Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Louis Berton des Balbes
Història
Militar
Militar francès; duc de Grillon.
Participà en la Guerra de Successió austríaca i en la dels Set Anys El 1758 fou ascendit a tinent general Per divergències sorgides amb el govern francès passà al servei de Carles III d’Espanya i participà en la guerra contra Portugal El 1782, amb 5 000 soldats i 1 200 voluntaris del Principat, arrabassà l’illa de Menorca als anglesos, fet que li valgué l’ascens a capità general i el títol de duc de Maó amb la grandesa d’Espanya 1790 fracassà, en canvi, en l’intent de prendre Gibraltar Fou capità general dels regnes de València i de Múrcia 1788 Publicà unes Mémoires militaires 1791
esquadra
Militar
A partir del s XVI, unitat naval permanent composta de dos vaixells homogenis o més (normalment galeres) amb finalitat bàsicament defensiva, posada sota el comandament d’un capità general.
En cas necessari, una part de les galeres podien desprendre-se'n i constituir unitats tàctiques temporals que, també amb el nom d’esquadra, eren incorporades a l’armada L' esquadra de galeres d’Espanya, constituïda el 1530 com a nucli de les forces navals de la monarquia hispànica a la Mediterrània, constava de 8 a 15 galeres al s XVII arribà a superar les 50 unitats, i fou dividida en dues esquadres independents galeres de Castella i galeres del regne d’Aragó L' esquadra de galeres de Nàpols, creada el 1535 de 9 a 50 galeres, i l' esquadra de galeres de Sicília , organitzada ja el 1510 de 5…
almogàver

Expedició dels almogàvers a Orient
© fototeca.cat
Història
Militar
Guerrer d’ofici que als regnes cristians hispànics servia, des del segle XIII, per a fer incursions a les terres musulmanes.
A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de Sicília 1282 també…
Mateu Mercer
Història
Militar
Vicealmirall de València.
Experimentat ja en la guerra de cors, de la fi del 1341 fins a la presa d’Algesires el 1344, fou el vicealmirall de la flota catalana enviada a l’estret de Gibraltar en ajut de Castella per impedir el pas dels benimerins El 1342, però, fou cridat pel rei Pere a Barcelona per vigilar les galeres del seu cunyat Jaume III de Mallorca, que havia anat a conferenciar amb ell abans de la ruptura d’hostilitats El 1344, en premi als seus serveis, el rei li concedí el càrrec de vicealmirall de València amb caràcter vitalici, bé que en fou desposseït el 1347, potser per pressió de la Unió valenciana, de…
Joan Josep d’Àustria

Joan Josep d’Àustria
© Fototeca.cat
Història
Militar
Polític i militar castellà.
Fill natural de Felip IV de Castella i de l’actriu María Calderón, dita La Calderona L’any 1642 fou reconegut pel seu pare, i cinc anys després rebia el comandament suprem de l’esquadra reial Després de contribuir a la pacificació de la revolta de Masaniello a Nàpols 1647, exercí el càrrec de virrei de Sicília 1648-51 Entre el 1651 i el 1652, juntament amb el marquès de Mortarra, dirigí el setge de Barcelona, on tingué cura sobretot del bloqueig marítim de la ciutat Com a plenipotenciari del rei, presidí les negociacions de rendició de la ciutat, i el 13 d’octubre entrà a Barcelona Fou…
Bernat de Vilamarí

Sepulcre de Bernat de Vilamarí, al claustre del monestir de Montserrat
© Lluís Prats
Història
Militar
Almirall, senyor de Palau-saverdera i fill de Berenguer de Vilamarí i de Constança.
Succeí el seu cosí Joan de Vilamarí com a cap del llinatge i com a almirall i capità general de l’armada En vida de Joan, havia collaborat en la lluita contra els turcs, a la costa d’Egipte i a Rodes Obtingué el feu de Bosa, a Sardenya, que havia estat del dit cosí Joan 1479 més tard li fou donat en alou 1488, i adquirí, també a l’illa, la comarca d’Opia Atacada Òtranto pels turcs, hi fou enviat en ajut de Ferran I de Nàpols 1480, i al seu servei lluità després contra Venècia 1483 Fou nomenat formalment capità general de l’armada per a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa 1491…
conquesta de Mallorca

Detall de les pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290
© Museu d'Art de Catalunya
Militar
Campanya militar de conquesta de l’illa de Mallorca sota domini musulmà.
Feta per Jaume I de Catalunya-Aragó , el qual, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, establir una base de penetració cap a la Mediterrània i engrandir els seus regnes Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí de Mallorca Abū Yaḥyà, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta…
orde de Calatrava
Militar
Orde militar que tingué origen en la donació feta el 1158 per Sanç III de Castella de la fortalesa de Calatrava (prop de Carrión de Calatrava, a Castella la Nova) a l’abat de Fitero, Ramon Serrat, al capdavant d’un grup de cavallers i monjos, perquè la defensessin contra els musulmans.
L’orde adoptà la regla del Cister, fou aprovat pel papa Alexandre III el 1164 i el 1187 s’afilià a l’abadia de Morimond Perduda Calatrava 1195, els cavallers de l’orde conqueriren la fortalesa de Salvatierra prop de Calzada de Calatrava, a Castella la Nova, on s’establiren i tocant a la qual fundaren posteriorment el convent i castell de Santa María la Real de Calatrava la Nueva, actualment arruïnat L’orde posseí enormes dominis, especialment al Campo de Calatrava , i assolí el període de màxima esplendor al s XIII Una branca femenina, fundada el 1219, ha perdurat fins a l’època actual L’orde…
capità general

©
Història
Militar
Oficial que exerceix el comandament de totes les forces militars del territori per al qual ha estat nomenat.
A la corona catalanoaragonesa, el càrrec de capità general fou creat el 1344 per Pere III de Catalunya-Aragó amb jurisdicció sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya, i persistí, vinculat a la persona del governador, fins el 1500, que la jurisdicció fou ampliada a tot el Principat de Catalunya A partir del 1512, fou vinculat a la persona del lloctinent general —fet que es produí també a València quan hom hi creà el càrrec el 1520, fora del període de lloctinència de Germana de Foix— i persistí així fins a l’abolició pels decrets de Nova Planta, àdhuc durant l’època d’unió a la corona francesa…
batalla d’Almansa

Quadre de Ventura Ligli del 1709 que representa la batalla d’Almansa
© Corts Valencianes
Història
Militar
Acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès Das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Considerada per Frederic II de Prússia com la més científica del segle XVIII, fou la topada entre dos exèrcits d’uns 25000 homes cadascun castellans i francesos pel bàndol filipista, amb una nombrosa cavalleria més d’un terç dels efectius, i portuguesos la majoria, britànics i holandesos pel bàndol aliat, amb cavalleria més escassa L’exèrcit del duc de Berwick , que esperava el duc d’Orleans, cap suprem dels exèrcits borbònics a la península Ibèrica, es trobava al cap d’Almansa, prop del port que separa la Manxa del País Valencià, on fou atacat a primera hora de la tarda del dia…