de Caterina II 1774-76, sobre la qual tingué una gran influència política, i amb qui collaborà en les reformes interiors 1775 i 1785 Fundà noves ciutats amb gent immigrant Nikolajev, Jekaterinoslav, etc Impulsà l’annexió del kanat de Crimea a l’imperi rus 1783 i la fundació de Sebastopol 1784 Somià la restauració de l’imperi Bizantí en la persona de Constantí, net de la tsarina Organitzà la segona guerra russoturca 1789-91, però no hi tingué èxit i perdé la influència política sobre Caterina II

Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí 1092-1115 Un grup de notables valencians, encapçalat pel cadi ibn Ǧaḥḥāf, li oferí el govern per tal de destronar al-Qādir 1092, però no ho aconseguí bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira, així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid Més tard comandà les forces almoràvits que sortiren de València 1114 cap al Llobregat i foren derrotades per les mainades catalanes al congost de Martorell Ibn ‘Ā'iša hi perdé la vista, i segurament la raó, i acabà retirat al nord d’Àfrica, a la cort d’'Alī ibn Yūsuf ibn Tašfīn

Ingressà a l’exèrcit el 1944, i ascendí fins arribar a general de brigada el 1972 i posteriorment a cap d’estat major Renuncià als càrrecs militars per a concórrer a les eleccions presidencials del març del 1974, que perdé davant Eugenio Laugerud García, al qual acusà de frau en connivència amb l’Església catòlica i els comunistes Convertit a l’Església evangèlica 1977, rebé el suport dels predicadors fonamentalistes nord-americans Jerry Falwell i Pat Robertson El març del 1982 derrocà en un cop d’estat el general Ángel Anibal Guevara, i durant els 17 mesos que presidí el país es…