Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
alabarda
alabarda suïssa (s XVI)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Arma combinada de llança i de destral.
Pot presentar diverses formes la més antiga i més comuna, d’uns dos metres de llargària, té, sota la punta punxeguda o plana, una destral de tall convex, pla o còncau i, a l’altre costat, una punta o ganiveta punxeguda o corbada avall com un garfi també hi ha alabardes de doble destral D’origen oriental, passà als països germànics, que l’estengueren per Europa des del s XIV Actualment, només l’usen alguns cossos de guàrdies de gala, principalment els guàrdies suïssos del Vaticà
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits…
caçador | caçadora
Militar
Soldat d’infanteria o de cavalleria pertanyent a batallons o regiments lleugers.
El nom fou usat per primera vegada durant el s XVIII a Prússia, en crear Frederic II 1740 uns cossos especials amb guardes forestals, com a tiradors selectes, que adoptaren l’emblema del corn Estesos vers el 1800 per Europa, durant la guerra del Francès foren organitzats als Països Catalans cossos de caçadors el 1808 la Junta Superior del Regne de València creà, entre altres unitats, un Regiment de Caçadors Voluntaris de València , i el 1811 la Junta Superior del Principat organitzà a Manresa, amb l’exèrcit dispers després de la pèrdua de Tarragona, el Batalló de Caçadors Voluntaris de…
mercenari | mercenària
Història
Militar
Soldat d’una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga.
L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el paper de les quals fou preponderant en les guerres…
Joan Baget i Pàmies
Història
Militar
Militar, advocat i notari de professió.
Advocat per la Universitat de Cervera 1795, en produir-se l’alçament del Dos de Maig que donà inici a la guerra del Francès , amb el bisbe Geroni Maria de Torres organitzà sota el lema Patria i Rei un govern municipal a Lleida que es declarà sobirà i desobedient a les capitanies de Barcelona i Madrid, en mans dels francesos Aquest govern fou l’embrió de la Junta Superior del Principat de Catalunya , fundada a Lleida el 18 de juny de 1808 Parallelament, Baget s’uní a les forces antifranceses com a cap del sometent i dels terços de miquelets Després del primer combat del Bruc 6 de juny de 1808…
batalla de La Bicocca
Militar
Acció militar que tingué lloc a La Bicocca, població italiana de Llombardia, prop de Milà, en què els francesos i els suïssos foren vençuts pels imperials comandats per Pròsper Colonna i el marquès de Pescara el 1522.
Aquesta desfeta determinà la pèrdua del ducat de Milà per part dels francesos
exèrcit
L’exèrcit català, en un mural gòtic (fi del segle XIII) del Palau Reial Major de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Militar
Conjunt de les forces armades d’un estat.
Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…