Resultats de la cerca

Els sistemes ESM són dispositius voluminosos que normalment s’installen als vaixells o a terra, però també hi ha equipaments més reduïts per als avions de combat Els sistemes de superfície s’utilizen per a vigilar l’espai radioelèctric i detectar possibles amenaces Per això disposen d’una biblioteca de freqüències i d’altres dades que els permeten identificar els senyals com a amistosos, enemics o desconeguts El grau d’amenaça és avaluat per l’aparell i posteriorment pel personal, que decideix les accions a realitzar Els sistemes installats en avions…

Una de les primeres i més comunes pertorbacions electròniques utilitzades foren els anomenats sorolls que confonien els radars Consistien en un increment de la intensitat del senyal de retorn que feia que un sector de la pantalla del radar s’illuminés al màxim, amb la qual cosa quedava inutilitzada Aquest sistema de pertorbació ha quedat actualment obsolet i ha estat substituït per l’engany, consistent a donar al radar enemic dades falses sobre l’objectiu que ha detectat L’engany també pot afectar els detectors i seguidors d’infraroigs Per la seva banda, els sistemes de…

Entre els quals tenen una gran importància, actualment, els dispositius d’ones acústiques o ultrasonores sistemes asdic i sonar o electromagnètiques sistema radar, o bé per captació dels sons o els senyals emesos per l’objecte detectat soroll dels motors d’un submarí, missatges telegràfics emesos per un vaixell, etc Els sistemes de detecció automàtica, anomenats sensors, i que poden ésser acústics, termogràfics, sísmics o fins i tot olfactius, han conegut un gran desenvolupament els darrers temps

Durant la dècada dels setanta es produïren grans avenços en la tecnologia aeronàutica i electrònica aplicada als vols espacials i els sàtellits artificials es convertiren en part integrant dels moderns sistemes d’armament nuclear Les doctrines estratègiques recents donen èmfasi a la capacitat de lliurar una guerra nuclear limitada, basada, en part, en el desenvolupament de tecnologies espacials Del 1957 al 1990 el nombre de satèllits militars posats en òrbita especialment per part dels EUA i l’URSS anà aumentant, i al començament dels anys vuitanta s’acceleraren els avenços sobre…

Al final de la dècada dels seixanta del s XX, tant els EUA com l’URSS havien posat a punt míssils antimíssils que, generalment mitjançant explosions nuclears, podien destruir ICBM Inter-Continental Ballistic Missile enemics a la darrera fase de la seva trajectòria Aquests sistemes, dits ABM Anti-Ballistic-Missile, el desenvolupament dels quals fou paralitzat el 1972 per acord entre les dues superpotències, disposaven d’exemplars com el Nike-X americà i el Galoix soviètic, que malgrat no ésser capaços de deturar un atac, podien interceptar míssils intercontinentals aïllats Poc…

Si bé encara no hi ha una definició internacionalment acceptada sobre aquest terme, les Nacions Unides establiren que formaven part d’aquesta categoria les metralladores pesants, els llançagranades, els canons antiaeris portàtils, els canons anticarro, els llançadors portàtils, els míssils contracarro i els sistemes de coets

És emprada per a produir pertorbacions en els sistemes de comunicació de l’enemic i, per tant, no és directament letal Tanmateix els seus efectes sobre concentracions urbanes o en entorns civils hospitals, centrals elèctriques, etc poden ser igualment devastadors Ha estat assajada en la intervenció a Kosovo i en la invasió de l’Iraq Hom la llança des d’avions o míssils de creuer

Entre els més significatius hi ha els làsers, que hom utilitza per al marcatge i illuminació de fitons en el guiatge de míssils i en sistemes de punteria per a canons de tir automàtics, en telemetria i en l’avaluació del tir d’artilleria i l’efectuat des de tancs els detectors d’infraroigs per a l’orientació de la navegació i del foc els aparells de visió nocturna i els aparells d’imatgeria electrònica els simuladors de vol i de foc, etc

Participà en la Guerra contra Napoleó El 1810 es retirà a Cadis Fou professor a les acadèmies militars de Cadis 1811-14 i d’Alcalá 1814-22 i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841 És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días 1827, d’una Memoria sobre el canal de Amposta i d’unes apuntacions d’un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809