Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
ràbita
Religió
Militar
Fortalesa militar i religiosa situada a les fronteres dels països islàmics, al Magrib sobretot.
Originàriament residència de monjos guerrers, adquiriren una gran importància durant la dominació almoràvit d’Al-Andalus s XI i XII Als Països Catalans en derivà el topònim Sant Carles de la Ràpita
intermediari d’armes
Militar
Persona individual o empresa dedicats a la distribució d’armes i municions per a un altre usuari final.
Són entitats que negocien contractes, venen i comercien en nom de la persona o entitat destinatària de les armes, des d’un tercer país a un altre Per dur a terme les seves activitats requereixen d’una llicència o aprovació per l’entitat governamental competent, quan l’entitat intermediària té la residència o la nacionalitat del país sotmès a jurisprudència, però hi ha un buit legal quan aquestes activitats es duen a terme en un altre país
Pere Nolasc de Bassa i Girona
Història
Militar
Militar.
En esclatar la guerra contra Napoleó s’enrolà com a capità d’una companyia Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp El 1833 fou nomenat governador militar de Cadis, i el 1835, de Barcelona Fou encarregat pel capità general Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del juliol del 1835 però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència i el mataren
Johan Balthasar Neumann
Arquitectura
Història
Militar
Arquitecte i enginyer militar alemany.
Es formà a la Bohèmia alemanya, on fou influït pel barroc italià Entrà al servei del bisbe de Würzburg, que el nomenà el seu mestre major i l’orientà definitivament vers l’arquitectura Per a ell projectà la capella, l’escala d’honor i la sala imperial de la Residenz de Würzburg 1719 i la seva residència d’estiu 1731 Però on millor es manifestà la seva capacitat creadora fou en els projectes per a esglésies, les quals reeixí a dotar d’espectaculars efectes espacials mitjançant una perfecta conjunció dels elements constructius, decoratius i de distribució de la llum n'és el millor…
orde de Crist
Militar
Orde religiós i militar fundat per Dionís I de Portugal (1317) per tal de continuar la lluita contra els musulmans.
Substituí l’abolit orde dels templers, amb les terres dels quals fou dotat Posat sota la regla de sant Benet, fou confirmat pel papa Joan XXII 1319, el qual es reservà el dret a crear un cert nombre de cavallers això fou l’origen de l’orde d’aquest nom, que depèn directament de la Santa Seu La residència principal de l’orde fou Castro Marino i, des del 1336, Tomar El papa Adrià VI acordà l’administració de l’orde al rei Joan III 1522, i Juli II uní definitivament el gran mestratge a la corona 1550 Fou secularitzat per la reina Maria I 1789 i adoptat a l’imperi brasiler 1843 El…
Agustín de Lancaster y Araciel
Història
Militar
Militar.
Educat a Barcelona, el 1743 ingressà al Regimiento de Reales Guardias de Infantería d’Espanya Nomenat cavaller de l’orde de Calatrava 1771, participà en el setge de Gibraltar 1779 i fou major i tinent general de cavalleria a la campanya del Pirineu oriental 1793 El 1795 fou designat comandant general interí de Catalunya, i mantingué la seva residència a Barcelona malgrat haver estat nomenat capità general de Mallorca 1796 En 1797-99 fou capità general de Catalunya Procurà de posar remei a la crisi econòmica provocada per la guerra contra Anglaterra afavorint l’organització de…
orde Teutònic

Dominis de l’orde Teutònic
© Fototeca.cat
Militar
Orde militar creat cap al 1190 a Sant Joan d’Acre, amb finalitats hospitalàries, però que assumí aviat un caràcter militar.
Sota el comandament del gran mestre Hermann von Salza, els cavallers teutònics foren cridats pel rei hongarès Andreu II, que lluitava contra els invasors cumans 1221 Després, cridats pel duc polonès Conrad de Masòvia, sota el comandament de Hermann Balk i amb un exèrcit de voluntaris laics reclutats sobretot a la Germània central, conqueriren Prússia 1233-83 L’orde donà un terç del territori conquerit a l’Església, garantí un grau molt ampli d’autonomia a les noves ciutats que es desenvoluparen dins el territori prussià, construí castells, que serviren de residència als cavallers…
Muḥammad Ḥusnī Mubārak

Muḥammad Ḥusnī Mubārak
Departament de Defensa del EUA
Militar
Política
Militar i polític egipci.
Graduat a l’acadèmia militar el 1949, el 1969 fou nomenat general i cap de l’estat major de la força aèria El 1975 ocupà el càrrec de vicepresident de la república, i el 1978, el de vicepresident del partit governant a Egipte, el Partit Nacional Democràtic L’octubre del 1981, arran de l’assassinat del president Anwar al-Sadat , es convertí en primer ministre i president de la república, càrrec en què fou confirmat per referèndum al mateix mes i per al qual fou reelegit el 1987, el 1993 i el 1999 El gener del 1982 lliurà el càrrec de primer ministre a AF Mohieddin i fou nomenat president del…
Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco
© Universidad de Alcalá
Història
Militar
Militar i estadista.
Fill d’un funcionari naval no havent pogut ingressar a l’escola naval, ho feu a l’acadèmia d’infanteria de Toledo 1907, i del 1912 al 1917 es distingí al Marroc Fou destinat a Oviedo 1917-20, i de nou al Marroc, on combaté a les ordres de Millán Astray i Valenzuela El 1923, apadrinat per Alfons XIII d’Espanya , es casà amb Carmen Polo, la qual procedia de l’alta burgesia asturiana Destinat un altre cop al Marroc amb el grau de tinent coronel, assumí el comandament de la Legió Estrangera 1923 i participà activament en la campanya del Rif, en el desembarcament d’Alhucemas i en la reconquesta…
Moammar al-Gaddafi
Militar
Política
Militar i polític libi.
Essent capità, el 1969 dirigí el cop d’estat que derrocà la monarquia d' Idrīs , després del qual esdevingué comandant en cap de les forces armades, primer ministre 1970-72, ministre de defensa 1970, president del Consell de la Revolució Líbia 1970-77 i president de la República 1977 El 1970 féu desmantellar les bases britàniques i dels EUA i expulsà del país els habitants d’origen europeu Fins els darrers anys del segle XX, la seva política interna es caracteritzà per la virulència antioccidental, el fervor islàmic, el culte a la personalitat plasmat, a semblança d’altres líders comunistes,…