Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
explosòfor
Militar
Química
Agrupació atòmica molt inestable que per descomposició o reordenació allibera una gran quantitat de calor.
Hom distingeix els grups de formació endotèrmica, que en descompondre's alliberen una quantitat de calor igual a llur entalpia de formació com és ara el grup azida, -N=N≡N, que es descompon produint nitrogen, dels grups de formació exotèrmica, en els quals la calor generada és deguda a reaccions entre els elements del grup
estrella
Militar
Insígnia de grau militar.
La quantitat d’estrelles i de les puntes de cada estrella varia segons la graduació
desmobilització
Militar
Operació contrària a la mobilització.
Consisteix en el conjunt de mesures preses, una vegada acabada una guerra o desaparegudes les causes que la motivaren, per tal de reduir el nombre de tropes i de material a la quantitat existent en temps de pau, i que es concreta, fonamentalment, en el llicenciament definitiu dels soldats sobrers
càrrega de projecció
Militar
Quantitat de pólvora destinada a produir els gasos que, per llur expansió, impulsaran un projectil.
Hom la colloca en la cambra, mitjançant un cartutx beina o uns saquets fàcilment combustibles En les armes actuals hom empra pólvores sense fum
cartutx
Esquema contingut de diversos cartutxos
© Fototeca.cat
Militar
Embolcall cilíndric de cartó, metall, etc, que conté una quantitat determinada d’una substància explosiva.
míssil portàtil terra-aire
Militar
Tipus d’armament lleuger d’una elevada efectivitat i letalitat que pot ésser utilitzat per una sola persona, la qual sosté l’arma a l’espatlla en el moment de disparar.
Per les seves sigles en anglès, són coneguts com a MANPADS Man Portable Air Defense System Mostra de la seva efectivitat és que els mujahidins afgans, durant el conflicte armat amb la Unió Soviètica, abateren 269 avions russos amb 340 d’aquestes armes Des dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001, aquest tipus d’armament és una de les principals prioritats en la lluita contra la proliferació d’armes, ja que la seva efectivitat i la gran quantitat d’unitats produïdes el fan molt cobejat i assequible per a organitzacions terroristes
càrrega de profunditat
Militar
Recipient, generalment cilíndric, farcit amb una potent càrrega explosiva i proveït d’una espoleta i dels mecanismes de regulació i de seguretat adequats, que és llançat des d’embarcacions de superfície o des d’avions contra submarins submergits.
La càrrega explosiva sol ésser constituïda per trinitrotoluè fos i la seva explosió sol ésser provocada per una cadena d’explosius de sensibilitat creixent a partir d’una càrrega iniciadora de tetranitrometà o de trinitrotoluè i d’un estopí o detonador de nitrur de plom o de fulminant de mercuri L’espoleta pot ésser de percussió accionada en topar amb un obstacle,, hidroestàtica accionada quan la pressió de l’aigua és l’establerta, de pas d’aigua accionada quan una quantitat determinada d’aigua ha passat per un orifici calibrat, magnètica accionada per la distorsió del camp…
bomba de neutrons
Militar
Bomba d’hidrogen en la qual els components són disposats de manera que la penetració de la radiació neutrònica és major que la proporcionada per explosió nuclear comuna; el flux instantani de neutrons de molt alta energia representa a la vora del 80% de la potència d’aquesta arma.
Basant-se en la gran sensibilitat dels éssers humans a la radiació nuclear, si aquest tipus de bomba es fa esclatar a una altitud a la ratlla dels 1000 m sobre el terreny, s’obté una arma que destrueix els éssers vius i deixa intacta una bona part de la matèria inorgànica de la superfície afectada Així, per exemple, una bomba de neutrons d’1 kilotó feta esclatar a 1 km d’altura pot neutralitzar les persones en una superfície de 2 a 3 km 2 A diferència d’altres armes nuclears, la bomba de neutrons produeix menys escalfor i efectes de xoc, i allibera més quantitat de neutrons i…
dinamita
Militar
Denominació genèrica dels explosius a base de nitroglicerina, d’un gran poder trencador, obtinguts per absorció d’aquesta en substàncies capaces de retenir-la, en estat de divisió, o de formar-hi una massa gelatinosa.
La dinamita fou ideada per Alfred Nobel el 1866 l’obtingué absorbint la nitroglicerina descoberta per Ascanio Sobrero el 1847 en una massa de terra de diatomees, i n'aconseguí, així, l’estabilització Hom classifica les diverses classes de dinamita en tres grups, segons la base En les dinamites de base inerta , l’absorbent terra de diatomees, carbonat de magnesi és una substància que no intervé en la reacció explosiva Quan l’absorbent és una substància reductora, com ara les serradures, les farines vegetals, el carbó, etc, equilibrada amb l’addició d’un oxidant nitrat o clorat de potassi o de…